Pic de Castell Isard (2.633 m.) i Pica del Carlit (2.921 m.)

• 

  Pic del Carlit, prop de la presa

• 

  Pujant per un pedregam, amb l'estany de Lanós al fons

• 

  Desgrimpant un tram aeri. Al fons la cresta NE del Carlit

• 

  Estanyol sota el Castell Isard

• 

  Cresta nord-est del Carlit

• 

  Tram de grimpada

• 

  Zona de les Bulloses des del cim

• 

  Ens acomiadem del Carlit

Més enllà del poble de Portè trobem l'estany del Passet, on aparquem i comencem un llarg flanqueig ascendent fins al peu de la presa de Lanós. Abandonem el camí normal, i camp a través arribem a la base del pic de Castell Isard, on grimpem per l'aresta fins al cim. Baixem per l'altre cantó i seguim cap a l'est fins trobar una tartera que ens porta dalt la carena. Coronem el Puig de l'Estany Sobirà i el Carlit de Baix abans de començar la grimpada per l'aresta nord-est que ens condueix al cim del Carlit. Tornem pel camí normal que baixa fort fins a l'estany dels Forats.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament del Passet Porta (Alta Cerdanya)
• Distància: 20,44 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.350 metres
• Temps: 8:13 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil Grimpades aèries al pic de Castell Isard i a la cresta NE del Carlit
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

La intenció inicial no era pas pujar el Carlit, però les espesses boires ens van expulsar de l'Arieja, i el primer lloc on vam trobar un recer de bon temps va ser precisament al poble de Porté. Allà vam improvitzar la idea d'anar al Carlit pel vessant de Lanós, ja que no hi havíem estat mai. A més a més, ens va convèncer la proposta publicada al llibret que acompanya el mapa de l'Editorial Alpina de la Cerdanya, en què proposen una ruta més o menys circular enfilant també l'isolat pic de Castell Isard, i accedint al Carlit per una grimpada fàcil i distreta per l'aresta nord-est.

L'última vegada que havíem fet el Carlit, fa més de 4 anys, també vam ver una volta circular, però en aquell cas vam recórrer la zona lacustre de les Bulloses (Carlit, 30-05-2010). I avui canviarem el sector est pel sector oest. Particularment sempre tinc més predilecció per les rutes que van d'est a oest, per allò de tenir el sol d'esquena i tenir millor visibilitat (i millors fotografies). En aquest cas però anirem gairebé sempre de cara al sol.

Des del poble de Portè, al cap d'amunt de la vall de Querol i conegut per la pista d'esquí, prenem la carretera asfaltada que creua la part de baix del poble cap a llevant. La seguim un parell de quilòmetres fins el petit aparcament sobre l'estany del Passet. Aquí ja trobarem uns panells indicadors que ens assenyalen el camí. Una mica més tard del que hauria estat convenient, a causa del canvi de plans, comencem a caminar en intensa pujada.

El camí puja fort cap a l'esquerra enfilant la serra de Font Viva fins a trobar el GR-7. També podríem haver estalviat pujada sortint des del revolt que hi ha passat Portè en direcció al port del Pimorent, allargant una mica la distància però reduint una mica el desnivell. Un cop trobem el GR iniciem un llarg flanqueig ascendent primer i planer després fins la base de la presa de Lanós. Entretant passem força per sobre de l'estany de Font Viva, de forma triangular. Al cap d'una bona estona el camí s'incorpora al que havia estat probablement algun antic carrilet. S'acaba la pujada i seguim planejant. Sempre molt enfilats sobre el fons de la vall de Lanós anem progressant llargament fins arribar a sota mateix de la presa, després d'aproximadament una hora i mitja de caminar.

Creuem un pontet de fusta i ens dirigim cap a la presa, però no hi acabem d'arribar, sinó que sempre seguint el GR tombem cap a la dreta. Passem uns metres per davant de la presa i caminem per una vella pista fins un planell, on veiem una resclosa secundària. Just en aquest punt deixem el camí normal que es dirigeix cap al Carlit, l'Alta Ruta Pirenaica (ARP o HRP), i en canvi seguim el GR-7 que comença a vorejar l'estany. Deixem dalt d'un turonet el vell refugi de Gimbarda, i seguim per la dreta de l'estany de Lanós fins a trobar un vell pluviòmetre rovellat. En aquest punt haurem de deixar totalment el camí.

Si bé pràcticament fins ara no havíem vist el Carlit, sí en canvi que veia estona que contemplàvem un petit cimet airós i aïllat que ens quedava enfront de la trajectòria visual. És el Pic de Castell Isard, que hem anat faldejant per l'esquerra. Ara toca encarar-s'hi, però sense camí. De fet aquí nosaltres ens vam embolicar una mica. Davant del cim tenim una petita careneta que vam voltejar per l'esquerra, seguint unes fites traïdores. Això ens va portar a accedir al cim per darrere, grimpant per un caos de blocs esquerps. Mirant el mapa sembla més lògic voltejar la petita careneta per la dreta, sense enfilar-s'hi, seguint el rec de les Encantades. I un cop a sota mateix del cim, començar a grimpar directament per l'aresta.

Com dèiem, ens vam embolicar voltant per darrere (nord), i vam acabar arribant al cim grimpant per terreny poc agraït i molt dret. La part superior fa dos petits cims pràcticament enganxats, i separats per una esmolada cresta. Des del cim tenim una bona vista frontal de la cara nord del Carlit, i just en sentit contrari del gran estany de Lanós, al darrere del qual treuen el nas els pics de la Coma d'Or i Puigpedrós de Lanós, que fa un temps vam recórrer per la cresta.. El cim és esmolat, molt vertical per davant i pel darrere. De fet és una petita cresta que emergeix enmig del grandiós circ de Lanós, una gran plana entre els pics del Carlit (sud), el Puig de la Grava (nord), i l'estany de Lanós (oest).

Per baixar de la cresta cal parar atenció. La baixada és força aèria, i cal desgrimpar sobre unes lloses esquistoses esmolades com ganivets. Amb compte i prudència anem perdent alçada direcció est, seguint sempre el fil esmolat de la cresta. En pocs minuts som a la base del cim, i avancem de pla sense problemes. Passem al peu d'un petit estany, i continuem sense camí encarats cap un collet que es dibuixa a la cresta entre la Tossa del Lloser i el Puig de l'Estany Sobirà. És el punt més baix i accessible de la cresta, i un cop a la base, al fons d'una cubeta coberta per una congesta de neu permanent, trobem una ampla canal per on pujarem.

Pugem la canal per terreny de tartera, sense un camí pròpiament dit, però amb indicis d'unes ziga-zagues que faciliten la progressió en un pendent molt fort. Després d'aquest intens tirapit arribem a la carena, i se'ns obre la visió cap al sector est, amb tota la gran zona lacustre de les Bulloses. Ens arrecerem del vent baixant uns pocs metres cap al vessant est i fem una pausa per dinar amb un extens panorama davant dels nostres ulls.

Un cop dalt la carena, tombem a la dreta (sud-oest), i anem seguint un caminet que la ressegueix lleugerament per sota, pel sector de les Bulloses, evitant així més que no pas la dificultat, però sí la incomoditat de la cresta. Aquesta cresta és més accidentada i vertical pel vessant de Lanós, i en canvi és més suau pel sector de les Bulloses. Seguint el caminet passem per l'indefinit Puig de l'Estany Sobirà (2.785 m.) Seguim endavant fins situar-nos sota del Carlit de Baix (2.806 m.) i hi acabem de pujar. Tenim ja enfront la gran mola summital del Carlit. A l'esquerra veiem el camí normal que puja evitant les dificultats del terreny, i més enllà la cresta est per on també és freqüent pujar. I davant tenim l'aresta sud-est, que no sembla difícil però sí retallada.

Des del mateix pic del Carlit de Baix comencem a crestejar en baixada fins al punt més baix, una marcada bretxa prèvia a la grimpada cap al Carlit. Voregem alguns gendarmes i blocs i comencem a grimpar, seguint sempre la cresta. El primer tram és el més dret, i cal anar buscant el millor pas en un terreny aeri i força descompost. Voltegem una mica cap a la dreta seguint alguna fita escadussera. Tot seguit cal grimpar una petita xemeneia (II) i continuar grimpant per la cresta que mica en mica es va definint. En cap cas és una grimpada difícil, però no sempre és del tot evident el pas, i té algun tram aeri. Sense més dificultats arribem pràcticament al petit replà del cim nord del Carlit. Contemplem els dos vessants, el de les Bulloses tacat de blau per una colecció de llacs, i el de Lanós, un gran circ planer amb un gran i llargarut estany. En pocs minuts acabem d'arribar al cim principal de la Pica del Carlit (2.921 m.)

Des del sostre de la Cerdanya i dels Pirineus orientals tenim una amplíssima visió cap a totes bandes. Hem arribat al cim a les 4 de la tarda, i aquesta hora no hi ha ningú, de manera que gaudim amb sol·litud del cim i del paisatge que l'envolta. Si al matí les boires ens havien fet fora de l'Arieja, la Cerdanya es mostra esplèndida i lluminosa. Tot un plaer tornar a trepitjar aquest bonic cim.

Després de les fotos habituals i contemplar el paisatge tornem al punt que separa els dos cims, i busquem el camí que baixa molt fort per una canal cap a l'oest. El camí és molt fresat, i només cal anar amb compte de no relliscar, ja que és un terreny descompost i molt dret. Baixem ràpidament cap a la zona plana al peu de la gran mola del Carlit. Passem al costat de l'estany dels Forats, i anem seguint el camí de l'Alta Ruta Pirenaica enmig del gran circ en direcció cap a la presa de Lanós. Confluïm al camí que ja havíem fet el matí i continuem baixant fins vora la presa. Seguim de nou el GR desfent la llarga vall de Lanós en un flanqueig descendent fins al punt de sortida.

Tot i que el camí habitual del Carlit per la zona de les Bulloses és excepcional en creuar una gran zona lacustre, aquesta ruta pel vessant de Lanós també és interessant. Gaudirem de més tranquil·litat, i contemplarem l'immens circ i la plana de Lanós, al fons de la qual reposa el gran estany represat. Pujar el pic de Castell Isard és opcional, però és un bon complement per aquesta ruta, i l'hi confereix un afegit d'emoció, amb la grimpada i desgrimpada aèria, i una bona visió de l'entorn. Un cop a la carena principal ja encarem la Pica del Carlit amb una última grimpada divertida que ens condueix al cim per un camí ben poc habitual.

Imatges