Punta deras Arroyetas (2.557 m.)

• 

  Deixem enrere l'estació de Formigal

• 

  Segona pala, força dreta

• 

  Al plató, amb el Midi d'Ossau al fons

• 

  Al coll deixem els esquís

• 

  Al fons Punta Escarra i serra de Partacua

• 

  Pic de Las Arroyetas (2.557 m.)

• 

  Excel·lent baixada sobre neu primavera

Sortim des de l'aparcament Anayet de l'estació de Formigal, i pugem suaument fent un llarg flanqueig per la Glera d'Anayet. Arribats al clot sota el pic d'Espelunziecha enfilem més fort i tombem a l'esquerra fins un replà. Tornem a pujar fort dues pales fins a la carena, i amb grampons cap al cim, una llarga aresta de neu esmolada i amb molt bones vistes en un entorn preciós d'alta muntanya. Bon descens sobre neu primavera molt agradable pel barranc d'Anayet fins al punt d'inici.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament Anayet, Formigal, Sallent de Gállego, Osca (Espanya)
• Distància: 9,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament Anayet	00:00	00:00	0,0
Clot barranc de Culivillas	01:25	01:25	2,9
Carena	01:05	02:30	3,9
Pic de Las Arroyeras	00:45	03:15	4,2
Inici	01:43	04:58	9,3

Crònica

Iniciem uns dies de vacances disposats a gaudir de les últimes neus d'aquesta primavera, i ho fem en un marc incomparable, la capçalera de la vall de Tena. Amb centre operatiu a la bonica localitat de Sallet de Gállego, hem previst algunes rutes d'esquí de muntanya fàcil en un entorn on la neu aguanta bé fins entrada la primavera. A més a més el paisatge és sublim, amb cims i agulles que despunten amb les seves formes vertiginoses, com el mateix pic d'Anayet, o el rei indiscutible de la zona, el Midi d'Ossau, isolat, estètic i desafiant.

Teníem una premisa bàsica per aquests dies: volíem anar tancant la temporada d'esquí en un entorn bonic, fent un esquí fàcil i agraït, sense gran compromís, i sobretot sense haver de portejar. Es tracta de gaudir uns dies de l'ski plaisir, i ho vam aconseguir.

La primera jornada la vam dedicar a ascendir el pic de Las Arroyetas, el punt més elevat de la zona Formigal-Anayet, i alhora un cim molt esquiable. Tot i ser el més alt, no és pas el cim més destacat de la zona, honor que ostenta per mèrits propis el pic d'Anayet. L'Anayet és una punta rocosa molt estètica, situada sobre el gran plató on hi ha els estanys del mateix nom. Fa uns anys vam ascendir el pic Anayet a la tardor, tot i que el clima era hivernal. És un cim molt bonic i estètic, però molt poc esquiable, per això optem per un dels més clàssics de la zona, el pic de Las Arroyetas, conegut també com Arroyeras (pel seu color rogenc).

Venim a la zona inspirats pel llibre Rutas con esquis. Pirineo aragonés, de Jorge García-Dihinx, Ed. Prames, ISBN: 978-84-8321-401-5. És un llibre molt interessant, pràctic, didàtic, i amb unes rutes ben trobades i ben explicades, amb diverses variants i alternatives. Les fotografies són també de molta qualitat, ja que el seu autor, Jorge García-Dihinx és molt bon fotògraf, a més de ser molt conegut pel seu bloc de meteorologia de muntanya La meteo que viene. Un llibre molt recomanable i inspirador.

Ens dirigim cap a l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal, situat a la carretera que puja cap a la frontera del Portalet. Curiosament mentre l'estació és oberta es pot accedir fins a aquest aparcament, però quan està tancada també tanquen la carretera que hi porta, i llavors cal afegir dos quilòmetres de porteig. Des del mateix aparcament ja ens calcem els esquís i comencem la ruta. La innivació del sector encara és força bona, per sobre de la mitjana per l'època. Tot i això la neu és primavera, i aquests dies pràcticament no hi ha regel nocturn. Alguns sectors ja tenen el característic color terrós de la neu vella.

Sortim de l'aparcament i avancem cap al nord-oest al costat d'una pista d'esquí, seguint el telecadira Garmet de l'estació d'esquí de Formigal. Al cap d'uns minuts, quan la pista gira, l'abandonem i seguim de dret, tombant lleugerament a l'esquerra i orientant-nos a l'oest. Iniciem una llarga travessa per la Glera de Anayet per terreny obert i força planer. Ens dirigim cap a la base del pic Espelunziecha, que veiem força enllà. A mesura que ens anem acostant a la base del cim anem tendint a l'esquerra fins al clot del barranc d'Anayet. El darrer tram cal fer un flanqueig lleugerament descendent fins a connectar amb la capçalera del barranc d'Anayet, el qual recorrerem més tard en el descens.

Des del fons del barranc tendim cap al sud-oest i encarem una pala més pendent, que anem superant fent llargues llaçades. La neu encara és força compacta aquesta hora, però es pot pujar fàcilment sense problemes. Un cop superada aquesta pala arribem a un petit descans aproximadament a l'alçada de la gran planúria dels ivons d'Anayet. Aquí tenim la primera gran visió del pic d'Anayet, una mola rocallosa punxeguda i estètica. També treuen en nas més enllà les dues puntes del Midi d'Ossau, la silueta del quan ens acompanyarà tots aquests dies gràcies a la seva gran prominència.

El petit replà ens dóna un petit descans, però breu, ja que toca encarar una nova pala, dreta i més llarga. Es tracta d'un tub ample, sota mateix de la cara nord del pic de Las Arroyetas. És prou ample per traçar llargues esses i pujar còmodament, superant el fort pendent mica en mica. Al cap d'amunt d'aquest tub trobem un plató més ampli, amb extensa vista sobre la plana dels ivons d'Anayet i els elegants cims propers. Un cop aquí ja només queda l'última pala, la més dreta, que ens deixarà a la mateixa carena del cim.

Encarem el fort pendent d'aquesta pala tendint lleugerament cap a la dreta, buscant el punt més accessible. Fem llargues zetes, amb els girs una mica forçats pel pendent i la neu dura que hi ha en aquest tram. Un tros més avall havíem discutit sobre si posar ganivetes o no. No ho vam fer i les vam trobar a faltar. El darrer tram és bastant dret, i la neu era dura. Seguim una traça ja oberta, i amb compte acabem d'arribar a un coll desdibuixat enmig de la carena. En condicions de molta neu es pot accedir directament al cim amb els esquís pel vessant sud. Aquesta època la neu als vessants sud escasseja, i no és del tot constant fins al cim, per tant deixem els esquís al coll.

Ens calcem els grampons i pugem el pendent encara més acusat fins al cim, seguint més o menys la carena sempre pel vessant sud fins l'aresta summital, on és més prudent avançar pel vessant nord. El cim és indefinit, ja que un cop dalt trobem una llarga aresta de neu, amb una caiguda força vertical cap al vessant sud, on s'enfonsa cap al barranc de les Negras. A l'altre cantó s'aixequen airosos la Punta Escarra i la Pala de Ip, amb un vessant vertical i feréstec, solcat de canals, que ens recorda al nostre Cadí. Més enllà, i en la mateixa tònica, la serra de Partacua. Recorrem la carena gaudint del paisatge, monopolitzat al vessant nord per l'impactant Midi d'Ossau.

Desfem la part superior, gairebé plana, de la carena, i baixem fort sobre les nostres passes fins al coll on havíem deixat els esquís. Ens els calcem i comencem a baixar la primera pala, la més pendent. Amb els esquís de muntanya gairebé sempre passa el mateix: el tram més dret de la baixada acostuma a ser al principi, quan encara estàs fred. En aquest cas, simplement la part superior de la pala és força dreta, però ampla i fàcil. Esquiem uns primers metres sobre neu dura, però de seguida es va estovant i poc més avall ja trobem la característica neu primavera d'aquests dies.

Baixem la primera pala més dreta fins al plató situat poc per sobre de la Mallata alta d'Anayet. Un breu descans i enllacem una segona pala, o més aviat un ample tub amb neu fàcil i de molt bon esquiar. Un petit replà i encarem la tercera i última pala, ampla i còmoda fins al fons del barranc d'Anayet. Girem a la dreta i anem baixant l'ample barranc pel seu marge dret. Aquí el pendent és suau i es va reduint fins a fer-se gairebé pla. Intentem perdre poca alçada per no haver de remar, i només ens hem d'impulsar una mica al final, quan arribem al barranc de Culivillas. Trobem les pistes d'esquí i baixem còmodament fins a l'aparcament.

El primer dia en aquest sector hem assolit un cim fàcil i amb una panoràmica excel·lent de les muntanyes de la zona. La pujada és progressiva, comença suau i s'incrementa en les 3 pales que haurem de superar successivament, amb petits descansos intermitjos. Un cop a la carena amb grampons fins al cim. Hem gaudit d'un descens constant i agradable, amb pendents moderats i neu primavera al punt.