La magnífica innivació d'aquesta temporada ens permet emprendre un cim que no sempre és esquiable a causa de la falta de neu. Des del coll del Pimorent encarem la llarga aproximació fins assolir les últimes pales que ens porten a un cim força fàcil, d'altitud considerable i de grans panoràmiques.
Sortim amb la Queralt d'hora de Berga, i arribem al coll del Pimorent quan encara no ha sortit el sol, però just el temps d'esmorzar i apareixen els primers rajos que fan més agradable el procés de posar-se les botes i preparar el material. Creuem la carretera i comencem a foquejar per un terreny força pla, la Coma d'en Garcia (o d'Engràcies segons el mapa de l'Editorial Alpina). Aquesta primera zona és força planera, i durant molta estona anirem seguint aquesta àmplia coma. Anem pel vessant esquerre del rec, sense baixar al cap d'avall de la coma, sense pendre alçada. Aquesta hora la coma és ombrívola, i fa fresqueta. La pujada és fàcil i amb pendent moderat durant una bona estona, fins arribar a una antiga instal·lació en desús, on només en queda una petita construcció.
Després d'una bona estona de flanquejar el vessant esquerre del rec, gairebé al fons passem a l'altre cantó i enfilem una pujada de més entitat que ens portarà fins a la portella de la Coma d'en Garcia, per una pala àmplia. La neu està força regelada, i cal anar amb compte per no patinar en els trams més drets. Passada l'àmplia collada de la Tossa Rodona, sota el cim del mateix nom, veiem per primera vegada el cim del Coma d'Or. La seva cara nord-oest és molt vertical, i es mostra innaccessible, però pel vessant sud es veu clarament una via fàcil d'accés. Des de la collada, al costat del Tossa Rodona (que deixem a la dreta), hem de perdre una mica d'alçada, però ni ens treiem les pells.
La neu aquí està molt glaçada, i cal anar amb compte. Baixem uns pocs metres i passem pel costat del petit estany de Coma d'Or, totalment glaçat. Enfilem una àmplia pala en direcció cap al cim. Després d'aquesta pala fem un flanqueig també en direcció al cim, perfectament visible des d'aquí. Al cap de poc arribem a la portella del Cortal Rossó, des d'on ja farem l'atac final a la piràmide del cim. Aquest últim tram és força dret, i anem fent llaçades per guanyar alçada. Pugem amb les ganivetes posades, ja que la neu és molt glaçada a causa del vent dels últims dies.
Arribem al cim després de 3 hores i quart d'ascens. La ruta no té cap dificultat, i és ben agradable. Pugem fins al cim amb els esquís als peus. El cim és una estreta cresta. Deixem els esquís al límit més ample de la cresta i seguim un tros enllà. Al final hi ha una petita creu de fusta. La cresta del cim és horitzontal, però estreta i amb una bona timba per cada banda. Jo només vaig fins a la meitat de la cresta, ja que tinc una mica de vertigen, i no portava el piolet per donar més seguretat.
Contemplem el paisatge, ampli i espectacular. En primer terme veiem el pendent a banda i banda. Ben a prop del cim, l'espectacular pala ben nevada del Puigpedrós de Lanós. Cap avall el gran estany de Lanós, i més enllà la vista del Carlit és formidable. Veiem també el Puigpedrós, la vall de Campcardós i els pics d'Envalira. Cap al sud arribem a albirar el Cadí i la Tosa. Cap al nord els cims propers de l'Arieja. I cap a totes bandes, centenars de muntanyes nevades.
Contemplem aquest vast paisatge en un dia anticiclònic i assolellat, amb una temperatura ben agradable que convida a estar-se al cim. Però volem tornar aviat, i encarem la baixada. Les primeres pales la neu està encara molt gelada, i quedem ben saccejats. Arribem de nou al costat de l'estany del Coma d'Or on hem de tornar a posar les pells i les ganivetes per pujar un curt tram. Arribats a la collada de la Coma d'en Garcia ja només ens queda baixar. I finalment aquí trobem una neu magnífica. El sol del matí l'ha transformat el punt just per deixar-se esquiar, però sense que encara estigui massa pesada. Gaudim de valent de les àmplies pales de la part superior de la coma d'en Garcia. Baixem pel vessant dret de la coma fins arribar a la part baixa, en què la creuem per buscar més bona neu i arribar directes al punt de sortida. Hem invertit poc menys d'una hora en baixar.
Ha estat una matinal molt agradable gràcies al bon temps, a la bona companyia i a una muntanya fàcil i agraïda, amb una pujada progressiva que s'enfila més fort en els últims trams, i una baixada fàcil però que permet gaudir de les àmplies pales ben innivades (els vídeos ho certifiquen). Les panoràmiques del cim són molt boniques. És una sortida ben recomanable especialment aquest any en què hi ha bona neu, ja que moltes temporades aquest cim no és esquiable directament des del coll del Pimorent. Hem fet poc més de 1.000 metres de desnivell, i hem trigat prop de 5 hores tenint en compte el temps invertit al cim en contemplar el paisatge.
Afegeix un nou comentari