Amb el mal temps del cap de setmana decidim fer una sortida fàcil i ben aprop. Aprofitem que es celebra l'última etapa de la Pirena i ens apropem fins al Pla d'Anyella per veure els gossos. Decidim pujar el Puigllançada, però la boira ho impedirà.
Arribem amb cotxe fins a la collada del Pedró, on hi ha el telecadira de l'Alabau de l'estació d'esquí de la Molina. Hi ha un fotimer de gent amunt i avall, i cotxes aparcats al costat de la carretera fins molt enllà. Ens apropem a veure l'ambient de la Pirena, i el muntatge és considerable: un autèntic campament d'autocaravanes, i a una distància prudencial els camions i remolcs amb els gossos. Arribem poc abans de l'inici de l'etapa final d'aquesta prova que creua els Pirineus amb trineus tibats per gossos. La sensació és de gran muntatge publicitari i comercial, amb moltes carpes, camions i cartells de les empreses patrocinadores.
L'etapa d'avui de la Pirena és molt senzilla, pensada com a exhibició. Té només 2 quilòmetres de distància, al costat mateix de l'estació d'esquí de la Molina, afavorint que qui vulgui hi pugui accedir còmodament sense cap esforç. Pensava que l'etapa seria una mica més llarga i autèntica (al web de la cursa, www.pirena.com anunciava un recorregut de 16 km.), i comptàvem anar a veure la prova en un entorn més de muntanya. A la pràctica ens vam conformar en veure un curt tram de la prova a pocs metres de la sortida. Realment és espectacular veure algun tir de 8 o 10 gossos i l'habilitat dels múixers en conduir-los. També és espectacular la velocitat dels "skijorers".
Al cap d'una estona de veure la prova, el temps tot no millorava, però hi havia una mica de visibilitat per fer una sortideta, i decidim pujar el Puigllançada, la Sílvia amb raquetes i jo amb esquís. Sortim des del Clot de l'Hospital, però en comptes d'enfilar de dret per prop de les pistes, tendim massa cap al sud precisament per evitar-les. Un tros amunt seguim la carena de les Costes de l'Huget fins a prop de les pistes d'esquí, però la visibilitat ja és força dolenta. El Puigllançada no es veu enlloc, tot i que sabem que hi és!
Els núvols corren de pressa, i comença a nevar. La visibilitat és dolenta, i acabem d'arribar fins a l'Amorriador de Rus. Des d'aquí el Puigllançada no és gaire lluny, però no es veu res. Decidim girar cua i tornar a baixar. Pel costat mateix de les pistes, en poca estona tornem a ser al punt d'inici. Ha estat una excursió poc reeixida, amb poca visibilitat i sense fer cim. El diumenge el temps tampoc és gaire bo, i ens quedarem prop de casa a entrenar una estona corrent, que prou falta fa!
Afegeix un nou comentari