Auswitch i Cracòvia

Després de passar uns dies a les muntanyes dels Tatres, tanquem les nostres vacances a la monumental ciutat de Cracòvia. Passejarem moltes estones per aquesta bonica ciutat, plena d'atractius interessants, però farcida també de turistes. Passejarem per algunes de les places més grans i majestuoses d'Europa, i contemplarem els seus bells edificis. Degustarem la gastronomia local i ens mourem per la gran xarxa de tramvies. Però sens dubte hi haurà una visita que marcarà profundament les nostres consciències: Auswitch. En aquest camp de concentració situat a poca distància de la segona ciutat de Polònia es van perpetrar els crims més cruels de la història europea i potser mundial. La ignomínia humana va ser portada al seu extrem més salvatge, i la bogeria nazi va assassinar en aquest indret més d'1,3 milions de persones, la majoria jueus. És una visita molt dura i colpidora, però alhora necessària.

Fitxa

• Tipus de sortida:
• Lloc de sortida:
• Distància: quilòmetres
• Desnivell positiu: metres
• Temps: hores
• Dificultat:
• Sensació de dificultat:
• Cartografia:

Itinerari

Crònica

Els dies per les muntanyes dels Tatres s'han acabat, i farem la tornada a casa des de la ciutat de Cracòvia. El nostre itinerari començava fa gairebé 2 setmanes a Bratislava, la capital d'Eslovàquia, i continuava cap al nord, primer per les muntanyes eslovaques i finalment a les poloneses. Des de Zakopane hem viatjat en autobús cap a Cracòvia, on passarem un parell de dies. Dos dies que dedicarem sobretot a passejar per la ciutat i visitar alguns indrets emblemàtics. Però dedicarem un dia sencer a visitar el camp de concentració d'Auswitch. No és el lloc més adequat per acabar les vacances, ja que l'alegria i l'optimisme que havíem acumulat amb uns dies de muntanya queden estroncats en contemplar la cara més fosca de la condició humana.

Des de l'estació principal d'autobusos de Cracòvia prenem un autobús fins a la ciutat Oświęcim, en un trajecte que ens ocupa més de 2 hores. El nom oficial en polonès de la ciutat no és tan coneguda com el seu nom alemany, Auswitch, on es va construir el més mortífer dels camps de concentració nazis. Un consell important per als futurs visitants d'aquest indret: és molt millor reservar per internet l'entrada. Nosaltres vam anar-hi directament, i de fet es pot comprar l'entrada al mateix accés, però amb llargues cues en època estival, que en el nostre cas van superar les 2 hores. De fet l'entrada al camp és gratuïta si s'accedeix abans de les 9 a l'estiu, o les 10 a l'hivern. A partir d'aquestes hores és obligatori entrar amb grups guiats. Hi ha guies en diferents idiomes, i la visita dura més de 2 hores. És una visita completa on es visita el camp de concentració d'Auswitch I, on hi ha la part museïtzada, i també el camp de d'Auswitch II o Birkenau, on s'arriba amb un autobús llançadora.

No descriuré la visita a Auswitch, ja que és una experiència que s'ha de viure en primera persona. Però algunes imatges com les càmeres de gas o els crematoris he de dir que queden gravades a la retina, i seran impossibles d'oblidar. És una visita que cadascú viu a la seva manera en funció del seu bagatge, però a ningú no deixa indiferent. Impossible ser insensible a l'extrem dolor que es va inflingir a persones innocents en aquests camps, molts nens. Aquí s'expressa l'extrema crueltat i el despreci total a la dignitat humana. Costa d'imaginar com cap ésser humà pot arribar a actuar de forma tan cruel, i encara més inexplicable com centenars i milers de persones van participar en aquesta bogeria assassina.

La visita és molt interessant, i la nostra guia polonesa de parla espanyola amablement ens explica les diferents zones del camp, així com diverses anècdotes i vivències que s'hi van produir. Hi ha molts turistes, i la visita gairebé és cronometrada. El camp d'Auswitch I està museïtzat, amb diversos blocs amb imatges, plafons informatius i materials de l'època. Després de la visita ens desplacem amb autobús cap a Birkenau, on s'hi va construir una ampliació, molt més gran que el primer. Aquest camp no està museïtzat, i bona part dels blocs estan destruïts. Però només entrar se't glaça la sang de veure la gran dimensió del camp, tot el que allarga la vista. Els presoners entraven directament amb tren, en vagons de bestiar, i ben pocs en sortien. La porta d'entrada amb el tren, tants cops vista en pel·lícules, fa esgarrifar.

Tornem d'Auswitch saccejats, esgarrifats i conmoguts. També tornem amb més preguntes que no pas respostes. Malgrat conèixer la història i haver llegit i vist imatges d'aquests llocs centenars de vegades, passejar-te pel camp et dona una dimensió real i una aproximació emocional encara més forta. Crec que és una visita necessària per comprendre l'ésser humà i per prendre encara més consciència de la necessitat de protegir-nos contra els feixismes.

Abans de tornar cap a Catalunya, encara tindrem un dia per passejar per Cracòvia, una ciutat molt bonica, monumental i sobretot concorreguda per molts turistes. L'aglomeració de gent a l'estiu l'hi treu un cert encant, però no sempre es pot triar. Iniciem el dia amb la visita al museu dedicat a l'ocupació nazi de Cracòvia i el seu conegut gueto. El museu està situat a l'antica fàbrica de l'industrial Oskar Shindler, conegut arran de la pel·lícula d'Steven Spilberg La Llista de Shindler. Al costat hi ha l'interessant museu d'art modern. Fem un bon recorregut pel seu centre històric i pugem cap al castell, un conjunt d'edificis situats en un turó just per sobre d'on el riu Vístula gira i ens ofereix una bonica panoràmica. Passejant per la ciutat acabem unes vacances més centrades en les muntanyes, en aquest cas el massís del Tatres, on hem fet diverses excursions tan al vessant eslovac (sud) com al polonès (nord).