De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà. Fem una interessant excursió d'aproximació i escalem aquesta estètica agulla per la via normal, oberta els anys 30. És una escalada de poca dificultat (IV) en un entorn simbòlic i de gran bellesa, amb espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.
És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.
Sobre mateix de Coll de Nargó hi ha una zona d'escalada ben coneguda, amb multitud de vies que solquen la pared sud de la Roca de Nargó. En aquest cas resseguirem la cresta que forma aquesta roca d'est a oest, gaudint d'un magnífic itinerari molt aeri de dificultat moderada. Gaudim en tot moment d'excel·lents vistes i de l'agradable sensació de moure'ns en tot moment pel fil escarpat d'aquesta petita cresta calcària.
La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.
Des del petit poblet de Planès a l'Alta Cerdanya emprenem una ruta llarga a través de la vall de Riberola fins assolir el coll d'en Bernat. Resseguirem la carena, sempre pel fil, enllaçant diversos cims: Nou Fonts (2.861 m.), Pic d'Eina (2.786 m.), Torre d'Eina (2.850 m.) i Cambre d'Ase (2.750 m.). Retornem al punt d'inici per un últim tram confós i sense camí. Un llarg itinerari en alçada que ens permet contemplar la plana ceretana des de les altures.
Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.
Fem un recorregut d'aventura per una muntanyeta modesta però amb una estètica peculiar. Caldrà intuir l'itinerari, ja que no hi ha camí, buscant els passos més lògics per superar els cingles. Trobarem algun pas equipat amb cadenes, però en alguns punts caldrà grimpar. També caldrà fer diversos ràpels per baixar alguns trams verticals i circular per alguns pasatges molt aeris.
Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.
El cor de l'Alta Garrotxa guarda una grata sorpresa en forma de cresta aèria i esmolada. És una activitat d'aventura molt llarga i de dificultat moderada però sostinguda. No té passos molt complicats, però sí exposats. Cal seguretat i agilitat en progressió en cresta. Vam anar massa lents, assegurant en excés al principi. Se'ns va fer tard i vam haver d'abandonar en una de les poques escapatòries de la ruta. Vam arribar de nit per terreny incòmode i molls per la pluja.
Una nova edició dels ja tradicionals Raid i Pedalada de Cal Marçal marcada per l'elevada participació que va superar les expectatives de l'organització. A nivell competitiu es va imposar Guillem Muñoz, però li va tocar patir a causa d'una distracció, i el ciclista local Cristofer Ruano va estar a punt de superar-lo, tot i que finalment en segona posició.