BTT

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Les Salines (1.451 m.)

Des del poble més petit i més alt de l'Empordà, la Vajol, comencem a pedalar seguint els camins de l'exili fins al coll de Lli, per on el president Companys i altres polítics van creuar cap a França. Avancem per una pista pedregosa i incòmoda que marxa cap a l'est amb alguns pujadors forts. Arribem al bonic indret de la Mare de Déu de les Salines, amb santuari, refugi i fonda. Seguim pujant per pendents molt durs fins al Moixer, on hi ha les antenes. Caminant uns minuts assolim el sostre de la serra, el Roc del Comptador. Grans vistes cap al Canigó, i les planes empordanesa (cap al sud) i rossellonesa (cap al nord). Baixada llarga per pista fins al Maçanet de Cabrenys, i últims quilòmetres de nou pujant fort fins al punt d'inici.

Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

Gavarres sud-oest

A l'hivern les Gavarres permeten sortir a pedalar amb una temperatura agradable gràcies a l'influx marí. La ruta d'avui és fàcil, principalment per pista, però amb algun tram de camí més complicat, i avança una primera part pel vessant sud, assolellat i més sec, i una segona part pel vessant nord, humit i amb un ambient molt més fred. S'inicia la ruta a Sant Antoni avançant de pla cap a Calonge. Tot seguit una llarga pujada fàcil i progressiva fins al Puig de la Gavarra i el Puig d'Arques, els dos cimets bessons sostre de la serra. A partir d'aquí comença la baixada pel vessant nord, a la fresca castanyeda d'en Genoer, i més endavant per algun tram de camí menys ciclable fins al nucli dels Metges (Sant Cebrià de Lledó). Des del vessant nord cal tornar a pujar cap a la part alta de la serra, concretament fins al coll del Matxo Mort. Tot seguit un tram planer fins a Romanyà de la Selva, i la baixada definitiva cap a la riera de Molins, amb un últim tram de corriol deliciós.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Pàgines

Subscriure a BTT