Pallars Sobirà

La Porta del Cel

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Volta a l'estany de Pudo

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.

Carena del port d'Aulà al port de Salau

Fem una travessa per la línia fronterera entre l'Alt Pallars i el Coserans, tot resseguint una carena estreta i amb fort pendent pels dos vessants que ens ofereix en tot moment unes fantàstiques panoràmiques. Sortim de les cases de Bonabé i pugem per unes pastures d'alçada molt inclinades fins al port d'Aulà. Abandonem la comoditat del camí i enfilem fort fins el primer dels cims, el pic de Vinyals. Al voltant dels 2.400 metres carenegem fins al següent cim, el Barbeguer, on fem una pausa per dinar i tot seguit continuem girant cap al sud fins al pic de Muntanyol. Sempre pel fil, que sense ser aeri sí que és força dret, ben ventilats i sobre les boires freqüents de l'Arieja, cavalquem cap a l'últim cim important i el més alt, el pic de Montalt (2.496 m.) Iniciem un descens molt accentuat fins al port de Salau, important punt de comunicacions ancestral. Des d'aquí baixem pel GR fins al refugi del Fornet, on teníem un altre cotxe per evitar la pista.

Pui Tabaca (1.718 m.)

Sentinella de la vall de Cardós i de la tributària d'Estaon, aquest cim airós, punxegut i d'accés complicat ofereix una extraordinària panoràmica de les valls i els cims pallaresos. Comencem a caminar al final de la pista on comença el camí de Perafita, i remuntem al peu del rierol fins a les magnífiques bordes de Nibrós. Seguim endavant i passem per les bordes de Clavillats, i més amunt les de Perafita en una extensa zona de pastures on la vall s'eixampla. No trobem el camí que en ens enfila directa a la serra, i reculem fins a trobar el GR que puja fort fins al coll de Jou. A cavall de la serra Mitjana seguirem la carena cap al sud per camí precari, trobant de tant en tant petites construccions del Front del Pallars de la Guerra Civil. A la punta de la serra trobem el cim, que no és el punt més alt però sí el més destacat. Hi ha un mirador i un petit refugi al cap d'amunt. Baixem seguint l'aresta, sense camí, fent diverses desgrimpades per terreny rost.

Lo Caubo (2.281 m.)

Sortim del poble d'Anàs i remuntem el rierol fins arribar al bonic nucli d'Estaon. Creuem la població i anem seguint el GR que es va enfilant pel vessant oest de la serra de Cerdanyís. La pujada és llarga i continuada, combinant zones de bosc amb pastures d'alçada. Assolim la collada del Clot de la Calba que separa la vall de Cardós amb la vall d'Àneu, i en pocs minuts seguint la carena arribem al cim. Àmplies vistes cap a les dues valls i els cims de les capçaleres, com el Monteixo, la Pica d'Estats, Certascan o el Montroig. Seguim l'ampla carena una estona fins on el mapa indica un camí per baixar, però el camí està perdut, i baixem per un bosc espès en fortíssim pendent. Arribem a Nibrós, un bonic nucli de bordes actualment abandonat, i gairebé de fosc desfem el camí de la vall fins al punt d'inici.

Carros de Foc + Montardo (2.833 m.) i Peguera (2.983 m.)

Caminant al peu de l'estany Tort

Dediquem 3 dies i una estona a recórrer la clàssica ruta que uneix els diferents refugis guardats del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, popularitzada i comercialitzada amb el nom de Carros de Foc. Sortim un vespre del Prat de Pierró, passat Espot, i pugem fins al refugi d'Amitges, on sopem i fem nit. El següent dia ens enfilem sota el pic de Ratera i baixem cap al refugi de Saboredo. Tornem a pujar sota el tuc de Sendrosa i saltem cap al circ de Colomèrs, on fem parada al refugi. Tornem a pujar al port de Caldes, i ens enfilem al Montardo on gaudim de grans vistes. Des de la base del cim planegem entre estanys fins al refugi Ventosa i Calvell. El dia següent comencem la feixuga pujada al coll de Contraix, i baixem gairebé 1.000 m. fins al refugi de l'estany Llong. Havent dinat seguim pujant cap a la collada de Dellui i després planegem llarga estona entre estanys fins al refugi de Colomina. L'últim dia el comencem pujant entre preciosos estanys, primer el pas de l'Ós i després la collada de Saburó. Baixem cap a l'idíl·lic refugi Josep M. Blanc, en una petita península dins de l'estany, i després d'una pausa tornem a pujar cap al coll de Monestero. Des del coll fem una grimpada ràpida fins al pic de Peguera. Ja només ens queda desfer la llarga vall de Monestero, passar pel refugi Ernest Mallafré i tornar al punt d'inici. Una preciosa ruta d'alta muntanya amb cims, estanys, flors, animals, corriols i tots els ingredients per gaudir de la travessa en companyia de bons amics.

Vall de Santa Magdalena

Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Cunyes d'Aulà

A punt d'iniciar la cresta per les Cunyes d'Aulà

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Pics de la Gallina (2.687 i 2.756 m.)

Encarats al pic inferior de la Gallina

Els dos cims més destacats de la capçalera de les valls d'Àneu, el Mont-roig i el Ventolau, estan units per un fil de carena escarpat. Recorrem un bon tram d'aquesta cresta conectant dos cims secundaris però ben esmolats que ens obligaran a fer una bona grimpada amb diversos trams aeris. Per sota, a banda i banda, una important colecció d'estanys glacials de gran bellesa. Sortirem del pla de Sartari, enfilarem cap a l'estany de la Gola primer i el Calberante després. Al coll començarem a grimpar arribant al pic inferior primer, i després d'una fondalada tornem a grimpar cap al principal. Tanquem el cercle baixant sense camí cap a l'estanyet de la Tartera i retornant al coll Curiós.

Pàgines

Subscriure a Pallars Sobirà