Cerdanya

Circ d'Engorgs (2.858 m.)

Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Puigcerdà - Malniu - Montmalús en BTT

Baixant amb vistes cap a la Cerdanya

Ens posem a pedalar a la Guingueta d'Ix, voregem Puigcerdà i avancem al peu de la via del tren fins a la Tor de Querol. Després de l'escalfament el pendent s'incrementa, amb algun pujador endimoniat abans d'arribar a l'estació d'esquí de Guils-Fontanera. Seguim en pujada constant per pista ampla i còmoda fins els 2.200 metres prop refugi de la Feixa, i planegem per un camí trial·ler fins a Malniu. Havent dinat comencem a baixar, tot i que més avall cal remuntar un fort pujador. Prenem una bonica pista secundària molt panoràmica que ens porta al despoblat de Montmalús, i seguim baixant cap a Ger. Tot seguit rodem suaument entre pastures per la plana ceretana fins al punt d'origen.

Fou de Bor. Galeria Badalona

Sifò de la Fou de Bor, al final de la galeria Badalona

Accedim a la cavitat més profunda de la Cerdanya per ajudar un company a realitzar una immersió al sifò final de la galeria Badalona. Entrem a la cova i comencem el porteig del material. Prenem la galeria de l'esquerra que comença a baixar i s'entafora en una gatera estreta on hem de fer mans i mànigues per transportar el material. Més endavant la cova s'eixampla i avancem més ràpid fins una gran sala amb un pou semivertical al fons del qual hi ha l'estany. Preparem els estris i el Ramon fa la immersió, mentre l'equip de suport contemplem la bellesa de la cova. De tornada ens entretenim més en observar les formacions i la bonica galeria tubular.

Gorges del Segre en BTT

Arribant al refugi de la Culassa

Des dels afores de Puigcerdà pedalem cap a Llívia per pistes planeres entre camps de cereals, i després per carretera secundària fins a Sallagosa. Arribem als banys de Llo, on prenem la pista que remunta el curs alt del Segre. El primer tram és molt engorjat i bonic, on el riu meandreja entre grans parets granítiques. La vall es va obrint, i pedalem en forta i constant pujada fins al refugi de la Culassa. Abandonem el Segre però no la pujada, que s'incrementa fins el Pla de la Creu, a més de 2.000 metres. Emprenem una baixada vertiginosa per pista cap Er, i ja de pla avancem per un bonic corriol cap a Naüja i Osseja, on acabem de planejar fins al punt d'origen.

Pic Llobateres (2.458 m.)

Arribant al refugi del Prat d'Aguiló, amb les parets del Cadí al fons

És un cim poc rellevant, de fet seria una de les puntes de la serra Cadí. Però l'interès d'avui no estava tant en el cim sinó en el camí per assolir-lo, ja que recorrerem el poc freqüentat Pas de la Roca Plana. Volíem sortir del refugi del Prat d'Aguiló, però les fortes pluges deixen la pista impracticable, i hem de sortir força més avall, sumant una llarga aproximació. Des del refugi prenem el camí que flanqueja la falda fins al collet de l'Estenedor. Comença una llarga pujada, primer per una feixuga tartera i després per un tram rocallós que exigeix una petita grimpada. Finalment una diagonal ens deixa dalt la serra. Els núvols han anat cobrint el Cadí i renunciem als cims més alts. Seguim cap a l'est, coronem l'indefinit cim, i seguim fins al Pas dels Gosolans, on baixem còmodament fins al punt d'inici.

Coves d'Olopte

Gatera entrant a la cova petita d'Olopte

A prop del poble i enfilades a mitja alçada d'una cinglera sobre el riu Duran trobem les diferents boques d'aquestes cavitats. Es tracta de conductes de drenatge del Montcurto (o Mont Cortàs), fet que s'aprecia en la morfologia arrodonida i allargada de les diverses galeries, principalment tubs rectilinis i fortament erosionats pel pas de l'aigua. Accedim primer a la cova petita, de sostre força baix i 134 metres de recorregut per estretes galeries molt estètiques. La cova gran és més llarga, 232 metres, i té unes característiques similars, amb major magnitud. En aquestes cavitats s'hi han trobat restes arqueològiques de diferents períodes.

Ruta megalítica d'Eina

Dolmen de Pasquerets

Un recorregut breu, suau i fàcil pels plans altceretans prop d'Eina ens permet connectar diferents monuments megalítics que es conserven en aquesta zona. Sortim del poble d'Eina pel camí de Bolquera i aviat trobem les restes poc reconeixibles d'un petit dolmen. Més endavant sí que podem contemplar el bonic dolmen de Pasquerets, dalt d'un promontori. Baixem cap a la calçada romana, un camí de gran categoria que ens porta fins un antic pont del neolític. Pugem una mica fins a l'esbelt menhir del Pla del Bosc, i planejant còmodament tornem cap a Eina.

Grau de l'Ós

Al peu de la boca nord del túnel del Cadí hi desemboca un torrent estret i congost que es desprèn del vessant nord del Moixeró. Remuntarem el barranc, grimpant en alguns punts, i gaudint de les parets que tanquen i encaixonen aquest pas gairebé impossible. A mitja ruta trobarem un pas equipat molt enginyós, amb una escala metàl·lica i una cadena encastats dins d'una roca foradada i que permeten superar un ressalt vertical. Arribats als prats de Riumajor remuntem uns metres fins al refugi del Serrat de les Esposes on fem una pausa abans d'iniciar el descens, passant pel petit poble abandonat de Canals.

Tuta de la Fou de Bor

Boniques formacions a la galeria Canela

Ens endinsem a les entranyes del Moixeró a través d'un complex sistema subterrani amb nombroses galeries que actualment ja sumen més de 4,2 quilòmetres de recorregut. Sortim del poblet de Bor, i en pocs minuts arribem a la boca. Entrem en aquesta surgència temporal i recorrem la galeria que neix cap a la dreta, i que ens obliga a creuar una estreta gatera i passos incòmodes. Més endavant la cova s'eixampla amb llargues galeries tubulars. A la Sala Cerdanya, bellament decorada, buidem un petit sifò i continuem per la galeria Canela, plena de formacions molt boniques, i arribem al lloc més fons de la cavitat. Tornem cap al sifò i prenem una altra galeria per sortir, amb uns passos finals força estrets.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Aresta cap al cim del Puigmal de Llo

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Pàgines

Subscriure a Cerdanya