Cerdanya

Pic Llobateres (2.458 m.)

Arribant al refugi del Prat d'Aguiló, amb les parets del Cadí al fons

És un cim poc rellevant, de fet seria una de les puntes de la serra Cadí. Però l'interès d'avui no estava tant en el cim sinó en el camí per assolir-lo, ja que recorrerem el poc freqüentat Pas de la Roca Plana. Volíem sortir del refugi del Prat d'Aguiló, però les fortes pluges deixen la pista impracticable, i hem de sortir força més avall, sumant una llarga aproximació. Des del refugi prenem el camí que flanqueja la falda fins al collet de l'Estenedor. Comença una llarga pujada, primer per una feixuga tartera i després per un tram rocallós que exigeix una petita grimpada. Finalment una diagonal ens deixa dalt la serra. Els núvols han anat cobrint el Cadí i renunciem als cims més alts. Seguim cap a l'est, coronem l'indefinit cim, i seguim fins al Pas dels Gosolans, on baixem còmodament fins al punt d'inici.

Coves d'Olopte

Gatera entrant a la cova petita d'Olopte

A prop del poble i enfilades a mitja alçada d'una cinglera sobre el riu Duran trobem les diferents boques d'aquestes cavitats. Es tracta de conductes de drenatge del Montcurto (o Mont Cortàs), fet que s'aprecia en la morfologia arrodonida i allargada de les diverses galeries, principalment tubs rectilinis i fortament erosionats pel pas de l'aigua. Accedim primer a la cova petita, de sostre força baix i 134 metres de recorregut per estretes galeries molt estètiques. La cova gran és més llarga, 232 metres, i té unes característiques similars, amb major magnitud. En aquestes cavitats s'hi han trobat restes arqueològiques de diferents períodes.

Ruta megalítica d'Eina

Dolmen de Pasquerets

Un recorregut breu, suau i fàcil pels plans altceretans prop d'Eina ens permet connectar diferents monuments megalítics que es conserven en aquesta zona. Sortim del poble d'Eina pel camí de Bolquera i aviat trobem les restes poc reconeixibles d'un petit dolmen. Més endavant sí que podem contemplar el bonic dolmen de Pasquerets, dalt d'un promontori. Baixem cap a la calçada romana, un camí de gran categoria que ens porta fins un antic pont del neolític. Pugem una mica fins a l'esbelt menhir del Pla del Bosc, i planejant còmodament tornem cap a Eina.

Grau de l'Ós

Al peu de la boca nord del túnel del Cadí hi desemboca un torrent estret i congost que es desprèn del vessant nord del Moixeró. Remuntarem el barranc, grimpant en alguns punts, i gaudint de les parets que tanquen i encaixonen aquest pas gairebé impossible. A mitja ruta trobarem un pas equipat molt enginyós, amb una escala metàl·lica i una cadena encastats dins d'una roca foradada i que permeten superar un ressalt vertical. Arribats als prats de Riumajor remuntem uns metres fins al refugi del Serrat de les Esposes on fem una pausa abans d'iniciar el descens, passant pel petit poble abandonat de Canals.

Tuta de la Fou de Bor

Boniques formacions a la galeria Canela

Ens endinsem a les entranyes del Moixeró a través d'un complex sistema subterrani amb nombroses galeries que actualment ja sumen més de 4,2 quilòmetres de recorregut. Sortim del poblet de Bor, i en pocs minuts arribem a la boca. Entrem en aquesta surgència temporal i recorrem la galeria que neix cap a la dreta, i que ens obliga a creuar una estreta gatera i passos incòmodes. Més endavant la cova s'eixampla amb llargues galeries tubulars. A la Sala Cerdanya, bellament decorada, buidem un petit sifò i continuem per la galeria Canela, plena de formacions molt boniques, i arribem al lloc més fons de la cavitat. Tornem cap al sifò i prenem una altra galeria per sortir, amb uns passos finals força estrets.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Aresta cap al cim del Puigmal de Llo

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Tossa Plana de Lles (2.905 m.)

Foquejant amb el Tossal Bovinar al fons

El tercer cim més elevat de la Cerdanya fa honor al seu nom i té una capçalera ampla i arrodonida, igual que tot el seu vessant sud, suau i progressiu. Sortim amb els esquís als peus des del refugi del Cap del Rec, i prenem el caminet que planeja entre el bosc fins al refugi del Pradell. Comencem a pujar la llarga, progressiva i amplíssima pala sud. Restem uns pocs instants al cim pel fort vent i contemplem l'ampli paisatge pirinenc. Iniciem el descens per les llargues pales fàcils, amb neu poc transformada.

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Poca visibilitat a l'inici del descens

Amb temps incert optem per una sortida fàcil i ràpida amb els esquís. Aprofitem les instal·lacions de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, i pugem suaument cap al gran llom de la serra de l'Artiga. Dalt del plató la boira ens engoleix, però seguim pujant fins al pic de Duraneu sense pràcticament visibilitat. Baixem cap al sector més oriental de l'antiga estació fins a les Planes, on ens espera una llarga remada fins al punt d'inici.

La Carbassa (2.736 m.)

Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

Coma Morera (2.208 m.) en BTT

Pujant prop del coll de Pradelles

Iniciem la pedalada planejant prop de la capital ceretana i anem a buscar la ruta forestal que puja cap al sud des de Palau de Cerdanya. Iniciem l'ascens continuat, progressiu i sense descans per una pista còmoda que més endavant esdevé mig alfaltada. Passem la bonica jaça de l'Orri d'Andreu i més amunt el coll de Pradelles. Tot seguit el tram més dur ens portarà fins assolir l'arrodonit cim, des d'on veiem el Puigmal al front, i la Tosa a l'esquena. Amb àmplies vistes sobre tota la plana ceretana baixem per bona pista fins a Oceja i acabem de tancar el cercle.

Pàgines

Subscriure a Cerdanya