Viatges

Trescant a Svanètia

L'impressionant i remot poble d'Adishi

Al sud del Caucas, sota mateix de les escarpades muntanyes de més de 5.000 metres, s'obre una bonica vall habitada per l'home des de fa molts segles. Els svans han mantingut els seus costums gràcies a l'aïllament i la dificultat d'accés d'aquesta zona remota. La capital de la regió, Mestia, ens trasporta a l'època medieval, i ens sorprèn per la seva quantitat de torres de defensa, les murkvam, que totes les famílies posseïen per protegir el seu clan. Fem diverses rutes per la zona, com el cim panoràmic Mentashi, les glaceres de Chalaati i Shkhara, o la travessa cap als isolats i impressionants pobles d'Adishi, Iprali i finalment Ushguli, el més alt d'Europa. Des de notables miradors contemplem els grans cims caucàsics com el Shkhara (5.206 m.), el més alt de Geòrgia, la gran piràmide del Telnuldi (4.858 m.), o finalment el més característic, estètic i alhora difícil, l'Ushba (4.700 m.)

Volta a Islàndia en autocaravana

Aurora boreal sobre Godafoss

Circumval·lem l'illa per la carretera N1, aturant-nos als punts més interessants. Després d'un primer contacte amb el terreny volcànic comencem a descobrir les fantàstiques cascades, com Go∂afoss, Dettifoss, Svartifoss o Skogafoss. Caminem pel con de grans cràters i visitem zones encara fumejants. Ens relaxem als banys termals. Passegem per la riba de fiords encaixonats entre muntanyes. Badem a la vora d'icebergs mentre les foques xipollegen. Sentim el rugir els guèisers. Ens meravellem amb l'abrupta costa sud, de formes impossibles. Quedem bocabadats sota l'aurora boreal. Grans experiències condensades en un sol país.

L'Oberland suís

Esmolada i estètica aresta summital del Mönch

Des de Grindelwald enfilem el funicular de la Jungfrau i el mateix dia pugem l'estètic i esmolat Mönch. Els dies següents canviem els plans inicials de la travessa, renunciant a alguns cims a causa del temps, però mantenint una interessant travessa per les glaceres. Un dels llocs més espectaculars és Konkordiaplatz, on conflueixen diverses glaceres més petites formant l'Aletschglescher, la més gran i bonica glacera dels Alps i d'Europa. La resta de dies fem activitats a les valls, contemplant des de sota les capçaleres de les grans muntanyes.

Mont Viso, Queyràs i Écrins

Le Grand Lac i les muntanyes de l'Agneaux al fons

Comencem unes vacances alpines estiuenques ascendint el destacat Mont Viso, visible des de tots els Alps. Tendim llavors cap a l'oest, ja dins de França, endinsant-nos en el Queyràs, territori de gran bellesa, amb una increïble combinació de prats alpins, milers de flors, llacs i muntanyes punxegudes. Contiunuem cap a la zona dels Écrins, territori salvatge d'alta muntanya, on les grans glaceres plenes d'esquerdes i seracs comparteixen l'espai amb elevades parets de roca granítica. Enfilem diverses muntanyes en aquest entorn fascinant i alhora exigent.

Trekking a l'Alt Atles Central

Taghia i les muntanyes de Taoujdad i Oujdad

Durant cinc dies caminarem per un entorn muntanyós remot entre les valls de Ahansal i Aït Bougmez, a l'Alt Atles marroquí. Ens aproximem fins al preciós poble de Taghia, en un circ envoltat de muntanyes. Caminarem per la profunda gorja de Tazart fins assolir l'alt plató, on conviurem només amb pastors nòmades que viuen en dures condicions a gran alçada. Finalment baixem cap a la vall d'Aït Bougmez, una zona fèrtil plena de petits poblets amb cases tradicionals fetes de fang. Uns dies intensos de ruta, sensacions, colors, olors i experiències.

Bolívia 2012

Pequeño Alpamayo

Bolívia és un país pobre econòmicament però ric en cultura, en varietat i en muntanyes. El nostre viatge es centrarà en la zona de l'Altiplà, muntanyosa i amb població majoritàriament indígena. Després d'aterrar a la Paz ens desplacem al Parc Natural del Sajama per aclimatar. Tornem cap al nord per començar a pujar muntanyes, primer Pequeño Alpamayo i la seva espectacular aresta, després el Condoriri, més tècnic i exposat. Tot seguit ja superem els 6.000 amb el clàssic Huayna Potosí, i després el gran Illimani, llarg i molt dret. Després de les altes muntanyes ens desplacem cap al sud, on coneixem el Salar de Uyuni i les llacunes multicolors. Encara pugem un parell més de volcans, el Tunupa i el Licancabur. Acabem el viatge a Xile, a la zona del desert d'Atacama.

Jordània 2011 - Petra i el Wadi Rum

Petit Pont

L'hivern no és l'època més habitual per viatjar a Jordània, ja que els dies són curts i les nits són fredes a les zones desèrtiques. Però l'experiència de caminar per Petra sense aglomeracions, o gaudir en total sol·litud d'alguns punts del desert del Wadi Rum no tenen preu. Dediquem una setmana a conèixer aquest apassionant país, sobretot la zona del desert, i en quedem prendats.

Turquia 2011 - Capadòcia, Taurus i Ararat

L'espectacular Direk Taşı

Posem rumb cap a la cruïlla entre orient i occident. Viatgem a Turquia per fer una ruta variada que ens portarà primer a la capital, Ankara, tot i que només de pas. Baixarem cap a l'apassionant zona de la Capadòcia, on gaudirem de la màgia i espectacularitat de les formacions rocoses. Tot seguit trescarem durant 5 dies per les poc conegudes muntanyes del Taurus, despoblades, on només coincidirem amb algunes famílies de pastors transhumants. I finalment, el plat fort, l'ascensió al Mont Ararat, la mítica muntanya on Noè va ancorar la seva arca.

Marroc 2011 - Toubkal

Toubkal

Aprofitem unes curtes vacances de Setmana Santa per viatjar a la serralada de l'Atlas marroquí i conèixer alguna de les seves muntanyes, entre elles la més alta, el Toubkal. Després d'un dia rondant per la ciutat de Marràqueix, exòtica i colorista, ens desplacem fins Imlil, on comença l'aproximació al refugi del Toubkal. El segon dia aprofitem per ascendir les dues puntes del Toubkal, enmig d'un vent fort i desagradable. El tercer dia a la zona pujarem dos cims més de 4.000 metres, el Ras i el Timezquida per una canal de neu força dreta.

Dolomites i Brenta 2010

Tre Cime di Lavaredo

Ens desplacem al nord d'Itàlia per conèixer el gran massís calcari de les Dolomites i les muntanyes de Brenta. Principalment ens dediquem a recórrer vies ferrades, algunes construïdes durant la I Guerra Mundial. Enfilem alguns cims significatius, com la Marmolada, el més alt de les Dolomites, o el Piz Boè per una ferrada molt difícil. També recorrem la zona de les mítiques Tre Cime di Lavaredo, i finalment fem dos dies seguits de ferrades per muntanyes de Brenta i la via delle Bochette.

Pàgines

Subscriure a Viatges