Esquí

Pic de Pessons (2.864 m.)

Ens aproximem a la base del pic de Pessons

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)

Creuem al gran pla davant del pic d'Anayet

Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.

Peyreget (2.487 m.)

Excel·lents vistes del Midi d'Ossau

Absolutament eclipsat pel seu veí, el majestuós Midi d'Ossau, el nostre objectiu d'avui n'és un mirador privilegiat, gràcies a la seva posició endarrerida. Sortim des de la Cabana de l'Araille, prop del Portalet i fem una llarga diagonal per pendents suaus fins al coll de l'Iou. Ens calcem els grampons i remuntem l'aresta oest amb trams de considerable pendent i sempre amb grans vistes. Coronem el cim i contemplem el vast paisatge. De nou al coll calcem esquís i baixem per pales suaus de neu primavera fins al punt d'inici.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Aresta cap al cim del Puigmal de Llo

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Tossa Plana de Lles (2.905 m.)

Foquejant amb el Tossal Bovinar al fons

El tercer cim més elevat de la Cerdanya fa honor al seu nom i té una capçalera ampla i arrodonida, igual que tot el seu vessant sud, suau i progressiu. Sortim amb els esquís als peus des del refugi del Cap del Rec, i prenem el caminet que planeja entre el bosc fins al refugi del Pradell. Comencem a pujar la llarga, progressiva i amplíssima pala sud. Restem uns pocs instants al cim pel fort vent i contemplem l'ampli paisatge pirinenc. Iniciem el descens per les llargues pales fàcils, amb neu poc transformada.

Petit Peric (2.690 m.)

El Petit Peric davant de Camporrells

A llevant del Puig Peric hi trobem el seu germà petit, més amable per recórrer'l amb esquís gràcies a la seva llarga pala sud, de pendent moderat i constant que, amb bona neu, garanteixen una bona baixada. Hi accedirem des de l'estació d'esquí de Formiguera, on pujarem fins la seva cota alta, carenarem la serra de Mauri i baixarem cap a l'idíl·lic refugi i estanys de Camporrells. Voregem la base est del cim i anem a buscar la pala sud, per on pujarem fent llargues diagonals. Excel·lent baixada, fàcil i sostinguda.

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Poca visibilitat a l'inici del descens

Amb temps incert optem per una sortida fàcil i ràpida amb els esquís. Aprofitem les instal·lacions de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, i pugem suaument cap al gran llom de la serra de l'Artiga. Dalt del plató la boira ens engoleix, però seguim pujant fins al pic de Duraneu sense pràcticament visibilitat. Baixem cap al sector més oriental de l'antiga estació fins a les Planes, on ens espera una llarga remada fins al punt d'inici.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Pujant amb el Pic de la Mina al fons

Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Pàgines

Subscriure a Esquí