Bicicleta

Volta a Formentera

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Serra dels Tossals

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Sant Miquel de les Canals

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

Gavarres sud-nord

Des de la línia de la costa mediterrània comencem a remuntar els primers pendents del vessant marítim del massís les Gavarres, i per una bona pista pugem fins al seu punt més alt, el Puig d'Arques (533 m.) Ens endinsem tot seguit al vessant nord, més humit i salvatge. Creuem la bonica castanyeda de Genoer i baixem en direcció nord fins passat el Mas Mates. Tornem a pujar fort per bona pista fins arribar a un dels punts neuràlgics del massís, els Metges o Sant Cebrià de Lledó, on fem una pausa a la terrassa del bar rural sota un lledoner centenari. Seguim pujant per pista fins al coll del Matxo Mort, on tornem al vessant sud, i anem planejant fins a Romanyà de la Selva. Passat el poble prenem el PR i baixem ràpid fins a la riera dels Molins on enllaçarem amb un bonic corriol de ribera fins a Calonge.

Bassegoda (1.373 m.)

Sortim pedalant de Sadernes entre grans cingleres i fondalades tot iniciant un dur ascens entre els boscos ufanosos del bac de Riu. De camí fem parada a les boniques esglésies de Sant Feliu de Riu i la Mare de Déu d'Agulles. Passat el coll de Riu seguim pujant per una pista pedregosa fins al pla de la Bateria, on deixem les bicicletes i encarem a peu l'últim tram que culmina amb uns passos equipats amb esglaons i cadenes. Dalt del cim esplèndides vistes cap als Pirineus i les terres garrotxines i empordaneses. Comencem el descens i aviat fem pausa al nucli abandonat de Bassegoda. Passat el bac de can Menera tornem a pujar fort fins al coll de Faja. De nou ens aturem a contemplar la magnífica església panoràmica de Sant Andreu de Gitarriu, i ràpidament encarem la definitiva i intensa baixada tot contemplant l'abrupte paisatge.

Corriols de Fitor

Sortida ràpida i divertida sortint des de Sant Antoni de Calonge fins a Fitor, i tot seguit encadenem diversos corriols per la zona est de les Gavarres fins a tornar per Vall-llobrega. Ens enfilem per la ruta clàssica del Puig Cargol, i aviat prenem el primer corriol que passa per Can Puig i fins a Fitor. Després tram trial·ler pel PR i camins divertits per les Planes d'en Torroella. Pel descens encadenem diversos corriols ciclables que ens porten directament a Vall-llobrega.

Puig de les Gavarres (533 m.)

Sortim pedalant arrant de mar i creuem tot el pla de Calonge. Voregem la població i ens enfilem cap a l'oest on comença una llarga pista que ressegueix la carena fins al Puig de les Gavarres, i el Puig d'Arques, els dos cims bessons sostre de la serra. Girem a l'est i baixem cap al nucli abandonat de Sant Cebrià dels Alls. Poc després iniciem el descens per uns caminets molt drets que ens porten a la carretera de la Ganga. Per pendents molt forts pugem a Santa Llúcia de l'Arboç, i tot seguit a la masia de Puignau, on ja per bona pista avançarem diversos quilòmetres cap a la Cavorca i les serres de Fitor. Al pla del Descàrrec comencem el descens cap a Vall-llobrega, i tot seguit planejant per la xarxa cicloturista cap al punt d'inici.

Roques del Rei

Fem una ruta fàcil i curta per les Guilleries amb interès tant cultural com paisatgístic. Sortim de Sant Hilari Sacalm i per bones pistes pugem fins al bonic castell de Villavecchia, del segle XIX. Anem enfilant durant una bona estona per pendents suaus i progressius fins a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, on tot seguit planegem uns quilòmetres i encarem l'última pujada forta fins al peu de les Roques del Rei. Acabem de pujar a peu fins aquest mirador natural de les Guilleries, amb vistes fins al mar. Comencem a baixar fort per pistes secundàries dins de boscos frondosos, i arribem al bonic paratge de Santa Margarida de Vallors. Ja només ens queda pujar uns quilòmetres més entremig de les alzines sureres fins entrar de nou a Sant Hilari.

Sant Miquel de Solterra (1.203 m.)

Pugem fins al sostre de les Guilleries tot pedalant per dins de frondosos boscos de castanyers, alzines, faigs i avets. Sortim d'Anglès i de seguida pugem per una pista de sauló que s'enfila fort fins a la bonica ermita de Santa Bàrbara, on també hi ha un refugi lliure i una extensa panoràmica. Planegem una bona estona resseguint la carena cap a l'est fins a l'Espinau, on tornem a pujar més suaument fins al coll de Llevanyes. A partir d'aquí la pujada és dura i continuada per pistes secundàries fins a la font sa Guarda, on deixem les bicis i acabem de pujar al cim a peu. Àmplies panoràmiques des de la Mediterrània fins als cims ben nevats dels Pirineus. Fem una pausa i reculem una estona pel mateix camí, fins que prenem la pista que baixa cap a la impressionant masia del Subirà. Fem una pausa a la Taverna i tot seguit baixem fort i ràpid fins a la riera d'Osor, on ja per asfalt acabem d'arribar al punt d'inici.

Serra de Castelltallat

Tracem una ruta amb fort regust medieval amb castells, esglésies romàniques i masies fortificades. Sortim de Súria i resseguim uns metres el Cardener fins a trobar un dels seus afluents, la riera de Coaner. Comencem a remuntar el curs fluvial per la seva marcada vall, tancada i obaga en molts punts. Assolim el bonic nucli de Coaner, amb la característica torre de l'antic castell i l'església de Sant Julià, de planta basilical. Seguim cap a l'oest i passem per davant del nucli també medieval de Claret de Cavallers. Poc més endavant ens desviem uns metres per visitar Sant Martí de Bertrans. Prop del nucli de Prades comencem a pujar més decidits fins a l'espectacular castell de Boixadors, bona talaia de la Catalunya Central. Iniciem el retorn sempre carenejant la serra de Castelltallat. Fem una breu pausa al nucli de Castelltallat, i seguim diversos quilòmetres per asfalt fins que prenem una pista que en una forta i contundent baixada ens retorna a Súria.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta