Alps

Rochebrune (3.320 m.)

Rochebrune, cara sud

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

Pointe de Rasis (2.844 m.)

Vorejant la Pointe de la Selle

Enfilem avui un cim poc destacat per si mateix, però que ens ofereix un bell recorregut i una excel·lent panoràmica. Per sobre de Château-Queyras pugem amb cotxe fins la Sommet Bucher, a més de 2.000 metres, i emprenem un bonic camí per pastures i avetosa fins sota l'estètica Pointe de la Selle. Per una coma ampla remuntem fins un coll i per l'aresta accedim al cim, des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot el Queyràs.

La Taillante (3.197 m.)

La Taillante

Aquesta muntanya atreu ràpidament l'atenció per la seva peculiar forma: un conjunt de grans plaques llises inclinades que formen una estreta cresta laminada a la part superior. El nom la defineix: sembla el fil d'un ganivet. Enfilem al punt culminant de la cresta des del llac Foréant i tot grimpant per un contrafort molt pendent. És un camí dret, incòmode i inestable que ens conduirà al punt culminant d'aquesta curiosa mola calcària. Casc recomanable.

Mont Viso (3.841 m.)

Altiva i desafiant, a la capçalera de la vall del Po s'aixeca una gran piràmide encisadora. Considerada durant segles la muntanya més alta dels Alps per la seva prominència, enfilem aquest cim rocallós que exigeix una llarga i constant grimpada. Fem nit al refugi Quintino Sella, i encara de nit enfilem el tram equipat del Passo delle Sagnette. Creuem una llarga coma fins al bivac Andreotti, i comencem a grimpar, amb passos de II i III fins al cim.

Dolomites i Brenta 2010

Tre Cime di Lavaredo

Ens desplacem al nord d'Itàlia per conèixer el gran massís calcari de les Dolomites i les muntanyes de Brenta. Principalment ens dediquem a recórrer vies ferrades, algunes construïdes durant la I Guerra Mundial. Enfilem alguns cims significatius, com la Marmolada, el més alt de les Dolomites, o el Piz Boè per una ferrada molt difícil. També recorrem la zona de les mítiques Tre Cime di Lavaredo, i finalment fem dos dies seguits de ferrades per muntanyes de Brenta i la via delle Bochette.

Alps suïssos del Valais 2009

Weismies

El cantó suís del Valais tresora un bon grapat de muntanyes de més de 4.000 metres en un entorn de gran bellesa. Des de la zona de Saas-Fee gaudim d'un paisatge molt espectacular, amb grans muntanyes i petits poblets molt ben cuidats. Pugem muntanyes emblemàtiques com el Weismies i la seva estètica aresta, l'Alphübel, ple d'esquerdes, o el gran Dom de Mischabel, una de les més altes dels Alps.

Mont Aiguille (2.087 m.)

El Mont Aiguille, vist des de prop de Chinchilianne

Escalem una de les muntanyes més mítiques de França, bressol del primer alpinisme al segle XV. D'aparença superba i aspecte inaccessible des de tots els vessants, isolada i vertical, amb un gran altiplà herbat al seu cim, situada al sud del Parc Natural del Vercors, amb moltes històries i encara més llegendes i amb una forta personalitat. Enfilem per la ruta normal, una via de 8 llargs força fàcil, aèria i amb trams perdedors. Descens final amb un ràpel espectacular.

Via delle Bocchette

Tram exposat

A l'oest de les Dolomites, el massís de Brenta s'eleva amb cims de més de 3.000 metres de nord a sud. Està format per cims i parets molt verticals, i una extensa xarxa de senders equipats o ferrades que permeten múltiples combinacions. Durant dos dies resseguim aquesta apassionant ferrada per la part més elevada del massís. És una ruta preciosa, la quinta essència de les ferrades, amb trams molt exposats i excel·lents vistes.

Volta als XII Apòstols

Cim i refugi dels XII Apòstols

En un dia d'impàs preveiem una ruta curta, tot i que s'acabarà allargant, per arribar fins al peu de la muntanya coneguda com a Dodici Apostoli, al peu del refugi homònim. La pujada és bonica i entretinguta, però la tornada és molt més llarga i pesada del que preveiem.

Pàgines

Subscriure a Alps