Berguedà

Serra dels Tossals

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Sant Miquel de les Canals

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

Cingles de Taravil

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Cingles de Sant Salvador (1.157 m.)

Sortim de Berga, passem per Avià, i continuem pedalant per terreny agrícola força pla seguint més o menys el GR-1, principalment per pista, però amb alguns trams de camí fins a Cal Pius, l'Espunyola. Pugem cap als Sants Metges i prenem un caminet que enllaça amb la pista del pantà de l'Espunyola, on iniciem una pujada duríssima. Passat el pantà seguim una pista secundària que més endavant esdevé camí tot resseguint la cinglera. Avancem pel fil amb precioses vistes de la plana central de Catalunya i arribem fins al cim de Sant Salvador. Emprenem la tornada creuant el pla de Torneula i baixem per pistes fins a trobar la capçalera de la riera de Clarà. Aquí s'inicia una trial·lera molt divertida, força ciclable, amb alguns trams on posem els peus a terra, que baixa per les costes de Serrapinyana fins als Arbres Blancs, prop d'Avià.

La Guàrdia (678 m.) i serrat de la Cua de la Guilla

Iniciem una volta matinal fàcil a Puig-reig i marxem cap a la riera de Merlès enfilant-nos de camí al serrat de la Cua de la Guilla, i el divertit caminet que baixa cap a la Caseta Negra i Cal Pallot, on precisament avui hi ha l'esmorzar tradicional de Sant Andreu. Pel vessant dret de la riera, sense creuar-la marxem per un corriol molt bonic que després esdevé pista fins al Gorg Blau. Arribem a la carretera de Merlès i la seguim a l'esquerra 4 km. fins al punt més alt de la ruta, l'església de Santa Maria de la Guàrdia, extraordinari mirador del Baix Berguedà. Baixem i planegem pel pla de Lladern amb visita ràpida a Sant Esteve de Valldoriola. Al peu de Casa Ponça planegem cap al sud per pista fins a l'inici del deliciós camí que resegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla fins al coll de la Creueta, amb alguns passos on cal posar el peu a terra. Per pistes anem baixant cap al Llobregat i el remuntem per l'agradable camí de ribera fins a Cal Marçal i Puig-reig.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Camprodon (791 m.) i riera de Merlès

Creuem el riu Llobregat per la palanca metàl·lica tot just sortint de l'Ametlla de Merola i anem a buscar un camí que s'enfila paral·lel al riu i desemboca prop de la casa de Matamala. Seguim uns 5 km. per asfalt i ens enfilem al petit turó on hi ha l'església de Sant Esteve del Vilaró. De nou a la pista seguim pel Carrer de la Vall i fins a l'espectacular masia de la Vall de Vilaramó. Deixem l'asfalt i per pista precària pugem fort cap a Sant Pau de Pinós i tot seguit el turó de Camprodon, sostre de la ruta. Prenem un camí molt divertit per la carena de la serra de Sant Joan, i arribem a la masia fortificada de la Serra dels Degollats, on baixem fins al peu de la riera de Merlès. Creuem pel pont romànic de Sant Martí, i resseguim la riera durant 7 quilòmetres fins al pont de la Molina. Pugem cap a cal Pallot i el coll de la Creueta, on comencem el descens definitiu cap a la desembocadura de la riera de Merlès. Per la ruta de les Colònies al peu del riu tornem plàcidament al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Berguedà