Berguedà

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Cingles de Sant Salvador (1.157 m.)

Sortim de Berga, passem per Avià, i continuem pedalant per terreny agrícola força pla seguint més o menys el GR-1, principalment per pista, però amb alguns trams de camí fins a Cal Pius, l'Espunyola. Pugem cap als Sants Metges i prenem un caminet que enllaça amb la pista del pantà de l'Espunyola, on iniciem una pujada duríssima. Passat el pantà seguim una pista secundària que més endavant esdevé camí tot resseguint la cinglera. Avancem pel fil amb precioses vistes de la plana central de Catalunya i arribem fins al cim de Sant Salvador. Emprenem la tornada creuant el pla de Torneula i baixem per pistes fins a trobar la capçalera de la riera de Clarà. Aquí s'inicia una trial·lera molt divertida, força ciclable, amb alguns trams on posem els peus a terra, que baixa per les costes de Serrapinyana fins als Arbres Blancs, prop d'Avià.

La Guàrdia (678 m.) i serrat de la Cua de la Guilla

Iniciem una volta matinal fàcil a Puig-reig i marxem cap a la riera de Merlès enfilant-nos de camí al serrat de la Cua de la Guilla, i el divertit caminet que baixa cap a la Caseta Negra i Cal Pallot, on precisament avui hi ha l'esmorzar tradicional de Sant Andreu. Pel vessant dret de la riera, sense creuar-la marxem per un corriol molt bonic que després esdevé pista fins al Gorg Blau. Arribem a la carretera de Merlès i la seguim a l'esquerra 4 km. fins al punt més alt de la ruta, l'església de Santa Maria de la Guàrdia, extraordinari mirador del Baix Berguedà. Baixem i planegem pel pla de Lladern amb visita ràpida a Sant Esteve de Valldoriola. Al peu de Casa Ponça planegem cap al sud per pista fins a l'inici del deliciós camí que resegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla fins al coll de la Creueta, amb alguns passos on cal posar el peu a terra. Per pistes anem baixant cap al Llobregat i el remuntem per l'agradable camí de ribera fins a Cal Marçal i Puig-reig.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Camprodon (791 m.) i riera de Merlès

Creuem el riu Llobregat per la palanca metàl·lica tot just sortint de l'Ametlla de Merola i anem a buscar un camí que s'enfila paral·lel al riu i desemboca prop de la casa de Matamala. Seguim uns 5 km. per asfalt i ens enfilem al petit turó on hi ha l'església de Sant Esteve del Vilaró. De nou a la pista seguim pel Carrer de la Vall i fins a l'espectacular masia de la Vall de Vilaramó. Deixem l'asfalt i per pista precària pugem fort cap a Sant Pau de Pinós i tot seguit el turó de Camprodon, sostre de la ruta. Prenem un camí molt divertit per la carena de la serra de Sant Joan, i arribem a la masia fortificada de la Serra dels Degollats, on baixem fins al peu de la riera de Merlès. Creuem pel pont romànic de Sant Martí, i resseguim la riera durant 7 quilòmetres fins al pont de la Molina. Pugem cap a cal Pallot i el coll de la Creueta, on comencem el descens definitiu cap a la desembocadura de la riera de Merlès. Per la ruta de les Colònies al peu del riu tornem plàcidament al punt d'inici.

Puig Lluent (1.640 m.) i Sant Julià de Cosp

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Serra de Montsent

Sortida ràpida en un dia de temps insegur des de Berga cap als peus del Llobregat; tot seguit pujada a la serra de Monsent i descens enllaçant corriols divertits fins a Cal Rosal. La ruta s'inicia a la capital berguedana i s'enfila cap al veïnat de Casampons, on comença una pista secundària que baixa a la Via Verda del Llobregat. Pujada amb trams durs seguint el torrent de Bosoms cap a les valls de la Portella i fins arribar a Mascaró, on comença el primer tram de corriol direcció sud-oest. El caminet és divertit i molt estret, amb algun pas una mica aeri i algun punt on cal baixar de la bicicleta. Més endavant s'enllaça amb una pista que ressegueix la carena desdibuixada de la serra de Monsent fins a la casa del mateix nom. Poc més avall comença el divertit corriol de Tàpies, que baixa fins a Cal Rosal. Tornada a Berga passant per Obiols i Graugés.

Volta al Puigllançada

A la riba del Llobregat, al peu de la bonica església de Sant Vicenç de Rus, comença una llarga pedalada circular per la falda del característic cim arrodonit. Un parell de quilòmetres per carretera ens enfilen a les fonts del Llobregat, i aquí comença una pista llarga i dreta que volta el Tossal d'Orriols. Tot seguit planegem per una pista panoràmica prop dels 2.000 metres d'alçada a la base del Tossal de Rus i que segueix pujant fins la zona de la Comella, als dominis de les pistes d'esquí de la Molina. Baixem fort per una pista pedregosa entaforada dins del Torrent Negre, i seguint pistes de serveis avancem cap a la zona de la Pia, a l'estació de la Masella. Una pujada duríssima arriba al coll de la Mola, on seguim per pendent més suau fins a Coll de Pal, on tornem a entrar al Berguedà. Molt a prop comença una pista molt dreta i pedregosa que baixa cap al nucli de Gavarrós. Una última pujada s'enfila al petit nucli de Pardinella i el collet Roig, i acabem baixant per la ràpida pista de la baga de Rus. Ruta dura pel desnivell i les fortes pujades, amb bones panoràmiques en tot moment.

Valls de la Portella

Una ràpida baixada des de Berga ens condueix als peus del magnífic pont de Pedret, una meravella de l'arquitectura civil gòtica, que creua el riu Llobregat. Acompanyem el riu avall, seguint la Via Verda fins que després d'un altre pont prenem una pista secundària a l'esquerra que s'enfila cap a Santaugínia. Tot seguit la ruta planeja pel torrent de Bosoms i puja fort a Mascaró, on es canvia de vessant i es remunta la riera de Portella. Després d'una breu aturada per refrescar-nos a la font de l'Abat, només cal pujar uns metres més per arribar al místic monestir medieval de la Portella, indret plàcid i carregat d'història. Pugem per asfalt fins al santuari de la Quar, gran mirador de la contrada, i tot seguit tornem a pujar cap a la serra de Campdeparets que creuarem d'est a oest tot contemplant la gran plana central sota els nostres peus. Baixem fort fins a trobar de nou la riera de la Portella, i pla i avall cap a Fuïves i cal Rosal. Tot seguit ascens suau cap a la bonica església prerromànica d'Obiols i la colònia agrícola de Graugés. Retornem al punt d'inici entrant pel vessant sud de la capital berguedana.

Rasos de Peguera en BTT

En un dia insegur i sota l'amenaça constant de tempesta, surto amb la bicicleta des de Berga i començo a pujar voltejant per darrere el castell de Blancafort cap al panoràmic mirador de la Figuerassa. Una breu baixada per camí pedregós em porta al coll de l'Oreller on s'inicia la pista tancada al trànsit fins a l'Estany. A partir d'aquí la pista emprèn un ascens molt dur, amb algun pujador duríssim pel serrat de les Arades. Comença la primera baixada del dia cap a l'obaga del Clot de la Molina, i tot seguit planejant arribo al bonic poble abandonat de Peguera. De nou arriba la pujada, més curta, però amb algun tram intens fins al punt més alt, l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Després de descansar comença la ràpida baixada per la carretera, just fins al trencant de Campllong. Sota el Pi de les Tres Branques marxa la divertida pista cap als plans de Terçà, que arriba a la vora del túnel de la Mina. De nou per asfalt planejo cap a Capolat, on després de creuar els plans de Gragés comença el descens per sota el morral de Serrapinyana. Un tram de corriol porta fins a la carretera prop d'Avià, i d'aquí fins al polígon, on una última pujada enllaça amb el camí del Serret que retorna al punt d'origen. Bonics paisatges en una futa fàcil però amb fort desnivell.

Pàgines

Subscriure a Berguedà