Berguedà

Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Sant Salvador (1.157 m.)

Ens enfilem de nou a un extraordinari mirador del Baix Berguedà i bona part de la Catalunya Central en un itinerari que comença planejant, continua amb una fortíssima pujada i després del cim acaba amb un divertit camí trial·ler. Sortim de Berga i planegem cap a Avià i l'Espunyola seguint més o menys el GR. Al Peu de Roques prenem un caminet que desemboca a la pista dels pantans de l'Espunyola, on emprenem una fortíssima pujada. A la cua del pantà un caminet, recentment transformat en pista precària, acaba de pujar al llavi de la cinglera i el ressegueix fins al cim. Contemplem la gran panoràmica i tot seguit creuem els plans de Torneula i el serrat de les Tombes, i baixem fins a trobar la riera de Clarà. Aquí prenem un caminet trial·ler que va desfent la costa de Serrapinyana fins a la plana avianesa.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Vall de Gresolet

Al peu mateix del Pedraforca iniciem una ruta circular que comença a baixar cap al peu del riu de Saldes, i tot seguit remunta la congosta i plàcida vall de Gresolet. Amb fortes pujades arribem al refugi i l'àrea recreativa, i encara seguim pujant una bona estona però a l'ombra d'una magnífica fageda. Arribats al coll de Bauma anem girant cap a ponent alhora que comencem a faldejar la serra Pedregosa, avantsala del Cadí. La pujada és moderada i contínua sobre una pista pedregosa però de bon fer. Sempre tenim davant la imponent cara nord del Pedraforca que ens acompanya en la llarga pujada. Remet la vegetació i entremig de prats alpins arribem a la collada de la Jaça, una gran zona de pastures, i encara pugem una mica més fins al coll de Torn, a gairebé 2.000 metres, sotre de la ruta. Comença ara un plàcid i preciós descens pels prats de les Bassotes, i tot seguit per la pista que voreja la cara nord del Pedraforca just sota les espectaculars parets.

Camp de l'Ermità

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Serra dels Tossals

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Sant Miquel de les Canals

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

Cingles de Taravil

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Pàgines

Subscriure a Berguedà