Pirineus Països Catalans

Intent a les Agulles de Travessani

Agulles de Travessani

A l'oest del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre el refugi Ventosa i Calvell, emergeixen unes agulles amb una forma dentada impactant. Aquestes cinc agulles granítiques d'estètica verticalitat es poden recórrer escalant (BD, III-IV) abans d'arribar al pic de Travessani que culmina el cordal. Entre la llarga aproximació des de la presa, la nostra lentitud escalant i el temps inestable, escalem només fins a la segona agulla i deixem la resta per una altra ocasió.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m.)

Avancem per la cresta fàcil entre el pic de Comalesbienes i la Punta Alta

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.

Crestall Baiau - Comapedrosa - Racofred

Tram de cresta aeri, amb diversos passos de III exposats

Trams de carena i trams de cresta, aquesta ruta circular de dos dies recorre el cordal nord-oest del principat d'Andorra. Pugem al refugi de Comapedrosa i enfilem cap el pic de Port Vell. Continuem per carena cap al Sanfonts i l'Agulla de Baiau. Desgrimpem abans de pujar el pic de Baiau, i a través de la collada del Forat dels Malhiverns pugem el Comapedrosa. El tram més difícil és la cresta entre Baiau i la Roca Entravessada, amb trams de III exposats. Dormim al refugi dels Estanys Forcats i el dia següent fem el tram de carena entre el Medacorba, el Racofred i el pic del Pla de l'Estany, fàcil però aeri i amb nombroses grimpades.

Cresta de Certascan

Tram agut de la cresta

Al voltant de l'estany més gran dels Pirineus s'alcen un conjunt de pics escarpats que es poden resseguir per la cresta. Sortim des del refugi de Certascan i pugem cap al pic de Punturrí. Per una carena fàcil avancem fins al pic del Cap de l'Estany, fronterer amb França. Fins al Pic Senó el terreny és fàcil, però després la cresta es fa més esmolada i aèria, amb diversos passos de III exposats fins al pic Nord de Certascan. Una senzilla grimpada ens deixa al pic de Certascan (2.853 m.). Una llarga volta amb vistes esplèndides sobre l'estany i les muntanyes pirenaiques.

Roc del Boc (2.774 m.)

Roc del Boc, des del coll de Malesa

A l'Alta Cerdanya, entremig de les valls de Planès i Riberola creix una cresta des del poblet de Planès cap al sud fins la Torre d'Eina. Al centre del cordal un pic esquerp i esmolat esdevé el punt més alt d'aquesta línia bonica i panoràmica. Després del cim rapel·lem el característic i vertical pas del Violoncel, i tornem per la vall de Planès.

Cresta dels pics de Ruf (2.619 m.) a Rulhe (2.798 m.)

En primer terme el Fontargenta, el tram més difícil del crestall

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.

Pic de Clavera (2.721 m.)

Estanyet i pic de Clavera (a la dreta)

Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.

El Ferran (985 m.) i el Puig Bestracà (1.056 m.)

Mare de Déu d'Escales

Ben acompanyats i guiats emprenem un itinerari llarg i intricat a l'Alta Garrotxa. Sortim d'Oix i després de passar per llocs emblemàtics com el Pont Trencat, la palanca d'Agafa l'Ase i la Mare de Déu d'Escales arribem en forta pujada al cim del Ferran. Baixem a Talaixà i encara més fins al Grau d'Escales. Tot seguit emprenem la bonica vall d'Hortmoier i després de superar el vertical grau de l'Escaladuix pugem fort fins a coronar el Bestracà.

Corredor Gigoló al Cambradase

Arribant al tram més pendent

Aprofitem les últimes restes de neu de la temporada per enfilar un dels corredors de neu més clàssics del circ de Cambradase. Es tracta d'un corredor curt, d'uns 240 metres, situat al centre de la paret del circ. És un corredor pràcticament recte, evident i visible des de lluny, amb un pendent sostingut d'uns 45º i amb un final més dret d'uns 60, tot i que segons la neu pot ser més o pot requerir un pas de roca.

Pic de la Cabaneta (2.818 m.)

Tossa del Cap de Siscaró, tornant ja del Pic de la Cabaneta

Situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles i fronterer amb l'Arieja, aquest cim és un dels més assequibles del sector per pujar amb els esquís. Alhora proporciona una agradable baixada per pendent moderat i sostingut. Remuntem el riu Siscaró fins a l'Estany, on ja ens encarem cap al cim per amples pales. Un cop al cim contemplem el caràcter més agrest de la cara nord, tallada per una considerable cornisa.

Pàgines

Subscriure a Pirineus Països Catalans