Pirineus Països Catalans

Circ de Baborte

La Sílvia contemplant l'estany i el pic de Baborte

El segon dia a la Vall Ferrera canviem l'obaga per la solana, però continuem gaudint d'un ambient solitari d'alta muntanya. La neu no és present fins molt amunt en el vessant sud, per tant deixem esquís i raquetes i marxem caminant. Portem piolet i grampons que ens seran ben útils en la part alta del serrat de la Costa de Larí, poc abans d'arribar a l'impressionant circ glacial de Baborte.

Circ d'Aixeus

Sotllo i Pica d'Estats

En la més absoluta solitud hivernal ens dirigim cap a una de les zones més ferésteges, i alhora interesants dels Pirineus: l'extrem nord de la Vall Ferrera. La intenció inicial de pujar el Monteixo amb esquís queda reduïda per la llarguíssima aproximació, el temps dubtós i la gran quantitat de neu nova que dificultava la progressió, i alhora es mostrava inestable.

Canal de l'Ordiguer

Sílvia pujant la canal de l'Ordiguer

Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.

Pic Alt del Cubil (2.831 m.)

Pujant amb el Pic Alt de Cubil al fons

Situat al nord-est d'Andorra, aquest cim no té cap gran dificultat més enllà dels últims metres, una petita cresta, fàcil, però molt aèria. No pugem pel camí habitual sinó per la coma que baixa de pic d'Ensagents, un camí més llarg i difícil.

Coma d'Or (2.826 m.)

Coma d'Or

La magnífica innivació d'aquesta temporada ens permet emprendre un cim que no sempre és esquiable a causa de la falta de neu. Des del coll del Pimorent encarem la llarga aproximació fins assolir les últimes pales que ens porten a un cim força fàcil, d'altitud considerable i de grans panoràmiques.

Pedró pel Clot de la Vall

Clot de la Vall

Hem pujat al Port del Comte per practicar esquí de pista, però l'estació estava tancada a causa del fort vent. Decidim pujar amb esquís i raquetes fins al Pedró per una zona arrecerat, el Clot de la Vall. Hi ha molta neu i fins i tot veiem una allau ben a prop.

Puigpedrós amb esquís

Cim del Puigpedrós

Després d'un dissabte nevant, decidim pujar una muntanya de fàcil accés tot i la seva alçada, 2.914 m. És una bona alternativa per fer una matinal d'iniciació o en dies en què el risc d'allaus no aconsellen objectius més ambiciosos.

Taga (2.040 m.)

Cim del Taga

El Taga és un cim especial i molt agraït, ja que tot i l'escassa altitud (2.040 m.) i el poc esforç que representa pujar-lo s'assoleix una visió esplèndida. En un dia de bona visibilitat l'espectacle natural està servit.

Pic d'Envalira (2.827 m.)

Baixant per les pales de sota el cim

Dediquem un dissabte esplèndid de gener per enfilar fins un cim emblemàtic, el Pic d'Envalira. Ha estat una sortida dura, ja que l'ascensió per la solitària vall de Campcardós és força llarga, i cal superar un desnivell positiu de 1.450 metres.

Paquet de neu a la Tosa

Segona pujada

Aprofitem l'últim diumenge de l'any per fer una sortida d'esquí de muntanya amb els Mountain Runners. El temps és força dolent, i decidim encarar-nos a un lloc fàcil i segur. Pugem a la Tosa, i gaudim d'una baixada amb un paquet de neu excepcional.

Pàgines

Subscriure a Pirineus Països Catalans