Caminades

Orri del Corbill

Sortim del bonic poblet de Bena, a l'Alta Cerdanya, i anem pujant per un vessant suau i obert a l'extrem occidental del massís del Carlit. Aviat passem pel refugi lliure del Solà del Cavaller, on ens encarem cap al nord-oest i seguim pujant per un camí còmode fins als altiplans de l'Orri del Corbill. Ens aturem a contemplar la bonica cabana, molt antiga, de forma circular i construïda amb lloses de pedra, fins i tot la teulada. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del tram superior de la Cerdanya i el massís del Puigmal ben nevat a l'altra banda de la vall. Creuem els plans i baixem sense camí pel vessant occidental, seguint més o menys el curs d'un rierol, i tanquem aquesta curta passajada a les pastures de la part baixa, prop del poble.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Comabona (2.548 m.)

Emprenem la ruta cap a una de les muntanyes més emblemàtiques del Berguedà ben acompanyats d'altres excursionistes dins la iniciativa Cims per la Llibertat, per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Ens reunim una bona colla d'amics i decidim sortir de Font Terrers, a Gósol, per evitar les aglomeracions de cotxes al coll de les Bassotes i fer la ruta una mica més llarga. Remuntem de bon matí la coma de Cerneres fins al Collell, on comencem a pujar progressivament cap a la Serra Pedregosa i guanyar l'altiplà del Cadí. Ens aproximem al Pas dels Gosolans on confluïm amb els excursionistes que vénen de la Cerdanya, i tots plegats anem fent camí per la carena del Cadí fins al cim. Parlaments, pancartes i proclames reclamant la llibertat dels injustament castigats per donar resposta a la voluntat col·lectiva.

Roca del Joc (1.615 m.)

En un magnífic final d'estiu, amb els boscos verds, humits i plens de bolets, fem una escapada familiar al Catllaràs per pujar fins una de les seves puntes més destacades. Sortim des del santuari de Falgars i comencem pujant per una fageda seguint el GR fins al pla de l'Ermità. Pugem encara més fort fins al collet Llebató, i ja a la part alta de la serra acabem d'arribar-nos fins a la Roca del Catllaràs, situada enmig d'uns bonics prats. Planegem fins el Joc de la Pilota i ens enfilem a la Roca del Joc amb una grimpada curta però intensa. Extraordinàries vistes cap al Pedraforca, el Moixeró i la Tosa. Baixem a la Devesa Jussana i seguim de pla cap al Prat Gespador, on seguirem un bon camí de baixada que passa per algunes de les antigues mines i ens retorna al punt d'inici.

Pirin. Travessa nord-sud

Prop de la turística localitat de Bansko iniciem una travessa que ens portarà a recórrer el massís de Pirin durant 6 dies. La primera jornada ens enfilem des dels afores de Razlog fins al refugi Yavorov, on el segon dia comencem a caminar fins a guanyar la carena, i seguir-la fins a l'espectacular cresta de Koncheto. Coronem el pic de Kutelo, i tot seguit el més alt del parc, el Vihren (2.914 m.) Al refugi de Vihren comencem una tercera jornada en què després de caminar per una zona lacustre anirem pujant fins una llarga carena que ens portarà al Tevno Ezero, a 2.500 m. on hi ha un dels refugis més bonics del massís. El quart dia pugem el pic Djengal, i després d'una ruta llarga i complicada el Polejan, des del qual baixem fins al refugi de Bezbog. El cinquè dia remuntem la llarga coma del llac Popovo, i al coll ens desviem per anar a buscar la cresta i enfilar el pic de Kamenitsa. Una llarga baixada tanca una jornada dura al refugi de Pirin. El sisè i últim dia baixem per dins d'un bosc espès fins a les planes de Rojen, i finalment la bonica localitat de Melnik, on tanquem aquesta interessant travessa d'alta muntanya.

Rila. Ivan Vasov, Set Llacs i Malyovitsa

El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

Olimp (2.918 m.)

El cim més alt de Grècia, situat entre les planes de Tessàlia i Macedònia, gairebé sempre cobert per les boires que pugen del mar Egeu ja va atreure l'atenció dels antics pobladors hel·lens, que hi van situar la casa dels déus. Sota el tron de Zeus vivien els dotze déus olímpics al cim emboirat d'aquesta muntanya mítica. Precisament el cim més elevat és el Mytikas, seguit de l'Skolio. Els pujarem tots dos en una ruta de 2 dies que comença als plans de Prionia, prop de la població de Litókhoro, tocant el mar Egeu. El primer dia pugem fins al refugi Spilios Agapitos, i el següent dia sortim del refugi i per un camí ben fresat pugem sense parar fins al coll d'Skala, a la cresta summital. Aquí hi ha la bifurcació dels dos cims. Girem primer a la dreta i grimpem per un terreny feréstec de roca calcària descomposta fins al punt més alt, des d'on s'albira el mar i la gran plana que envolta el massís. Tot seguit pugem la segona punta, l'Skolio, que ens obre la visió a la cara més feréstega de la gran muntanya sagrada.

Pàgines

Subscriure a Caminades