Caminades

Grau de l'Ós

Al peu de la boca nord del túnel del Cadí hi desemboca un torrent estret i congost que es desprèn del vessant nord del Moixeró. Remuntarem el barranc, grimpant en alguns punts, i gaudint de les parets que tanquen i encaixonen aquest pas gairebé impossible. A mitja ruta trobarem un pas equipat molt enginyós, amb una escala metàl·lica i una cadena encastats dins d'una roca foradada i que permeten superar un ressalt vertical. Arribats als prats de Riumajor remuntem uns metres fins al refugi del Serrat de les Esposes on fem una pausa abans d'iniciar el descens, passant pel petit poble abandonat de Canals.

Cresta de Marturi

Tram més aeri i divertit de la cresta de Marturi

Planegem per la pista del Caro en direcció Beseit fins a l'àrea recreativa de Cova Avellanes, on prenem un caminet que puja primer cap al Bassis del Marturi, i continua fins a guanyar la carena al coll de Caguitos. Fem una anada i tornada a la propera Mola del Boix, amb una petita grimpada, i comencem la cresta, poc definida i menys sostinguda. Fem algunes petites grimpades i arribem a l'espectacular Proa del Barco, on no trobem el pas per baixar i fem un emboscat flanqueig per sota. Fem un petit ràpel i seguim un tram planer i aeri més interessant. Amb bones vistes sobre al barranc d'Orió avancem amb dificultats per les bardisses, i al coll de Pallers trobem el camí que ens porta al punt d'inici.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Carcaixells d'en Dalmau

Pont els Arítjols

Un conjunt d'agulles i turons de granit s'aixequen a l'est del massís de les Cadiretes, un espai protegit del Baix Empordà. Sortim del petit nucli de Solius i pugem per camins fàcils cap a les Roques Bessones. Hem de baixar i creuar la riera de Solius abans d'emprendre la carena dels Carcaixells, amb boniques agulles unides per un camí intrèpid, amb alguns trams equipats amb cadenes. Continuem cap al petit cim del Montclar, les runes de Sant Baldiri i fins i tot trobem la petita cova dels Lladres. Enfilem el punt més alt al Puig de les Cols, amb vistes cap al mar, i emprenem el camí de retorn fent parada al poblat ibèric de la Plana Basarda i al castell de Solius.

Ecos, Montgròs i Esfinx

Eco Superior des de la Miranda dels Ecos

Faldegem el vessant nord de Montserrat des de la Creu Regató i fins a trobar la canal de la Font de la Llum. La remuntem en fort pendent fins al Portell del Migdia, on baixem lleugerament per trobar l'accés a la divertida Canal dels Micos. Grimpant per pedra, troncs i arrels pugem fins la Miranda dels Ecos, amb vistes espectaculars sobre el massís, i per una canal equipada molt dreta baixem cap al cim arrodonit del Montgròs. Tanquem la volta vorejant l'Esfix i la Miranda dels Aurons, i un cop trobem la canal del Miracle baixem directes cap al punt d'origen.

Canal de la Miquela

Creuem el Pont de la Miquela

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Mont-ros (628 m.) i Baumes de Caxurma

Baumes de Caxurma

Des de l'encimbellat i estètic poblet de Castellfollit de la Roca marxem de pla fins a trobar la serra de Mont-ros, i la remuntarem per un petit viarany que recorre la carena tot creuant un alzinar. Dalt del cim queden les restes de l'església i els vestigis d'un antic castell. Baixem per l'altre banda fins a la riera de Santaló, on canviem de direcció i continuem baixant cap a la Mare de Déu de la Devesa. Seguim avall i trobem les baumes de Caxurma, un conjunt d'esquerdes entre grans blocs, que formen curiosos pasatges subterranis.

Cresta de Queralt

Desgrimpada delicada, exposada i vertical

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

Pàgines

Subscriure a Caminades