Caminades

Tramvia de Sang

Pont semicircular de la plataforma de l'antic ferrocarril

A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

Tossal d'Orriols (1.913 m.)

Tossal d'Orriols, entre pastures

Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Comabona (2.548 m.) i pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Cavalls pasturant davant les parets del Cadí

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

Trekking de la Vall de Markha

Hangkar i el Kang Yatsé al fons

Envoltat de muntanyes de més de 5.000 metres el riu Markha rega una vall tancada per grans vessants àrids i deixa un rastre de verdor en aquest sector semidesèrtic de l'Himàlaia. Durant 5 dies caminem vora el riu, però també creuant elevats colls de muntanya, amb el final d'etapa en petits poblets remots on ens allotgem amb els pocs habitants d'aquesta terra bonica i alhora esquerpa. Cinc dies enmig del Ladakh, desconnectats del món occidental i connectats amb una realitat més relaxada i lenta dels habitants d'una vall que conserva les tradicions budistes i una forma de vida ben senzilla, d'acord amb els cicles de la natura.

Feixanc Ample

Inici del Feixanc Ample

Recorrem una llarga feixa a mitja alçada que s'estén al sector més occidental del Cadí, en un terreny d'isards aspre i de mala petja. Sortim d'Ansovell i després del santuari del Boscal pugem fort per la canal de l'Orri. Sota l'últim mur abans de la carena trobem la gran feixa i comencem a recórrer-la cap a l'est. De lluny el pas sembla impossible, ja que és molt dret entre les grans parets. Però entre tarteres i terreny inestable anem avançant en un ambient espectacular enmig de les grans parets del Cadí. Sortim a la carena poc abans de la Canal Baridana, per on baixarem en fortíssim pendent relliscós fins a la base de la serra. Tornem planejant per bons camins fins a Cava, i amb una última pujada de nou a Ansovell. Ruta llarga, dura i de mal passar, però espectacular.

Les mines del Catllaràs

Mina de l'Artiga de Capdevila

L'empremta humana al Catllaràs és ben present des de molt antic, i augmenta finals del segle XIX amb una intensa activitat minera. Avui recorrem alguns racons on encara resten vestigis industrials. Sortim de Falgars, pugem cap a Vallfogona i prenem el camí per una fageda ombrívola que ens porta a la mina del Moreno. Seguim pujant cap al bonic prat Gespador, on trobem un pou de mina i una antiga xemeneia, i acabem d'arribar al Joc de la Pilota i la Roca del Joc, on ens hi enfilem grimpant. Passem per la mina d'Arderiu abans de baixar cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Baixem fort cap a la zona del Cable, amb restes de construccions mineres, passem la mina de l'Artiga de Capdevila i seguim fins al torrent per agafar el camí dels Graus que ens tornarà al punt d'origen. Una mirada enrere per adonar-nos que la natura reabsorbeix allò que l'hi havia estat manllevat.

Pic Llobateres (2.458 m.)

Arribant al refugi del Prat d'Aguiló, amb les parets del Cadí al fons

És un cim poc rellevant, de fet seria una de les puntes de la serra Cadí. Però l'interès d'avui no estava tant en el cim sinó en el camí per assolir-lo, ja que recorrerem el poc freqüentat Pas de la Roca Plana. Volíem sortir del refugi del Prat d'Aguiló, però les fortes pluges deixen la pista impracticable, i hem de sortir força més avall, sumant una llarga aproximació. Des del refugi prenem el camí que flanqueja la falda fins al collet de l'Estenedor. Comença una llarga pujada, primer per una feixuga tartera i després per un tram rocallós que exigeix una petita grimpada. Finalment una diagonal ens deixa dalt la serra. Els núvols han anat cobrint el Cadí i renunciem als cims més alts. Seguim cap a l'est, coronem l'indefinit cim, i seguim fins al Pas dels Gosolans, on baixem còmodament fins al punt d'inici.

Grau de l'Ós

Al peu de la boca nord del túnel del Cadí hi desemboca un torrent estret i congost que es desprèn del vessant nord del Moixeró. Remuntarem el barranc, grimpant en alguns punts, i gaudint de les parets que tanquen i encaixonen aquest pas gairebé impossible. A mitja ruta trobarem un pas equipat molt enginyós, amb una escala metàl·lica i una cadena encastats dins d'una roca foradada i que permeten superar un ressalt vertical. Arribats als prats de Riumajor remuntem uns metres fins al refugi del Serrat de les Esposes on fem una pausa abans d'iniciar el descens, passant pel petit poble abandonat de Canals.

Cresta de Marturi

Tram més aeri i divertit de la cresta de Marturi

Planegem per la pista del Caro en direcció Beseit fins a l'àrea recreativa de Cova Avellanes, on prenem un caminet que puja primer cap al Bassis del Marturi, i continua fins a guanyar la carena al coll de Caguitos. Fem una anada i tornada a la propera Mola del Boix, amb una petita grimpada, i comencem la cresta, poc definida i menys sostinguda. Fem algunes petites grimpades i arribem a l'espectacular Proa del Barco, on no trobem el pas per baixar i fem un emboscat flanqueig per sota. Fem un petit ràpel i seguim un tram planer i aeri més interessant. Amb bones vistes sobre al barranc d'Orió avancem amb dificultats per les bardisses, i al coll de Pallers trobem el camí que ens porta al punt d'inici.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Pàgines

Subscriure a Caminades