Aude

Bosc de Fanges

Des del coll de Sant Lluís, per damunt de Caudiers de Fenollet comencem una ruta en bicicleta per un altiplà boscós on podrem gaudir d'avets immensos. Sortim amb una colla d'amics des del coll de Sant Lluís i marxem cap a l'oest per un terreny càrstic foradat per avencs i dolines. Marxem fins al coll de Sant Martí, on iniciem la tornada sempre per un bosc notable que fa segles havia abastit al rei de França per la construcció de la seva flota naval.

Bosc de Boucheville

El petit poble de Fenollet és molt estètic, situat entremig de dos castells, i amb els carrerons estrets i les cases de pedra. Està situat al peu d'una gran massa forestal per on avui circularem en bicicleta. És una ruta fàcil i plàcida per dins d'un gran bosc on combinarem trams de roureda a les parts baixes i assolellades, fagedes a les obagues i grans avetoses a la part alta de la carena. Sortim del poble, pugem cap al coll del Mas i girem a la dreta per la pista que comença pujant fort. Més amunt prenem la bifurcació a la dreta i avancem cap a l'oest en pujada moderada i constant fins al coll de Tulhà, el punt més allunyat de la ruta. Seguim encara pujant fins a superar la carena als 1.150 metres. Baixem per l'altre vessant i tornem a pujar per travessar de nou al coll de Boire, on anem tancant el cercle sempre envoltats d'un bosc immens.

Volta al pic d'Estable

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

La Calma

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Refugi de Madres (1.865 m.)

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

Altiplà de Languerail

Enmig del País de Saut, famós pels seus boscos frondosos, fem una ruta en bicicleta en una àmplia zona forestal des del petit poblet de la Benague. Enfilarem cap a l'oest per una bona pista dins d'un bosc d'avets, i arribarem fins a sota del pas de l'Os, amb bones vistes cap a les gorges de la Frau i més enllà el castell de Montsegur. La tornada és gairebé paral·lela a l'anada, però ara creuarem un llarguíssim altiplà per una pista de ramaders que avança entre extenses praderies, en un terreny obert i amable.

Bosc de la Plaine-Comus

Sortim al peu del bonic estany de Belcaire i avancem per un corriol fresc i humit que puja al peu del torrent fins al coll dels Sept Frères. Aviat baixem per una pista fins un petit estany que ens dona entrada al poble de Camurac. El creuem de sud a nord i busquem una bona pista que puja progressivament fins assolir el gran pla de Boum. Creuem tota l'esplanada per un ròssec de ramaders que va pujant fins al coll de la Gargante, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim amunt fins al mirador del Pas de l'Os, però la boira ens impedeix les vistes cap a les gorges de la Frau i Montsegur. A partir d'aquí, ja al punt més alt, anem avançant direcció est durant molts quilòmetres per un gran bosc principalment d'avets, passant pel coll de Lancise, el refugi forestal dels Artigous i el coll de Perroucel, abans de l'última baixada que ens retorna al punt d'inici.

Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Aude