Lleida

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Congost de Mont-rebei, per Montfalcó i les passarel·les

Entrada del Congost de Mont-rebei

L'empenta hidràulica de la Noguera Ribagorçana ha forjat durant mil·lenis un profund tall que parteix la serra del Montsec, i les seves aigües s'obren camí per l'estret engorjat. Sortim des del vessant de l'Estall, a Montfalcó, i baixem a buscar unes aparatoses passarel·les encastades a la cinglera i que condueixen al pont que creua el congost de Seguer. Ja al vessant català creuem el congost de Mont-rebei per un camí aeri excavat a la roca. Un dels paratges més peculiars de Catalunya.

Malh dera Artiga (2.712 m.)

Lac deth Còth deth Hòro i el Pena Nera

Creuem l'extens Plan dera Artiga de Lin i remuntem el costerut Barranc dera Ribèra, superant dos trams equipats amb cable d'acer. En arribar al bonic Lac deth Còth deth Hòro guanyem una gran panoràmica de la Maladeta. Enfilem tot seguit per pendents d'herba molt forts fins a trobar una estreta canal que ens deixa a la carena. Grimpem els darrers metres per assolir un cim extensament panoràmic, a llevant de l'Aneto i amb excel·lents vistes cap a tots els cims del sector.

Malh des Pois (2.881 m.)

Malh des Pois

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Via ferrada del Tossal de Miravet

Final del segon tram, amb vistes cap a la vall de Boí

A l'oest del Pont de Suert, a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, s'aixeca el Tossal de Miravet, un destacat mirador sobre la capital de l'Alta Ribagorça. En uns marcats espadats rocosos de la cara est hi ha una entretinguda via ferrada que ens ofereix sensacions verticals amb ponts nepalesos, trams entretinguts sense ferramenta i un acusat desplom gairebé al final. La via té tres trams diferenciats, de dificultat progressiva i amb vies d'escapament al final de cadascun.

Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta al fons des de l'avantcim

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Les Fraus de Vilella

El torrent forma boniques piscines naturals

En pla i baixada passem darrere la casa de Vilella i continuem paral·lels a les Fraus fins al mirador natural de l'Amorrador. Baixem molt fort per un camí amb vistes cap a Busa, els Bastets i Sant Pere de Graudescales fins a la Vall d'Ora. A la Roca Fumada comencem a remuntar el torrent, evitant sempre que podem l'aigua per no molestar els tritons que viuen en aquestes aigües netes. El torrent és congost i forma boniques bassetes d'aigua turquesa. En alguns punts hem de passar per l'aigua i en d'altres grimpar entre la vegetació.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.) i Vulturó (2.649 m.) per la carena del Cadí

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

Pont Cabradís i Bonner

Interior del Pont Cabradís, amb molta aigua

Remuntem el riu de Valls des de la bauma de les Pintes fins a trobar l'emblemàtic Pont Cabradís, un túnel natural de roca dins del qual passa el riu. No gosem travessar-lo per sota ja que baixa molta aigua. Emprenem un camí molt costerut i pugem fins a l'encantador poble abandonat de Bonner. Baixem per un camí encara més dret, i de nou al pont tornem pel vessant dret fent una llarga i costeruda travessa pels Cints de la Torre que ens fa arribar gairebé de nit.

Pàgines

Subscriure a Lleida