Lleida

Ferrada Puig Arnau, Coves dels Moros i paret de Canalda

Cova gran

Combinem en una mateixa sortida la curta però intensa via ferrada del Puig Arnau, una bona passejada pel peu de la Roca de Canalda i l'accés equipat a les Coves dels Moros, uns antics habitatges troglodítics suspesos al buit a mitja alçada de la gran paret de Canalda. Acabem d'arrodonir la volta passant pel tranquil poble de Canalda i el Salt de la Perdiu.

Intent al Pic d'Areste

Pic d'Areste, vist des del Pla de la Selva

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Pic de Baborte (2.934 m.)

Arribant al cim, amb el Sotllo i la Pica d'Estats al fons

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Subenuix (2.949), Peguera (2.984) i Monestero (2.877 m.) en travessa de 2 dies

Estany de Mar i de Colomina. Al fons les muntanyes de Filià

Sortim del Prat de Pierró i passat l'estany de Sant Maurici anem a buscar la vall de Subeuix que remuntem totalment fins assolir el cim, després d'una entretinguda grimpada. Baixem per l'altra cantó i creuem una gran zona lacustre fins arribar al refugi de Colomina on fem nit. El dia següent enfilem el Peguera amb una bonica grimpada aèria. Baixem per la cara oposada, enfilem encara el pic de Monestero i tanquem el cercle baixant per la Valleta Seca.

Serra de Boumort en BTT

Baixada per la pista còmoda

A mig camí entre l'Alt Urgell i el Baix Pallars s'aixeca la Serra de Boumort, un massís calcari principalment arrodonit, però amb diversos vessants abruptes. Fem una circular amb bicicleta que ens permetrà arribar fins al punt més elevat, el Cap del Boumort (2.077 m.) És una ruta llarga, rodadora i sense dificultats tècniques, però amb molt desnivell. Cal comptar que durant l'últim tram fins al cim i el flanqueig del Pas Comptador l'itinerari no és ciclable.

Serra del Verd (2.282 m.)

Serra del Verd

A cavall de tres comarques (Solsonès, Berguedà i Alt Urgell) entre el Pedraforca i el Port del Comte, la serra té formes arrodonides, amb cims que tot just destaquen sobre el conjunt. Fem una ruta circular sortint des del poble de la Coma. Passarem per la bonica masia del Pujol del Racó i enfilarem fins a trobar la carena. Coronarem el cim principal i baixarem per terreny molt pendent direcció oest fins tancar el cercle.

Els Encantats (2.748 m.) per la Canal Central

Els Encantats (dia anterior)

L'esvelta silueta bicèfala emergint sobtadament des de l'estany de Sant Maurici s'ha convertit en una estampa icònica dels cims catalans. És una gran muntanya clàssica que la primera vegada que la veus et sedueix i saps que hi acabaràs pujant. Enfilem per la Canal Central, amb una llarguíssima grimpada, aèria i força complicada. Descartem el Petit Encantat per temps i enfilem el Gran Encantat per un darrer tram molt exposat. Baixem pel camí normal de la Valleta Seca.

Agulles d'Amitges (2.662 m.)

Agulles d'Amitges

D'estètica i verticalitat impecables dues agulles granítiques s'aixequen sobre l'estany d'Amitges. Només acostar-se al refugi els ulls es dirigeixen inexorablement cap aquestes parets que fan les delícies dels escaladors. Des de l'aparcament del Parc Nacional pugem fins l'estany de Sant Maurici, continuem cap al refugi i enfilem les agulles pel camí fàcil del darrere que només exigeix una grimpada els últims metres.

La Muga (2.860), Tosseta de Vallcivera (2.847) i Tossa Plana de Lles (2.904)

Cim i estany de la Muga

Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.

Puig de la Canal Baridana (2.648 m.) pel Canaló

El Canaló va serpentejant

Des del singular poblet del Querforadat emprenem la llarga i dura aproximació fins al peu de les verticals parets del Cadí. Busquem l'estreta entrada del Canaló Baridana i pugem amb l'ajuda de piolets i grampons l'espectacular corredor d'entre 45 i 55º, en severa solitud. Un cop a la carena acabem d'arribar al punt culminant del Cadí, i baixem per la més ampla i també més fàcil Canal Baridana.

Pàgines

Subscriure a Lleida