Pirineus dels Països Catalans

Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Serra de l'Orri

Fem una ruta curta però intensa a cavall de l'alta i la baixa Cerdanya, amb fortes pujades per pista i un descens directe per un corriol ben panoràmic. Comencem a pedalar a Vilallobent i ens enfilem primer per GR, després cap a la pista que puja de Queixans, i finalment per un caminet fins al pla de les Forques. Passem davant del refugi de Vilallobent i seguim pujant cap al bost de l'Orri de l'Andreu. En un revolt de la pista asfaltada comencem el descens per un corriol que ressegueix una carena ampla cap al pla de Nafrí, i avall va fins a Palau de Cerdanya, ben a prop d'on havíem començat la ruta.

Torre del Mir i Puig de la Clapa (1.654 m.)

Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Mines de Liat

Remuntem la vall del riu Unhòla des de Bagergue per una pista molt exigent que s'enfila fins als peus del majestuós pic de Maubèrme. La pista comença a pujar des del pla dera Lana i s'enlaira sense treva seguint la vall el riu vermell cap a la cabana des Calhaus, i amb un tram encara més dur puja fins al Planhèth deth Pas Estret. Avancem 2 km. planers que ens permeten agafar forces per encarar l'última pujada, duríssima amb trams pedregosos que s'acosten al 30% de pendent i que ens obliguen a posar el peu a terra en alguns moments. Arribem al petit refugi de Liat i visitem les notables restes de les antigues instal·lacions mineres, alhora que contemplem l'espectacular paisatge d'alta muntanya al peu de l'estany de Pica Palomèra a 2.300 metres d'alçada, envoltats d'alguns dels grans cims de l'Aran.

Prüedo i Mont-romies

Anem a trobar un deliciós corriol planer que avança des del coll de Prüedo fins a la cambra d'aigües d'Arties, creuant al seu pas un parell túnels i regalant-nos excel·lents vistes de la vall i els cims propers. Per arribar-hi cal remuntar tota la vall de Valarties per la pista asfaltada, i un cop al Pònt deth Ressèc superar per pista uns 500 metres de desnivell amb fortes pujades. Passada la cabana de Prüedo prenem el caminet totalment pla que segueix la canalització d'aigua. És un corriol estret però totalment ciclable que avança alçat sobre la vall, i ofereix grans vistes cap als cims de Besiberri i veïns. Creuarem un parell de túnels i passarem trams aeris molt panoràmics on cal avançar amb compte. A partir de la cambra d'aigües baixem per un camí difícil, que farem en bona part a peu, i un cop a a la cabana de Mont-romies ja còmodament per la pista fins a Gessa, i de nou a Arties pel Camin Reiau.

Val de Salient

La pista més llarga de tota la Val d'Aran surt des de Vilac i es va enfilant per la coma de l'Arriu Salient fins arribar a la Cabana deth Coret de Mont, a 2.150 m. Són 23 km. de pujada continuada per una pista molt panoràmica que ens ofereix excel·lents vistes cap tant cap al sector nord de la vall de la Garona, com també cap a la zona de Vielha i els pobles propers. Però el més detacat és a impressionant visió cap al massís de la Maladeta i les muntanyes veïnes. La pujada és llarga però progressiva, i permet gaudir d'un espectacle natural de primer ordre. Un cop a dalt iniciem un descens vertiginós per un corriol preciós, amb algun tram molt dret i difícil on haurem de baixar de la bicicleta, i alguns passos aeris molt estètics.

Mines Margalida i Victòria

Sortim pedalant des de Bossòst per una pista que puja sense descans per l'obaga seguint el curs del barranc de Margalida. Passem per una zona de bordes i després de més de 2 hores de pujar arribem a la mina Margalida, on es pot entrar uns metres. Encara pugem una mica més fins als 1.600 m. i tot seguit baixem per la mateixa pista fins a la bonica bassa d'Arres. Ens desviem per un camí que baixa fort dins d'un bosc d'avets i arribem a la mina Victòria, que es pot visitar i ens expliquen la història d'aquesta instal·lació. Comença tot seguit el tram més divertit, amb un corriol preciós que baixa fort entre arbres i molses per un bosc espès i humit fins gairebé l'entrada del poble.

Rec de Bajanda

Sortim des del centre de la Cerdanya amb la idea de recórrer un curs d'aigua que planeja sobre el barranc d'Angust sota mateix de Font Romeu. Sortim de la Guingueta d'Ix al peu del Segre i planegem cap a Oncés i Llívia per un bonic camí. Continuem cap a Estavar i per una pista en forta pujada ens enfilem al poble de Bajanda, que té bones vistes sobre la vall. Pugem fort fins a trobar el rec, i el resseguim primer per pista i més endavant per un preciós corriol pràcticament tot ciclable, tot i que té algun pas una mica aeri i algun punt on haurem de posar el peu a terra. Al final del rec pugem fort cap als Plans Baladors i creuem el tren Groc i la carretera al coll Rigat. Anem tombant cap al sud i arribem a Sallagosa. Tot seguit pugem a buscar el GR-36 que ens portarà cap a Vedrinyans, Er i Naüja. Acabem planejant al peu del riu de Nèrvols fins al bonic poble d'Ix.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans