Pirineus dels Països Catalans

El Pla d'Alp

Fem una ruta fàcil, rodadora i sense pràcticament desnivell per la zona més plana de la Cerdanya, des de Puigcerdà vins a Sanavastre. Sortim de la Guingueta d'Ix i després de creuar les vies pel pont de Puigcerdà marxem per pista asfaltada cap a Ventajola i Talltorta, on fem una breu aturada. Avancem al peu del riu Aravó fins que desemboca al Segre i l'acompanyem cap a Soriguerola i finalment Sanavastre, pedalant entre plantacions de cereals i camps de golf. Voregem l'aeròdrom de la Cerdanya i arribem al petit nucli de Mosoll, on ens aturem al peu de la bonica ermita de Santa Maria, una de les més boniques de la Cerdanya. Marxem per terreny pla combinant asfalt i pistes de terra cap a Estoll i Escadarcs, on prenem una pista paral·lela a la carretera. Als afores de Queixans marxem per una pista ombrívola al peu del Segre que ens porta a Age i tot seguit cap al punt d'inici.

Moixeró (2.091 m.) en BTT

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Puig d'Esquers (606 m.)

Pedalegem per l'Alt Empordà fins a dalt d'un petit cim de l'Albera que ens ofereix una gran panoràmica cap a l'abrupta costa de la zona de Llançà i Colera. Sortim de Vilajuïga i marxem cap al nord passant per sota del castell encimbellat de Quermançó. Fem un tram de carretera i aviat ens desviem per pujar el Montperdut (330 m.), un petit cim on visitem uns bunkers de la Línia P, construïts els anys 40 del segle passat. Avancem fins al nucli de Valleta on agafem una pista que ens porta a una àrea recreativa, i que comença a pujar amb trams força durs. Sota el puig Tifell avancem per una pista panoràmica durant uns quants quilòmetres, pujant progressivament fins al final, on enfilem fort per assolir el cim. Tot i el dia lleig tenim una gran visió tant de la costa nord com de la immensa plana empordanesa. Descens ràpid per pistes solitàries fins a Valleta, i per carretera acabem d'arribar al punt d'inici.

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)

Grimpant gairebé a cegues per arribar a la cresta

Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.

Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

Estanh Nere i Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Cimet (2.423 m.)

Forma piramidal el pic de Cimet

En un recòndit indret de les valls d'Orlú, sobre mateix del gran estany de Naguilha, s'aixeca una petita muntanya molt estètica per la seva forma piramidal. Hi accedim des d'Orgeish per una llarga pista fins al pla de l'Anyell Mort, on comencem a caminar pujant al peu del rierol primer, i després pels forts pendents del Serrat d'en Sur. Arribats al coll veiem per primer cop la bonica silueta del cim, i ens apropem a la seva base per començar a remuntar l'aresta amb algun petit pas de grimpada. Grans vistes des del cim sobre l'estany, la Dent d'Orlú i les escarpades muntanyes de l'Arieja.

Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

Carena i pic d'Anrodat

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans