Pirineus

Russell (3.207 m.)

Grimpant al tram més delicat de l'aresta summital del Russell

La llarga aresta del massís de la Maladeta que aglutina alguns dels pics més elevats dels Pirineus es tanca al sud-est amb el pic de Russell, batejat així en honor del cèlebre pirineista que precisament fou el primer en pujar-hi. Sortirem de l'estany de Llauset i pujarem una bona estona fins al coll de Vallibierna. Fem un flanqueig ascendent fins a la collada dels Isards i travessem la llarga coma amb petits estanyols, on abandonem el camí habitual i ens enfilem a la cresta. Comencem a grimpar sobre grans blocs (II) en forta pujada fins a la punta est (3.042 m.) Seguim grimpant amunt fins a l'avantcim (3.205 m.) on ja avançarem per una cresta horitzontal fins al cim principal (3.207 m.) Ens acabem d'arribar fins a la Punta de la Bretxa (3.195 m.) seguint la cresta per gaudir d'una bona perspectiva. Tornem pel mateix camí desfent la llarga ruta.

Vallibierna (3.056 m.) per la cresta de Roques Blanques

Aresta summital del Vallibierna

Voregem l'extens estany de Llauset des d'on ja contemplem la bonica silueta de la muntanya il·luminada pel sol de primera hora. A la cua de l'estany deixem la vall de Llauset i pugem cap al nord fins a l'estany i la cabana de Botornàs. Enfilem fort per pendents herbats sense camí fins a trobar la roca i comencem a grimpar. El primer tram calcari és el més exigent, amb grimpades de II/II+ exposades. Tot seguit el tram més dret, on grimparem per grans blocs de granit amb alguns passos exposats. Després d'una travessa horitzontal trobem una nova paret de blocs, i grimpem fins a trobar un breu tram de gneis i seguidament la bonica aresta calcària que sense dificultat ens portarà al cim. Creuem el popular Pas del Cavall, una curta aresta horitzontal i fàcil, però molt exposada, que ens porta al pic secundari de les Culebres. Baixem al coll de Llauset i desfem l'ampla vall fins al punt d'inici.

Pic de Pessons (2.864 m.)

Ens aproximem a la base del pic de Pessons

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)

Creuem al gran pla davant del pic d'Anayet

Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.

Peyreget (2.487 m.)

Excel·lents vistes del Midi d'Ossau

Absolutament eclipsat pel seu veí, el majestuós Midi d'Ossau, el nostre objectiu d'avui n'és un mirador privilegiat, gràcies a la seva posició endarrerida. Sortim des de la Cabana de l'Araille, prop del Portalet i fem una llarga diagonal per pendents suaus fins al coll de l'Iou. Ens calcem els grampons i remuntem l'aresta oest amb trams de considerable pendent i sempre amb grans vistes. Coronem el cim i contemplem el vast paisatge. De nou al coll calcem esquís i baixem per pales suaus de neu primavera fins al punt d'inici.

Bernera (2.432 m.) hivernal

Pujant per la llarga canal, amb el Bisaurín al fons

A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Petrechema (2.371 m.) hivernal

Aresta del Petrechema

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.

Ivons de la Bal de Chistau

Bordes de Biadós

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Pàgines

Subscriure a Pirineus