Intent al pic de Fontargent

Estanys de Fontargent i Pic Negre de Juclar

La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.

Duatló de Puig-reig 2010

Baixada del Turó de la Senyera

Més de 300 participats s’han donat cita a Puig-reig en la 8a edició d'un duatló que aquest any ha endurit el recorregut, tant en distància com en dificultat. Francesc Fréixer s'ha imposat amb gran autoritat, distanciant-se del segon classificat en més de 4 minuts. En la categoria femenina la guanyadora ha estat Montserrat Serral. El primer tram a peu s'ha disputat als voltants del Turó de la Senyera, i el tram en BTT a la Riera de Merlès.

Nou Fonts, Pic d'Eina, Torre d'Eina i Cambra d'Ase

Torre d'Eina

Des del petit poblet de Planès a l'Alta Cerdanya emprenem una ruta llarga a través de la vall de Riberola fins assolir el coll d'en Bernat. Resseguirem la carena, sempre pel fil, enllaçant diversos cims: Nou Fonts (2.861 m.), Pic d'Eina (2.786 m.), Torre d'Eina (2.850 m.) i Cambre d'Ase (2.750 m.). Retornem al punt d'inici per un últim tram confós i sense camí. Un llarg itinerari en alçada que ens permet contemplar la plana ceretana des de les altures.

Penyagalera (1.029 m.) per la Punta del Barco

Cara oest del Penyagalera

Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.

Moleta de Molló

Moleta de Molló

Fem un recorregut d'aventura per una muntanyeta modesta però amb una estètica peculiar. Caldrà intuir l'itinerari, ja que no hi ha camí, buscant els passos més lògics per superar els cingles. Trobarem algun pas equipat amb cadenes, però en alguns punts caldrà grimpar. També caldrà fer diversos ràpels per baixar alguns trams verticals i circular per alguns pasatges molt aeris.

Roques de Benet (1.016 m.)

Roques de Benet vistes des de lluny

Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.

Cresta de Ferran (incompleta)

Tram força aeri

El cor de l'Alta Garrotxa guarda una grata sorpresa en forma de cresta aèria i esmolada. És una activitat d'aventura molt llarga i de dificultat moderada però sostinguda. No té passos molt complicats, però sí exposats. Cal seguretat i agilitat en progressió en cresta. Vam anar massa lents, assegurant en excés al principi. Se'ns va fer tard i vam haver d'abandonar en una de les poques escapatòries de la ruta. Vam arribar de nit per terreny incòmode i molls per la pluja.

Raid i pedalada de Cal Marçal 2010

Una nova edició dels ja tradicionals Raid i Pedalada de Cal Marçal marcada per l'elevada participació que va superar les expectatives de l'organització. A nivell competitiu es va imposar Guillem Muñoz, però li va tocar patir a causa d'una distracció, i el ciclista local Cristofer Ruano va estar a punt de superar-lo, tot i que finalment en segona posició.

Volta a Ensija

Carena de Roques Blanques

Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.

Cresta Nord del Pedraforca

Primer ràpel

Una altra forma ben entretinguda i molt més solitària de pujar el Pedraforca és seguir tota la seva cresta nord. Des del camí de la tartera anem a buscar el pic dels Cabirols. Fem dos ràpels espectaculars per creuar els Cabirols i el Gat. Grimpem per terreny aeri fins al cim del Calderer, i continuem fins al Pollegó Superior. Acabem de recórrer la cresta fins al cim Nord, baixem per la canal del Verdet i acabem d'arribar al refugi Estasen pel camí tradicional.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS