Roques de Tastanós

L'Esquena de l'Ase, el tram més aeri de Tastanós

Comencem a caminar a Vilada i avancem cap a l'oest fins sota la roca Gotzera. Arribem vora el castell de Roset i flanquegem per sota els cingles de Tastanós fins a vorejar-los i trobar el punt d'accés. Des del cim seguim la cresta fàcil però amb trams aeris fins al punt més alt, el Cap de la Canal Closa. Baixem emboscats fins a la cova del Calvari i l'explorem. De sortida anem tornant passant pel Camp Gran, Espinagais i la Creu de Roset.

Sant Salvador (1.151 m.) i Cingle de Malla (1.241 m.)

Des de l'ajuntament de l'Espunyola veiem cap al nord dos morrals molt marcats en la llarga carena que separa l'Alt i el Baix Berguedà. Enfilem cap a l'est per una pujada progressiva fins a la punta de Sant Salvador, on hi ha les restes d'una antiga ermita, un vèrtex geodèsic i bones vistes cap a la plana central. Carenegem cap a ponent tot passant per la bòfia de Torneula, un antic dipòsit natural d'aigua, i tot seguit fins al pantà. Pugem el cingle de Malla, gaudim de les grans vistes i baixem de nou cap als Sants Metges.

Pic de la Mina (2.683 m.) amb esquís

Pic de la Mina

Des de l'estació d'esquí de Porté comencem a foquejar més enllà de les pistes en un dels itineraris més habituals i fàcils d'esquí de muntanya. En un dia esplèndid anem a buscar el llarg llom que, amb pendent progressiu, va aproximant-se a la base del cim. Força aglomeració de gent en aquest cim tan concorregut, molta neu a la part baixa i escassa a la part superior, on el vent ha fet estralls. Des del coll enfilem al cim a peu. Bona baixada fins a la base de l'estació.

Cova d'Anes

Boniques concrecions de diversos colors

No és la més llarga però sí la caverna més popular de la Cerdanya. Està situada a la solana entre Bellver i Prullans, a poc més d'un quart d'hora en forta pujada des de vora la carretera. Té una considerable profunditat: 335 m. i l'exploració és fàcil per una única galeria de còmodes proporcions. La segona meitat de la cova és ricament ornamentada amb concrecions litogèniques, amb esbeltes estalagmites i columnes de força alçada.

Comabona (2.548 m.) hivernal des de Gósol

Arribant al cim del comabona

Sortim de la plaça de Gósol i pugem xino-xano cap a Font Terrers, amb una fina capa de neu. Faldegem el vessant nord-oest del Pedraforca fins al coll de les Bassotes on comencem a pujar decididament cap a la Serra Pedregosa. Amb menys neu del que pensàvem, avancem pel vessant sud, evitant el fort vent. Guanyem la carena del Cadí i acabem d'arribar al cim, amb esplèndides vistes cap a totes bandes. Tornem pel mateix camí, amb petites variacions, tancant una llarga ruta.

La Mola (1.102 m.)

Pugem al concorregut santuari de Sant Llorenç del Munt tot evitant els camins més transitats. Voltem cap a l'oest per la Roca Petanta i ens fixem ens les curioses baumes de Sescorts. Ens arribem fins al turó d'en Griera i el Morral del Drac abans de fer un flanqueig amb algun pas aeri pels cingles dels Cavalls. Per una canal estreta enfilem al santuari. Baixem pel camí normal fins a trobar el torrent del Rajant, i fem el descens del barranc sec enllaçant 6 ràpels i algunes desgrimpades.

Cortins, Agulles de Finestrelles, cova Simanya i Montcau (1.057 m.)

Des del coll d'Estenalles iniciem una ruta circular que ens portarà primer de tot als Cortins, superant un tram equipat. Flanquegem la base del Montcau i voltegem primer a les Roques de la Coca, el Cavall Bernat de la Vall i pugem a les Agulles de Finestrelles, on ens fiquem al cau de l'Emboscat. Pugem fins a trobar la bonica cova Simanya i finalment enfilem el Montcau per l'ampla aresta sud abans de tornar al punt d'inici.

La Tosa (2.536 m.) sota la lluna

Al fons les llumetes de la plana ceretana

La lluna plena és l'excusa perfecta per fer una escapada nocturna amb els esquís fins al cim de la Tosa. Sortim del Pla de Masella i pugem per les pistes d'esquí, ara buides, i a mesura que pugem la penombra ens engoleix. Surt la lluna i il·lumina la nostra traça mentre pugem els pendents moderats, i contemplem el mosaic de llumetes del fons de la Cerdanya. Gairebé al cap d'amunt el vent és fort, però ens refugiem i descansem una bona estona al Niu d'Àliga.

Cova d'Espades

Avançant a l'interior de la cova

Un curt passeig de mitja hora ens porta des de la masia d'Espades (La Nou de Berguedà) fins a la cova homònima, separada uns metres sota el camí. Es tracta d'una cavitat àmplia de conglomerat, d'uns 70 o 80 metres de recorregut, i que conté petites concrecions litogèniques. Caminem fins a la Jaça d'Espades per contemplar un bonic paisatge amb les darreres nevades i arribem fins un faig monumental. Tornem pel mateix camí.

Coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda

Pas estret, al final de la cova de la Moneda

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS