Agullola de Rupit (IV+)

Agullola de Rupit

De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des de molt enllà. Fem una interessant excursió d'aproximació i escalem aquesta estètica agulla per la via normal, oberta els anys 30. És una escalada de poca dificultat (IV) en un entorn simbòlic i de gran bellesa, amb espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.

Les Agudes (1.706 m.) per la cresta de Castellets

Montseny i les Agudes (esquerra) vist des d'Espinelves

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Cresta de la Roca de Nargó

Darrer tram de cresta, el més aeri

Sobre mateix de Coll de Nargó hi ha una zona d'escalada ben coneguda, amb multitud de vies que solquen la pared sud de la Roca de Nargó. En aquest cas resseguirem la cresta que forma aquesta roca d'est a oest, gaudint d'un magnífic itinerari molt aeri de dificultat moderada. Gaudim en tot moment d'excel·lents vistes i de l'agradable sensació de moure'ns en tot moment pel fil escarpat d'aquesta petita cresta calcària.

Intent al pic de Fontargent

Estanys de Fontargent i Pic Negre de Juclar

La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.

Duatló de Puig-reig 2010

Baixada del Turó de la Senyera

Més de 300 participats s’han donat cita a Puig-reig en la 8a edició d'un duatló que aquest any ha endurit el recorregut, tant en distància com en dificultat. Francesc Fréixer s'ha imposat amb gran autoritat, distanciant-se del segon classificat en més de 4 minuts. En la categoria femenina la guanyadora ha estat Montserrat Serral. El primer tram a peu s'ha disputat als voltants del Turó de la Senyera, i el tram en BTT a la Riera de Merlès.

Nou Fonts, Pic d'Eina, Torre d'Eina i Cambra d'Ase

Torre d'Eina

Des del petit poblet de Planès a l'Alta Cerdanya emprenem una ruta llarga a través de la vall de Riberola fins assolir el coll d'en Bernat. Resseguirem la carena, sempre pel fil, enllaçant diversos cims: Nou Fonts (2.861 m.), Pic d'Eina (2.786 m.), Torre d'Eina (2.850 m.) i Cambre d'Ase (2.750 m.). Retornem al punt d'inici per un últim tram confós i sense camí. Un llarg itinerari en alçada que ens permet contemplar la plana ceretana des de les altures.

Penyagalera (1.029 m.) per la Punta del Barco

Cara oest del Penyagalera

Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.

Moleta de Molló

Moleta de Molló

Fem un recorregut d'aventura per una muntanyeta modesta però amb una estètica peculiar. Caldrà intuir l'itinerari, ja que no hi ha camí, buscant els passos més lògics per superar els cingles. Trobarem algun pas equipat amb cadenes, però en alguns punts caldrà grimpar. També caldrà fer diversos ràpels per baixar alguns trams verticals i circular per alguns pasatges molt aeris.

Roques de Benet (1.016 m.)

Roques de Benet vistes des de lluny

Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.

Cresta de Ferran (incompleta)

Tram força aeri

El cor de l'Alta Garrotxa guarda una grata sorpresa en forma de cresta aèria i esmolada. És una activitat d'aventura molt llarga i de dificultat moderada però sostinguda. No té passos molt complicats, però sí exposats. Cal seguretat i agilitat en progressió en cresta. Vam anar massa lents, assegurant en excés al principi. Se'ns va fer tard i vam haver d'abandonar en una de les poques escapatòries de la ruta. Vam arribar de nit per terreny incòmode i molls per la pluja.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS