Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Fem una ruta fàcil en bicicleta pel sector nord-occidental de les Gavarres amb començament al bonic poble de Cruïlles. Sortim per una pista que puja lleugerament fins al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, i tot seguit avancem per pistes de sauló que es van enfilant fins arribar al petit nucli de Sant Cebrià de Lledó, conegut com els Metges, on fem una pausa a l'ombra del gran lledoner. Continuem per una pista cap al nord que creua el riu Daró i la carretera de la Ganga i es torna a enfilar cap el nucli de Montnegre. Tombem cap a llevant per la desdibuixada carena de serra del Suro Robat, i tot seguit baixem cap a Sant Sadurní de l'Heura, ja a prop del punt d'origen.

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Al peu del santuari de Falgars comencem a pedalar per una pista que s'enfila directa cap al Camp de l'Ermità, i seguim amunt per la pista principal fins a la Roca del Catllaràs. A la part alta del Pla de l'Orri prenem el camí cap al cim i acabem d'arribar-hi a peu. Seguim la carena per un corriol preciós i voltem per darrere el Puig Lluent. Poc més endavant baixem per una antiga pista, ara gairebé camí per la feréstega baga d'Ardericó. Al peu del vell refugi comencem a pujar fins al Roc de la Lluna, magnífic mirador de les muntanyes de l'Alt Berguedà. Baixada directa per un camí molt dret fins al xalet el Catllaràs, obra de Gaudí, i ja per bona pista acabem d'arribar al punt d'inici.

Un camí fresc i humit travessa a mitja alçada els cingles del Reu abocats sobre la vall del Llobregat. Comencem a caminar a la Nou, i al sector occidental del nucli trobem el camí boscal que seguirem durant una bona estona en direcció nord. Pugem fins un mirador natural sobre del riu i la cua de l'embassament de la Baells, Aquí hi havia hagut un punt de vigilància durant la Guerra Civil. El camí baixa cap a una pista, i seguim avall fins a trobar l'entrada d'un corriol més indefinit i emboscat que puja fins a l'extrem nord de la petita serra del Reu, ja prop de Malanyeu. Comencem la tornada i pugem fort fins a la part alta dels cingles. Avancem pel fil tot gaudint de la panoràmica fins a la collada de Sant Isidre, i baixem per un corriol fins al poble.

Pedalada curta però intensa que s'inicia al peu dels cingles, als Sants Metges de l'Espunyola, i s'enfila fort per la pista de Tresserra. La pujada continua i s'intensifica fins arribar a la carena dels Tossals, on tenim una extensa panoràmica cap al nord. Resseguim la carena cap a l'est per un camí molt estètic, amb un tram curt però difícil al Mal Pas, on cal portejar. Arribem al santuari dels Tossals i iniciem una baixada curta i difícil fins a prop de Capolat, on acabem d'arribar planejant. Prenem un caminet fàcil que creua l'ampla carena del serrat de Malla fins a la punta del cingle, un gran mirador cap al sud. L'últim tram de baixada el fem per la pista dels pantans que ens porta per la via directa al punt d'inici.

Sortim de Cal Rosal i prenem un camí que remunta la riera de Font Calda per un bosc obac de ribera. Al cap d'uns minuts un trencant a mà dreta ens porta fins a sota d'una gran balma amb un salt d'aigua que cau des del llavi. És la Frau de Sant Elies, un racó bonic amb la cascada i un gorg a sota. Tornem al camí i pugem cap a la casa de Dacs, i per pista ens acostem fins al Serrat de l'Àliga. A la punta hi ha un bon mirador natural. Baixem sense camí gaire definit fins a Montorsí, on continuem un tram per pista i després per un bonic camí fins a l'església prerromànica de Sant Vicenç d'Obiols. Ja per pista seguim fins al notable mas Lledó, d'aspecte medieval, i acabem de baixar fins al punt d'inici al peu del riu Llobregat.

Al peu dels Sants Metges, a l'Espunyola, surt un corriol que permet escalfar fins a la masia de Torrades on comença una forta pujada per la pista de Tresserra. Passada la casa cal prendre una pista a la dreta que puja molt fort fins dalt la serra dels Tossals, on hi ha un mirador natural amb vistes fantàstiques. Seguim cap a ponent primer una pista en desús, i més endavant un bonic corriol que té alguns trams aeris. Baixada força fàcil fins als plans de Taravil, on continuem cap a les valls de Cal Sant fins trobar la pista secundària que s'enfila al Puig Rodon, excel·lent mirador de Busa i la Vall d'Ora. A continuació fem un tram llarg i panoràmic pel fil dels cingles enllaçant els dos següents cims: el Puig Gertell i el Cap dels Plans. Tornem fins a prop de Taravil on prenem la pista asfaltada que baixa pel Mal Pas, i al mig d'un revolt seguim per una pista que ens torna a Torrades i pel caminet ja conegut fins al punt d'inici.

Sortint des de Berga iniciem la pujada per darrere del serrat de la Figuerassa cap al pla de l'Estany, i seguim amunt pel vessant oriental dels Rasos de Peguera cap al serrat de les Arades. Passats els 1.800 metres comencem a baixar cap al Clot de la Molina i finalment el poble abandonat de Peguera. Des de l'antic nucli miner prenem una pista que baixa pel vessant assolellat de la vall del riu Peguera i que més tard es converteix en un divertit corriol. Més avall enllacem un breu tram de pista i passada la masia de l'Erola continuem per un corriol planer damunt de la masia de Vall-llobrega. Baixem fins a prop de Cercs per pista i algun tram de corriol, i tornem a la capital berguedana pel camí del Tramvia de Sang.

Sota l'església romànica de Sant Martí de la Nou comencem una ruta pel vessant més occidental del Catllaràs que ens enfila fins a la part alta del massís, i tot seguit baixa buscant els bonics colors de les fagedes a la tardor. La primera part de la ruta és una llarga pujada cap al coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Seguim pujant cap a la collada de Sant Miquel, a la part més alta del Catllaràs, i baixem pel vessant nord cap al pla de l'Ermità. Tornem a pujar per enfilar-nos al llom de la serra del Mill i buscar un corriol que baixa decidit cap al torrent de Malanyeu, on gaudirem de l'esplèndida fageda a la font de les Travesses. Creuem a la solana sota els cingles de Malanyeu i tornem a enfilar per una pista sota els cingles del Reu fins a la collada de Sant Isidre, des d'on només queda una baixada ràpida per pista.