Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Les Masies Coll de Nargó (Alt Urgell)
  • Distància: 39,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.130 metres
  • Temps: 5:40 hores
  • Dificultat: IBP=91
  • Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes en bon estat i alguna més precària
  • Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Les Masies (Coll de Nargó) 00:00 00:00 0,0
Aubàs 00:40 00:40 4,2
Serradarques 00:25 01:05 6,3
Valldarques (mirador natural) 00:45 01:50 12,2
Corral del Riscle 00:30 02:20 14,5
Carretera de Gavarra 00:50 03:10 18,3
Pausa 00:20 03:30
Gavarra 00:30 04:00 23,4
Font d'Isot 00:20 04:20 26,1
Pla de Tolustre 00:20 04:40 27,9
Serradarques 00:35 05:15 33,1
Les Masies 00:25 05:40 39,4

Crònica

El vessant sud dels Pirineus conserva alguns indrets on el pas del temps hi ha deixat ben poca empremta. Llocs on la industrialització, les comunicacions, la vida moderna i fins i tot el turisme hi han tingut ben poca presència. Un factor sí que ha tingut un pes important sobretot els últims desenis: la despoblació. Comarques com l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i algunes zones de la Ribagorça conserven grans extensions de terreny ben poc humanitzades, i sobretot ben poc modificades pel pas del temps. Avui ens endinsarem en una d'aquestes zones que conserven una bellesa primigènia basada en la senzillesa i autenticitat. No és un paisatge espectacular, però conté racons molt bonics que mereixen una visita. I la bicicleta és un mitjà ideal per recórrer aquesta zona. Ens mourem pel vessant nord de la serra d'Aubenç, entre els antics pobles de Valldarques i Gavarra.

Avui també fem un experiment, ja que sortirem amb les bicicletes i amb el Fum, el nostre gos. És una combinació a vegades difícil, ja que cal buscar rutes adaptades a les característiques de l'animal, tant per la distància, evitar l'asfalt o zones gaire poblades, i sobretot la velocitat. En quant a la distància, ens va sortir una ruta un pèl més llarga del que havíem comptat, i al final ens vam dividir els últims quilòmetres per evitar que el Fum fes una ruta massa llarga, de manera que vaig tornar enrere amb el cotxe a recollir-los. També vam adaptar la velocitat, sobretot a les baixades. La ruta es podria fer amb menys de la meitat del temps, però fèiem moltes parades per reposar, beure aigua i també gaudir del paisatge i fer fotos. En tot cas l'experiència va ser bona, i crec que al Fum també l'hi va agradar.

Seguirem un dels itineraris del Centre BTT de l'Alt Urgell, concretament la que té el mateix nom d'aquest article, la Volta a Gavarra. La ruta proposada surt des del Coll de Nargó, però nosaltres escurcem uns quilòmetres d'asfalt i sortirem des de les Masies de Nargó. Aquí és on comença la pista de terra, el tipus de terreny que seguirem pràcticament durant tota la ruta. Aparquem en una cruïlla passat el trencant de les Masies, on comença la pista de terra que puja cap a Aubàs. Ens equipem i comencem a pedalar amb el Fum al costat, que ens va seguint amb tota naturalitat. De fet ja havíem fet algun recorregut curt amb ell perquè s'anés acostumant a aquest artefacte que és la bicicleta.

La pista puja de forma moderada i constant per sobre del barranc de les Masies, i més amunt fa un parell de revolts sobtats. En un d'aquests revolts passem al costat de la masia de l'Oliva, situada just a sota d'un serrat rocós conegut com els Castellassos, per la seva forma retallada que recorda la d'un castell. La pista és bona i còmoda, i va pujant uns quilòmetres més fins al nucli d'Aubàs, un petit poblet de quatre cases, alguna encara mig habitada. Saludem alguns dels vilatans que ens trobem al peu de la pista, i continuem amunt. La pista ara és més trencada, però encara fàcil per pedalejar. Passat el nucli seguim pujant per la serra d'Aubàs fins arribar al coll i la masia de Serradarques. És un punt d'inflexió de la serra a partir del qual començarem a baixar i ens aproparem, a la zona de Valldarques fins gairebé entrar al seu espectacular canyó.

Des de Serradarques tenim una bona perspectiva cap al nord de la llarga cinglera de la Muntanya del Bosc de Sallent. Comencem a baixar i enmig d'un revolt trobem la masia de cal Morró, una antiga construcció deshabitada però que es manté digna i dempeus, i des de la qual tenim una vista formidable del canyó de Valldarques. És una petita masia situada a la punta d'un morral, i que conserva la característica teulada de la zona feta amb lloses de pedra, una característica molt particular que veurem en altres masies. Des d'aquesta petita casa es pot contemplar la vall a sota dels nostres peus, i el característic canyó, tancat per parets verticals vermelloses a banda i banda. Dins de l'engorjat sobresurt la torre del castell de Valldarques, i més amunt el petit nucli amb la bonica església de Sant Romà. Continuem baixant per acostar-nos-hi.

La pista segueix baixant, passa pel costat de la masia de Solans, on s'hi veu certa activitat, i tot seguit creuem un rierol. A l'altra banda, sobre un turó, sobresurt el campanar de l'església de Santa Maria de Remolins. Sembla que el campanar, que alhora feia la funció de torre de vigilància, és l'únic element que es manté dempeus de l'antiga construcció religiosa, ja que ja resta estan estabilitzats, però en ruïnes. No hi acabarem de pujar, ja que ens obligaria a desviar-nos de la ruta principal. Passem doncs sota el petit nucli de Remolins, i alhora contemplem a dins de l'engorjat la torre de la Vila o castell de Valldarques. Es tracta d'una torre circular i les restes d'un antic recinte emmurallat que devia protegir el pas del camí que solcava la vall. Costa de veure'l ja que està dins de l'engorjat, i ens el mirem des de la pista que passa pel vessant esquerre (segons el curs fluvial), en una zona amb molta vegetació.

Des d'aquest punt baix tornem a pujar i aviat ens situem a l'alçada del nucli de Valldarques. Es tracta d'un antic poble, actualment adscrit a Coll de Nargó, amb un petit nucli bastit sobre una cinglera i dins de l'engorjat. És un poble pintoresc, amb literalment quatre cases gairebé suspeses al buit, totes de pedra i amb les teulades de llosa. L'edifici més destacable però és l'església de Sant Romà, a la part més alta del petit nucli, que té un bonic campanar quadrat de tres pisos. Sobta trobar un llogarret tan bonic, i amb una església de notables dimensions en un lloc tan remot. Hi ha un petit mirador natural que permet contemplar-lo, bàsicament el llavi de la cinglera per sobre de la qual anem avançant. Més endavant hi ha el trencant per accedir al nucli.

La nostra ruta segueix remuntant la vall, per sobre del bonic canyó. Passem al peu de la font del Canalet i arribem a la roureda dels Vilars de Valldarques, on podem contemplar vora la pista algun exemplar de roure de notables dimensions, tot i que en aquesta època estan ben despullats. Pugem encara uns minuts més fins arribar al trencant del corral del Riscle. Deixem el vial principal que marxa a la dreta i que arriba a la masia dels Vilars, i també a la carretera asfaltada de Coll de Nargó a Bóixols. Nosaltres girem a l'esquerra i anem a passar al costat del corral del Riscle, on la pista gira a l'esquerra i va tombant cap al sud. Passem la font del Cebre i entrem en un terreny obac i humit. Comença tot seguit una pujada per l'obaga del Planell que s'allargarà una bona estona. Tenim per davant la pujada més dura de la ruta, amb un últim tram força dret i trencat, que fins i tot ens obliga a posar el peu a terra en algun punt.

Aquesta pista més trencada, pràcticament un camí, desemboca a la pista asfaltada que porta al nucli de Gavarra. Estem dalt d'un serrat ample, a més de 1.300 metres d'alçada, i amb bones vistes cap a la Valldarques i més enllà el Cadí i els cims andorrans. Tot i que passa un aire fred fem una pausa per dinar, ja que es va fent tard i aprofitem aquest indret panoràmic. Des d'aquí ens queden 4,5 km. d'asfalt i en baixada per arribar a Gavarra. En circumstàncies normals seria una baixada curta i ràpida, però anant amb el gos anem a poc a poc, i amb compte ja que tot i que gairebé no passa ningú, hem de vigilar. Passem el coll de Conseu i seguim baixant fins al coll de Monics, al peu mateix del nucli de Gavarra, encimbellat dalt d'un turó.

Enfilem fins al poble per fer-hi una visita ràpida, ja que la tarda va avançant i encara tenim quilòmetres per davant. El poble és molt bonic, amb les cases apinyades al cap d'amunt del turó, unides per carrers estrets, costeruts i empedrats. Totes les teulades estan fetes amb lloses de pedra, característiques de la zona, i segons ens expliquen obligatori per a les cases que es rehabiliten. Hi ha molt poca gent al poble, de fet un veí ens diu que només hi ha 4 cases obertes tot l'any, i a l'estiu a vora 30. El nucli està molt ben arreglat, i és un lloc ben bonic. Atenció especial mereix l'església de Sant Sadurní i l'arc de la portalada d'accés. El més destacat és un campanar circular de diversos pisos. Sembla que l'últim es va esfondrar, i a principis del segle XX, en el seu lloc s'hi va construir una espadanya de dos ulls. Així l'església té un campanar circular coronat amb una espadanya. Una construcció ben poc usual.

Tornem al coll de Monics, a la base del poble, i prenem una pista de terra que baixa fins a la font d'Isot. Agafem aigua i seguim la pista que ara comença a pujar, amb algun tram una mica dur fins a la gran pla de Tolustre. Es tracta d'una gran esplanada quilomètrica que fa les funcions de pastures, i també té alguna zona on es cultiven tòfones. El pla s'agraeix després de la pujada. Al final de l'esplanada passem al costat de la masia abandonada de cal Barceló, i més endavant de ca l'Agustí, on encara s'hi guarda el ramat. Davant la masia hi ha un antic Land Rover que testimonia el pas del temps. Just abans de ca l'Agustí marxa una pista que arriba fins a la roca de la Mata, una punta de morral on hi ha unes antenes i una vista sensacional de la Valldarques. No ens hi apropem ja que tenim el temps just. Passat ca l'Agustí la pista comença a baixar fort, passa per sota la característica roca de la Torre del Duc, i enllaça de nou amb la pista que ja havíem fet d'anada a l'alçada gairebé de Serradarques.

M'avanço per evitar que el Fum hagi de fer tants quilòmetres, i els vindré a buscar a la Sílvia i a ell amb la furgoneta. La baixada és ràpida i directa. Passo per nucli d'Aubás i en pocs minuts arribo al punt d'inici. Un cop reunits de nou, xerrem uns moments amb un dels propietaris del nucli d'Aubàs. Tanquem aquí una jornada de bicicleta en companyia del nostre inseparable Fum, que avui ha fet un bon esforç per seguir-nos. Una ruta per paisatges solitaris que recorden altres temps, amb pobles i masies abandonats i cingleres abruptes que formen un territori difícil i esquerp, poc apropiat per la vida còmoda dels temps actuals.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari