Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Lluçà Lluçanès (Osona)
  • Distància: 36,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.035 metres
  • Temps: 4:25 hores
  • Dificultat: IBP=66
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de descens poc ciclable baixant del cim
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Lluçà 00:00 00:00 0,0
La Tor de l'Espà 01:00 01:00 8,9
Sant Pere de Serrallonga 00:50 01:50 15,4
Puig Cornador 00:50 02:40 18,6
Alpens 01:00 03:40 22,2
Santa Eulàlia de Puig-oriol 00:30 04:10 31,1
Lluçà 00:15 04:25 36,5

Crònica

El dia abans de Nadal surto sol en bicicleta i decideixo fer via cap al Lluçanès, on fa temps que tenia en ment una ruta per la part alta d'aquesta comarca natural. La idea és sortir des de Lluçà i remuntar una llarga carena per pistes secundàries fins a la zona més muntanyosa que ja limita amb el Ripollès, i tot seguit tornar també per pistes enmig d'un entorn rural molt poc poblat. Per altres incursions a la zona, com consta que a la tardor les pistes acostumen a tenir molt fang, però com que l'orientació és principalment sud i feia dies que no plovia, pensava que potser no n'hi hauria gaire. Error. El sol d'hivern es lleva tard i escalfa poc, i en molts racons vaig trobar força fang que va alentir notablement el ritme de la marxa. A part d'aquest petit inconvenient, l'al·licient principal de la ruta són els paisatges rurals oberts i solitaris de l'altiplà del Lluçanès.

Em dirigeixo cap a Lluçà, on començaré la ruta. Hi ha un gran aparcament al costat mateix de l'església i monestir de Santa Maria. La visita al monestir és imprescindible, amb el seu petit però preciós claustre i els valuosos frescos romànics tan ben conservats. Havíem visitat l'església fa un temps, aprofitant un dinar que vam fer al típic i recomanable restaurant de ca la Primitiva, just al davant del recinte monàstic. Així doncs, preparo la bicicleta i els estris i començo a pedalar per asfalt direcció nord. Al cap d'aproximadament mig quilòmetre giro a l'esquerra i prenc una pista de terra que comença a pujar suaument. Aquesta pista voreja pel sud i per l'oest el turó on hi ha el castell de Lluçà. Pedalo uns minuts per la pista, i després d'un pujador curt arribo a la masia del Castell, just on comença el camí per pujar al turó. Des d'aquí es pot pujar en uns minuts fins al cap d'amunt, on hi ha les ruïnes del castell i la bonica ermita romànica circular de Sant Vicenç. Avui vaig per feina, i no pujo al castell sinó que segueixo per la mateixa pista que continua planejant.

La pista va seguint la costa del Collet i passa just per sota del Puig Martorell. Ressegueix una carena indefinida, i avança per una zona de bosc combinat amb trams de pastures. És sempre una pista suau i de bon fer, que alterna pujades i baixades. Va pujant fins al Puig Martorell, després baixa i uns quilòmetres més endavant torna a pujar a la carena de la Roqueta. Baixa de nou cap al collet de les Tanques, on deixo a l'esquerra la pista que baixa cap al despoblat de Salselles, un lloc molt interessant on ja havíem anat alguna altra vegada en bicicleta. Tot seguit la pista planeja per un tram amable i panoràmic pels plans de cal Senalla, masia deshabitada però on sempre hi ha bestiar al voltant. Des dels trams alts, quan no hi ha vegetació que impedeixi la visió, hi ha bones vistes cap a les muntanyes de l'Alt Berguedà i fins i tot cap al massís del Puigmal.

Algunes fangueres em fan baixar de la bicicleta i buscar un caminet alternatiu per la vora a risc de quedar encallat. En general les pistes estan força netes, però en algunes raconades hi ha grans acumulacions de fang. Segueixo planejant i arribo a la bonica masia de la Tor d'Espà. Com la majoria de masies d'aquesta zona remota, està despoblada, tot i que es conserva bé. Avui no m'hi aturo, però val la pena fer-hi una ullada, sobretot un bonic paller que hi ha a la banda de sota. Passada la masia, en un turonet proper, hi ha l'església de Sant Quirze de la Tor, de la qual es conserven les parets exteriors.

Passada la Tor d'Espà la pista continua amb el seu puja-baixa per terreny boscós de mitja muntanya, amb un ambient solitari, ja que tot i haver-hi diverses masies, gairebé totes estan despoblades. Sí que vaig trobant alguns ramats de bestiar que gaudeixen d'aquest hivern suau. En una cruïllla de pistes prenc el ramal del mig, i la pista comença a pujar de forma més decidida. Pujo cap al collet de Villegues, i tot seguit el de Comià, on arribo a la carretera de les Lloses. La segueixo uns 100 metres a la dreta fins al naixement d'una pista a l'esquerra que comença a pujar. Enfilo amunt per aquesta pista en bon estat i arribo al cap de poc a la masia de Comià, enmig d'una zona plana i oberta de pastures. Bones vistes cap a les muntanyes del sector oriental del Berguedà i rodalies.

Passada la casa de Comià prenc la pista que puja a la dreta. Cal remuntar alguns pujadors forts durant poc més de mig quilòmetre fins arribar a la bonica església de Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una ermita d'origen pre-romànic molt ben conservada, senzilla, d'una sola nau, amb porta lateral a llevant, petit campanar d'espadanya, absis semicircular i un mur de pedra que tanca el recinte. Està situat en un balcó natural sobre l'altiplà del Lluçanès. Faig una petita pausa per contemplar el recinte i l'entorn, i tot seguit segueixo pedalant per la mateixa pista per on venia. Aproximadament un quilòmetre més endavant arribo a la masia de Serrallonga, en bon estat, i també deshabitada. Des d'aquí ja es veu just davant el Puigdon, un turonet al costat d'una visible antena.

Al costat mateix de la casa de Serrallonga prenc la pista que marxa a la dreta i es va enfilant fins a sota mateix de l'antena, i també del Puigdon. Aquest és en realitat el punt més alt del Lluçanès, ja que el proper Puig Cornador ja està situat a la comarca del Ripollès. En tot cas al revolt sota mateix de l'antena, deixo la pista principal i prenc un camí que marxa a la dreta i va seguint la carena. Tot seguit comença un bonic camí de gairebé 1,5 km. que ressegueix la carena fins al mateix cim del Puig Cornador. El caminet és pràcticament tot ciclable, tot i que alguna arrel em fa posar el peu a terra per precaució. Al cap d'uns minuts de gaudir d'aquest plàcid corriol arribo al punt més alt, el Puig Cornador (1.229 m.), on hi ha una senyera i unes bones vistes cap a totes bandes. Al sud, l'altiplà del Lluçanès, amb el seu perfil irregular ple de rases i turons principalment poblats de boscos. A l'horitzó treuen en nas sobre la boira el Montseny i Montserrat. Cap al nord es poden contemplar els cims dels Pirineus orientals, enguany amb molt poca neu.

Comença tot seguit la part més difícil de la ruta. En primer lloc, per baixar des del cim fins al coll Tallat hi ha un caminet molt dret, ple d'arrels i pedres i cobert de fulleraca traïdora. Cal baixar amb compte fins i tot caminant ja que és molt dret i relliscós, i les sabates de cales no hi ajuden. Un cop al coll, veig una pista i penso que el camí ja serà més plàcid. Però la ruta que havia traçat sobre el mapa, basada en combinació d'itineraris d'altres ciclistes trobades a internet, en realitat baixa pel GR. El caminet comença a baixar cap al sud amb un primer tram força ciclable, però es va complicant amb esglaons i trams molt pedregosos que em fan baixar i empènyer una bona estona. És un tram feixuc i força llarg, i potser si hi tornés estudiaria altres alternatives, tot i haver de fer més quilòmetres. Aproximadament al collet de l'Ampolla el camí desemboca en una pistota que em permet baixar més còmodament fins a les envistes d'Alpens.

Avanço uns metres per asfalt direcció Alpens, i just abans d'entrar-hi prenc una pista de terra que marxa cap a la dreta. És una pista ampla i en bon estat que planeja cap al sud seguint el camí Ral d'Alpens a Santa Eulàlia. Segueix més o menys el GR, i passa per la vora de l'ermita de Sant Joan, i més endavant també passa al costat de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. Ja és migdia, la ruta està encarada avall, i tinc posada la directa. Més endavant la pista desemboca a la carretera asfaltada, però el GR avança paral·lel per un caminet. Faig un tros de camí, però després de trobar un parell de fangueres acabo baixant a la carretera i arribo còmodament en pocs minuts a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Des de Santa Eulàlia encara queden poc més de 5 km. d'asfalt, amb una pujada d'uns 100 metres de desnivell que s'acaba fent una mica feixuga.

De nou al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà tanco una bona volta per la zona nord del Lluçanès fins al seu punt més alt, el Puig Cornador que ofereix una àmplia vista de la contrada. Entremig permet rodar còmodament per pistes solitàries entremig de camps, boscos i masies, la majoria de les quals però abandonades. Una zona que exemplifica com poques l'abandonament del camp i un estil de vida rural que s'ha anat perdent. Entremig podrem contemplar exemples interessants de construccions antigues, algunes medievals. Trobarem edificacions civils en forma de masies, com la bonica Tor de l'Espà, i també altres d'ús religiós, com diverses ermites, la més interessant de les quals, Sant Pere de Serrallonga. Finalment arribarem al cim recorrent un deliciós corriol carener. Una ruta fàcil i rodadora excepte el tram de descens des del cim, on gaudirem de la solitud i l'ambient rural.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari