Mata Negra

Des del pla de la Cerdanya avancem paral·lels al Segre fins a Llívia, on voltem el castell i prenem una pista que s'enfila al peu del riu de Targasona. La pista puja fort fins als afores de la població, i gira a l'esquerra per asfalt fins la central solar Thémis. Aquí seguim per una pista tancada al trànsit que entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada, i la sobrevola planejant al costat d'una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctica. La pista acaba a la cabana del Prat de Carrera, on hi ha la captació d'aigua. Un caminet poc ciclable baixa uns metres fins a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Tornem a pujar per una pista precària una bona estona per la falda dels pics de Collroig fins al final, la Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure. Tornem a baixar per la pista fins a l'últim revolt, on baixem per un camí trial·ler i després una pista cap a Vilanova de les Escaldes. Acabem per asfalt fins a Ur i tot seguit Puigcerdà pel nucli de Rigolisa.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
  • Distància: 44,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.120 metres
  • Temps: 4:40 hores
  • Dificultat: IBP=78
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment per pistes secundàries. Pujades fortes. Tram curt poc ciclable i un altre trial·ler
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Guingueta d'Ix 00:00 00:00 0,0
Llívia 00:20 00:20 5,7
Central solar Thémis 00:50 01:10 14,8
Cabana de Prat de Carrera 00:30 01:40 18,6
Sant Martí d'Envalls 00:20 02:00 19,5
Cabana de Mata Negra 01:15 03:15 27,0
Vilanova de les Escaldes 01:00 04:15 35,5
La Guingueta d'Ix 00:25 04:40 44,4

Crònica

Poca gent coneixerà l'indret de Mata Negra, i de fet jo tampoc no en sabia res fins que el dia anterior mirant un mapa se'm va encendre la llumeta. Quina gran font d'inspiració són els mapes! De fet preparant un itinerari en bicicleta cap a la zona de la vall d'Angostrina, vaig veure que el mapa marcava una pista que continuava cap al nord fins a la falda dels pics de Collroig (massís del Carlit), concretament fins una zona coneguda com a Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure a gairebé 2.100 metres d'altura. Per a mi era una zona desconeguda, i vaig pensar que valia la pena fer-hi un tomb.

Surto sol amb bicicleta des del pla de la Cerdanya, concretament des de la Guingueta d'Ix. Un caminet molt agradable que voreja la riba del Segre surt des de la població, concretament al costat de l'oficina de correus, amb una entrada poc visible. És un camí preciós que remunta el riu i que desemboca en una pista. Segueix un caminet direcció a Càldegues que acaba confluint amb la carretera asfaltada. La segueixo fins a Oncés, on de nou continua un caminet entremig de camps de ferratge que avança direcció nord-est fins a l'entrada de Llívia. Fins aquí són gairebé 6 km. de pla molt agradables perfectes per anar esfalfant. A Llívia agafo la carretera que marxa cap a Estavar tot vorejant el turó del castell de Llívia. Abans de les primeres urbanitzacions de la població marxa una pista a l'esquerra que planeja entremig d'uns camps i voreja el sector nord del turó. Al peu d'una pedrera giro a la dreta i prenc una pista que comença a pujar.

Aquesta pista secundària marxa cap al nord, passa per sobre de la font del Sofre i remunta el riu de Targasona. El riuet en alguns punts forma boniques cascades. Aquesta pista puja força, però és molt agradable, amb una primera part més obaga vora el riuet, i més endavant per una zona més oberta i ja amb bones vistes sobre la plana cerdana. Amb algun pujador fort la pista acaba arribant al càmping la Griole, als afores de Targasona. Uns metres d'asfalt cap a la dreta fins a la primera rotonda, on cal girar a l'esquerra i seguir pujant per asfalt un parell de quilòmetres fins la central solar Thémis. Al peu d'aquesta instal·lació visible des de tota la Cerdanya marxa una pista que planeja cap a ponent. La pista creua uns prats i entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada.

Un cop a la vall d'Angostrina, aquesta pista ressegueix una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctrica. Giro doncs a la dreta i avanço per aquesta pista gairebé plana en tota la seva extensió, uns 3 quilòmetres, fins a la captació d'aigua. És una pista molt agradable i panoràmica, ja que sobrevola la vall i permet contemplar-la des de les alçades. Aquest tram és doncs plàcid i agradable després d'una bona estona pujant. La pista acaba precisament a la captació d'aigua, al costat de la cabana de Prat de Carrera (petit refugi lliure de pedra). Al punt on s'acaba la pista comença un camí que segueix cap al nord fins a l'estany de la Bullosa, però no és ciclable i just al final de la pista canviem de direcció. A la captació d'aigua es pot creuar el riu d'Angostrina per una palanca metàl·lica, i a l'altra banda continua el camí que baixa cap al fons de la vall d'Angostrina.

Després de la captació d'aigua el camí és poc ciclable fins a l'ermita de Sant Martí d'Envalls. És pràcticament un quilòmetre molt pedregós amb un últim tram que s'ha de fer a peu. L'alternativa per evitar haver d'empènyer la bici hauria estat no arribar fins a la captació, sinó que aproximadament un quilòmetre abans marxa una pista a l'esquerra que baixa cap unes pastures al fons de la vall, i que després permet pujar fins a l'ermita remuntant la pista del fons de la vall. Aquesta alternativa ja l'havia seguit alguna altra vegada, i probablement la propera vegada que hi torni ho faré així per evitar empènyer. En tot cas un cop a Sant Martí d'Envalls faig una petita aturada per contemplar aquesta preciosa ermita, situada en un clot al fons de la vall d'Angostrina, tancada i envoltada de muntanyes.

La pista que puja del fons de la vall d'Angostrina fa un gir de 90º sota mateix de l'ermita, i continua pujant fort, afortunadament per un tram ombrívol, fins un proper revolt de també 90º, on es torna a encarar cap al nord. Precisament en aquest punt, al mig del revolt, hi hauré de tornar, ja que aquí neix el caminet trial·ler per on baixaré. A partir d'aquí la pista va pujant constant i sense estridències per una zona oberta. Des de Sant Martí encara hi ha 7,5 km. de pujada fins al destí d'avui. Entremig la pista va marxant cap al nord i creua la Pleta de les Escaldes, on també hi ha una cabana que fa les funcions de refugi lliure. La pista va pujant oferint unes excel·lents vistes de la vall d'Angostrina des de la capçalera. Va vorejant la serra de Tira Dreta, i més amunt cruea el rec del Carlit. Em trobo amb diferents caçadors que fan una batuda.

La pista puja sempre però sense ofegar, i és molt agradable. Superat uns prats alpins va tombant cap a l'esquerra (ponent) fins que finalment s'acaba al costat de les Tres Fonts. Aquí trobo un grup de caçadors de Dorres que parlen un català perfecte entre ells, i m'uneixo a la conversa uns minuts. S'acaba la pista però per arribar a la cabana de Mata Negra cal seguir encara un caminet paral·lel a un petit canal d'aigua. És només mig quilòmetre força ciclable, tot i que en algun he de posar el peu a terra. Finalment arribo a les esplanades de Mata Negra, on hi ha el petit refugi lliure i un bon ramat de vaques i cavalls. A l'estiu la cabana és utilitzada pel pastor. A partir d'aquí ja no es pot continuar en bicicleta. Sí que es podria avançar caminant cap a Maurà (oest), o pujar cap als pics de Collroig. Però avui no és l'objectiu. La idea era arribar fins aquí, a 2.072 metres, uns bonics prats alpins sota els vessant de Collroig, al massís del Carlit.

Per tornar cal girar cua, però veig un tot terreny de caçadors que creua una mica més per sota, per un prat, i el segueixo per intentar evitar el petit tram no ciclable del camí. Creuant els prats arribo al mateix lloc, gairebé al final de la pista, i la segueixo avall durant gairbé 6 km. La pista és pedregosa, secundària, ja que només hi passen els tot-terrenys dels caçadors autoritzats, però es pot baixar còmodament amb la bicicleta. Fins i tot avanço algun dels vehicles dels caçadors, que baixen molt a poc a poc ja que la pista és força trencada. Dos cèrvols em passen per davant, mare i fill, i els espanto cridant perquè marxin de l'abast dels caçadors. Tot baixant en alguns punts es pot contemplar tota la vall d'Angostrina. Deixo la pista en un revolt molt marcat a l'esquerra. Continuo de dret per uns prats fins al final, on hi ha la cabana de pastors de Nartigues. Aquí comença un caminet que baixa fort, amb alguns trams trial·lers massa difícils per la meva poca habilitat en aquests terrenys. Combinant trams sobre la bicicleta amb altres a peu baixo un tram fins que conflueix en una pista precària al costat d'uns dipòsits. Prenc la pista i segueixo baixant en clara direcció sud fins a l'entrada de Vilanova de les Escaldes.

Creuo el poble de Vilanova de les Escaldes de nord a sud, i continuo per asfalt fins a Ur, ja a la plana. Des d'Ur agafo la carretera principal que pujaria cap al coll del Pimorent menys d'un quilòmetre, i just abans del revolt agafo una pista asfaltada a l'esquerra que planeja fins un petit estanyol i tot seguit el petit nucli de Rigolisa, amb la seva bonica església neogòtica. Vorejo Puigcerdà per l'esquerra, baixo cap a l'antiga duana i tanco la ruta a la confluència dels rius Reür i Segre, a la Guingueta d'Ix. Una bona matinal sobre dues rodes fins un racó poc conegut de la Cerdanya sota el massís del Carlit. I és que més enllà dels llocs més coneguts, la comarca ofereix racons preciosos a l'abast de caminadors i ciclistes.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari