Puig de la Tossa (2.034 m.)

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Montlluís (Conflent)
  • Distància: 38,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 965 metres
  • Temps: 4:15 hores
  • Dificultat: IBP=81
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils
  • Cartografia: Font Romeu / Capcir IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Montlluís 00:00 00:00 0,0
La Llagona 00:15 00:15 2,1
Coll de Brilles 00:50 01:05 8,7
Pic de la Tossa 00:10 01:00 9,7
Pausa 00:15 01:30
Coll de la Llosa 00:15 01:45 13,0
Coll de la Jacinta 00:10 02:00 16,1
Refugi de Coll de Torn 00:20 02:15 19,3
Coll de la Creu 00:15 02:30 23,5
Matamala 00:35 03:00 28,0
Coll de la Quillana 00:40 03:45 33,1
Montlluís 00:30 04:15 38,5

Crònica

El diumenge es lleva enteranyinat a la Cerdanya, i mirant el radar meteorològic sembla que les pluges passen una mica més cap al sud. Cap al Cadí sembla que hi precipita. Així doncs mirem cap al nord, on el cel tot i estar ennuvolat no sembla tan amenaçador. Feia dies que tenia mirada una ruta cap als límits del Capcir i el Conflent, és a dir, la carena muntanyosa que s'aixeca al vessant oriental de la Llaguna, l'estany de Matamala, els Angles i Formiguera. És una zona muntanyosa una mica indefinida, de fet tot i ser una llarga serra orientada de nord a sud no he trobat als mapes un nom que la defineixi. El lloc més conegut potser de la zona és l'estació d'esquí nòrdic del Coll de la Llosa, per on passarem després d'enfilar-nos al cim. Precisament el cim que pujarem, el Puig de la Tossa (conegut també com la Tossa o la Tossa d'en Maig) és la punta més meridional d'aquesta serra, que té altres elevacions per sobre dels 2.000 metres.

Bona part de les pistes i camins que recorrerem estan indicats amb senyals de bicicleta de l'Espai VTT del Capcir i l'Alt Conflent de la Federació Francesa de Ciclisme, però no seguirem cap de les seves rutes en concret, sinó que el nostre itinerari combina diversos itineraris allà descrits. La informació a internet de la zona és escassa, tot i que a les oficines de turisme de la zona es pot comprar un fulletó informatiu de les diferents rutes. També en alguns llocs de pas més importants trobarem alguns plafons amb el mapa de les rutes.

Aparquem a Montlluís, petit poble del Conflent cruïlla de camins des de temps immemorials, molt a prop del Coll de la Perxa, on ja comença la vall de la Cerdanya. La petita població és coneguda sobretot per la seva ciutadella, una fortificació que encara conserva l'ús militar i que va ser construïda sota la direcció del mariscal Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, a finals del segle XVII. El lloc de sortida és al peu mateix de les muralles de la fortificació. El dia és lleig, amb uns núvols espessos que bé podrien començar a descarregar en qualsevol moment. Marxem per una pista sota de la ciutadella que baixa fins a travessar la Tet. Passem el riu sobre un pont i pugem lleugerament fins a tocar de nou la carretera principal que marxa cap al Capcir. Prenem una pista paral·lela que passa entremig d'uns prats i que ens porta fins a la propera població de la Llaguna.

A la Llaguna prenem una pista que baixa a la dreta fins a la depuradora. Continuem per l'altra banda per una pista difusa entremig de camps de ferratge que ja han estat dallats. Voregem els camps i més endavant la pista es defineix més i planeja cap a la dreta fins una gran bassa. Aquí trobem una pista que puja des de la població de Fetges i la seguim amunt en pujada moderada per la zona de les Carboneres. Al cap d'uns minuts la pista conflueix en una altra d'asfaltada que ens permetrà arribar fins al cim. En aquest punt trobem un advertiment important: estem entrant en una zona militar, concretament un camp de tir. Quan els militars no utilitzen la zona, l'accés és lliure, i en aquest punt hi ha una mena de calendari on indica els dies que hi ha pràctiques de tir. En aquest cas l'accés està totalment prohibit. Trobarem diverses advertències del risc d'estar en un camp de tir, però els caps de setmana la pau regna en aquestes muntanyes, i fins i tot els ramats pasturen plàcidament.

La pista puja una mica més fort, però en ser asfaltada anem guanyant metres sense patir gaire. Mirant enrere, en alguns punts, podem contemplar el coll de la Perxa i la gran vall de la Cerdanya que es dibuixa al seu darrere. També s'endevinen les muntanyes de la zona d'Eina i Cambra d'Ase, tot i que la visibilitat és molt reduïda, sobretot en alçada, a causa dels núvols. La pista no deixa de pujar, però a mitja alçada trobem precisament una zona de tir, on ens distreiem contemplant uns antics tancs que tenen abandonats en aquest punt, així com altres ferralles militars. Passats els tancs, la pista segueix pujant encara uns minuts més, i encara més fort, fins al coll de Brilles. Al coll la pista es bifurca, i nosaltres seguim pujant per l'asfaltada, tot i que després tornarem a aquest punt i prendrem la de terra. Així doncs seguim pujant encara un quilòmetre més fins arribar al Puig de la Tossa (2.039 m.)

El cim és poc destacat, tot i superar els 2.000 metres. L'ambient ja és força d'alta muntanya, amb avets i trams de prat alpí. Les vistes queden molt reduïdes pels arbres. Però el més destacat o si més no curiós d'aquest cim, és que a dalt també hi ha les restes d'un antic fort militar. Es tracta d'una antiga posició de vigia i d'artilleria construïda a mitjans del segle XIX, com a complement de la ciutadella de Montlluís. Es poden veure algunes galeries subterrànies, una notable fosa i algunes sales que podrien ser dipòsits de munició. Tot el recinte està abandonat, encara que també sembla que els militars hi vénen de tant en tant a fer campaments. És si més no un indret curiós i ben accessible amb bicicleta fins al cim. Un cop visitat aquest misteriós indret tornem a baixar fins al coll de Brilles i prenem la pista de terra que comença a baixar cap als boscos del Conflent.

Baixem ara pel vessant oriental de la muntanya encara dins la zona restringida del complex de tir. Després d'uns metres de baixada més forta girem a l'esquerra i entre un bonic bosc d'avets arribem planejant al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí nòrdic. Al costat de l'edifici on hi ha les instal·lacions de la petita estació, simplement creuem la carretera asfaltada que hi passa i continuem per una pista de terra a l'altra banda. Seguim planejant entremig d'un preciós bosc d'alta muntanya ple de grans avets. Avancem suaument per les pistes que a l'hivern utilitzen els esquiadors. Avançarem durant més de 6 quilòmetres per una carena desdibuixa, sempre dins d'un bonic bosc. És un tram molt agradable i plàcid en què avancem direcció nord per una pista tancada al trànsit. Tot planejant creuem el coll de Comall, i avancem fins al coll de la Jacinta.

Passat el coll de la Jacinta pugem uns metres seguint la pista fins a tocar el coll del Dormidor, però no hi acabem d'arribar sinó que uns metres abans prenem un caminet a la dreta que retalla la pista i ofereix un tram divertit per l'estret corriol dins del bosc. Aquest caminet conflueix de nou amb la pista al coll de Torn, envoltat d'amples prats de pastura. Al coll de Torn comencem a baixar, i de seguida trobem un revolt on hi ha una cabana de pastors. Uns metres més endavant, al següent revolt trobem a l'esquerra el refugi del coll de Torn, guardat. La xemeneia fumeja i fa una olor de carn a la brasa que ens convida a quedar-nos. Però encara tenim camí per fer, i seguim la nostra ruta, ara en baixada seguint la pista que més avall fa unes llaçades per perdre alçada.

Arribem al coll de la Creu i trobem de nou una carretera asfaltada. Simplement la creuem i continuem per un caminet que marxa a l'altre cantó i que baixa fort entremig d'un bonic bosc. Uns metres més avall el camí conflueix amb el GR, i anem baixant per un corriol molt divertit i amb algun pas entretingut per les pedres i per l'aigua que va baixant, ja que el caminet en alguns punts sembla gairebé un petit torrent. La baixada per aquest corriol és en general fàcil, tot i que algun pas pedregós ens fa posar el peu a terra. És però un tram preciós, ja que baixem per un bosc humit ple de pins, falgueres i molsa. Amb compte gaudim del descens fins arribar a uns amplis prats, al mig dels quals hi ha la solitària torre de la Creu. Seguim baixant fins al petit pont de la Molina que ens permet creuar el riu d'Aude. A l'altre cantó trobem una pista que ens porta en pocs instants fins al poble de Matamala.

Creuem Matamala, que avui estan de festa major. Més endavant prenem la pista que porta fins a la presa, i sota mateix enfilem un caminet amb un últim tram no ciclable que ens puja fins a la part alta de la presa. Es poden evitar aquests 50 o 60 metres no ciclables pujant per la carretera en comptes de la pista que va a la presa. Un cop a la presa, seguim nomes un centenar de metres la carretera asfaltada, i girem a l'esquerra per prendre una pista de terra que puja fort. La seguim només uns 200 metres i girem a la dreta seguint els senyals del centre BTT. Comencem ara una pujada que es fa força llarga, primer per pista i més endavant per camí. Aquesta pista i després camí, flanquegen per la base els boscos de la Tallada. El caminet ressegueix una línia elèctrica i avança paral·lel a la carretera, uns metres per sobre. Pensàvem que ens quedava només una pujadeta suau, però són gairebé 300 metres de desnivell i amb trams de camí força dret que obligen a dirigir bé la traçada. El caminet però és agradable i evita l'asfalt. Finalment arriba al coll de la Quillana, al final del petit aeròdrom.

Som a la Maison du Capcir, i hem de creuar la carretera i continuar per darrere de l'oficina d'informació turística. Avancem entremig d'uns grans plans d'herba al final dels quals hi ha una petita estació d'esquí. Per sota deixem la llarga recta de la carretera del Capcir i l'aeròdrom de Montlluís - La Quillana. Ens anem enfilant uns metres més fins a creuar les petites pistes d'esquí de la Quillana, on tot just hi ha un parell de telesquís. A partir d'aquest punt seguim planejant per una pista entremig dels plans, i aviat comencem a baixar cap al poblet de la Llaguna. Creuem el poble i evitem l'asfalt per la pista que ja havíem fet d'anada entremig dels camps al serrat de les Forques. Uns metres més endavant tornem a arribar a la carretera a la gran rotonda que dóna accés a la zona de la Bollosa, i des d'aquí acabem d'arribar per asfalt fins al punt d'origen.

De nou a Montlluís tanquem una curiosa ruta en bicicleta molt agradable per una zona boscosa a cavall entre el Capcir i el Conflent. Hem sortir de sota la ciutadella, que encara conserva l'ús militar, i ens hem enfilat fins al cim del Puig de la Tossa, a més de 2.000 metres. Tot pujant hem creuat un camp de tir de l'exèrcit francès, el qual té l'accés restringit alguns dies quan fan pràctiques. De camí es poden observar alguns antics tancs i maquinària militar. Un cop al punt més alt de la ruta hem visitat les restes d'un antic fort amb posicions d'artilleria que protegien la zona des d'aquesta posició elevada. La segona part de la ruta és molt plàcida, resseguint una llarga carena entremig d'un bonic bosc d'avets i connectant diversos colls: la Llosa, la Jacinta, de Torn i de la Creu. Aquí hem baixat cap a Matamala per un divertit corriol i tot seguit l'última pujadeta un pèl feixuga fins a la Quillana. Un bon itinerari d'uns escassos 40 quilòmetres i uns 1.000 metres de desnivell per conèixer aquesta agradable zona dels Països Catalans.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari