Pic dels Pedrons (2.715 m.)

A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Aparcament carretera Pas de la Casa Arieja
  • Distància: 9,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 800 metres
  • Temps: 4:15 hores
  • Dificultat: F / S2
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament carretera Pas de la Casa 00:00 00:00 0,0
Pic dels Pedrons 03:00 03:00 4,1
Inici 01:15 04:15 9,1

Crònica

Fem un bon grupet amb la Yolanda, la Pilar, la Sílvia i jo mateix, i ens encaminem cap a Andorra pel Pas de la Casa des del port del Pimorent. Arribem al punt on la carretera es troba amb la vall de Baladrar, on hi havia l'antiga duana andorrana, i avancem uns metres més fins un petit aparcament situat uns metres més amunt. Preparem els estris i des del mateix aparcament comencem a avançar amb els esquís i les pells sobre un considerable gruix de neu. El dia és agradable, amb cel ras i fresca matinal. La ruta no té cap secret, ja que només cal anar seguint un llarguíssim llom des de la carretera i directes cap al cim. Des del mateix aparcament no s'arriba a veure el cim, però només ens enfilem uns metres amunt ja veurem tota l'extensió de la ruta que ens espera. És un clàssic cim d'iniciació, ja que és fàcil, però és molt agradable, i l'alçada, la ubicació i l'orientació nord acostumen a garantir una bona neu.

Remuntem un primer tram des de l'aparcament que puja una mica més dret fins a trobar un primer plató llarg i ample, al llom de la serra. Darrere nostre podem contemplar com s'allarga la vall del riu Arieja i s'endinsa cap a territori francès. A l'esquerra tenim la llarga vall de Baladrar, impecablement blanca. La vall separa la llarga carena del pic de la Mina de la també llarga carena del pic dels Pedrons. Al fons de la vall l'impressionant circ de Fontfreda, amb els seus diversos cims pedregosos i verticals, que amb la seva roca negra trenquen l'hegemonia del blanc que ens envolta. Pugem a ritme tranquil, gaudint del dia, de la conversa i del paisatge. Recorrem el tram més planer del llom fins que més endavant el pendent es torna a redreçar.

Com més amunt pugem la neu és més dura, i quan el pendent s'incrementa, fins i tot hem de parar atenció a alguns punts on la neu és molt dura, gairebé glaçada. Anem pujant còmodament, ja que el pendent és sempre moderat, i permet enfilar tota la carena pràcticament sense fer cap gir. A la nostra dreta veiem el nucli i les pistes d'esquí del Pas de la Casa, que trenca amb el seu brogit la pau i l'harmonia de la zona. Nosaltres anem enfilant el tram superior de la ruta, una mica més pendent, però sempre fàcil i agradable. Mica en mica ens acostem a l'avantcim, i ja veiem un grup de gent que deixa els esquís abans d'iniciar l'atac final al cim.

Arribem a l'avantcim on hi ha un collet i una petita muralla de roques on deixarem els esquís. Si tota la ruta fins aquí és suau i arrodonida, els últims metres d'accés al cim tenen un caràcter més alpí. Deixem els esquís i ens enfilem a peu dalt d'una aresta de neu força aguda. A la dreta cau un fort pendent de neu en direcció cap al Pas de la Casa, i a la dreta es desploma un fort pendent cap al circ de la Fontnegra. En alguns trams l'aresta té una bonica cornisa, i cal vigilar no acostar-s'hi massa. L'aresta té uns 100 metres de llargada aproximadament, i és molt estètica, una cirereta una mica més emocionant sobre el gran pastís blanc. Caminant amb compte però sense cap dificultat arribem al punt culminant de la ruta, el pic dels Pedrons (2.715 m.)

Com dèiem, tot i que la ruta és molt fàcil i arrodonida, el cim té caràcter. És estret i agut, i està situat just per sobre del circ de la Fontnegra i davant dels seus diversos cims altius i encrestats. Més a l'oest també s'albiren els cims bessons d'Envalira, i més enllà les grans puntes d'Andorra i l'Arieja. Fem diverses fotografies al cim, i tot seguit reculem per la mateixa aresta desfent el fil. Recuperem els esquís i els posem en posició de descens. Els primers metres del descens els fem sobre neu dura, fàcil d'esquiar però poc agraïda. Més avall la neu s'encrosta i es fa més difícil d'esquiar. Com que fa força fresca, tot i el sol la neu no s'arriba a transformar. Estudiant el terreny veiem que si tendim més cap a la dreta, és a dir, els pendents sobre la vall de Baladrar, el sol hi haurà picat més, i efectivament trobem millor neu.

Baixem una pala cap a la dreta amb neu acceptable tot i que ventada, amb trams de neu acumulada i altres més dura. Però no acabem de baixar fins al fons de la vall de Baladrar, ja que no ens interessa perdre tanta altura, sinó simplement esquiar per les pales orientades a l'est. Fem una llarga diagonal per no caure al fons de la vall, i anem esquiant lleugerament sota el llom, orientats al sol. A mitja baixada comencem a trobar neu més transformada, i gaudim d'una baixada molt bona sobre neu al punt de fusió. Aquesta segona part del descens el gaudim molt, ja que la combinació de pales amples, pendent suau i neu bona ens donen una bona sessió d'esquí-plaer. Seguint sempre el llom acabem de gaudir dels últims metres fins a l'aparcament. Ara que teníem bona neu, la baixada se'ns fa curta. Vaja, com sempre.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari