Roques del Rei

Fem una ruta fàcil i curta per les Guilleries amb interès tant cultural com paisatgístic. Sortim de Sant Hilari Sacalm i per bones pistes pugem fins al bonic castell de Villavecchia, del segle XIX. Anem enfilant durant una bona estona per pendents suaus i progressius fins a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, on tot seguit planegem uns quilòmetres i encarem l'última pujada forta fins al peu de les Roques del Rei. Acabem de pujar a peu fins aquest mirador natural de les Guilleries, amb vistes fins al mar. Comencem a baixar fort per pistes secundàries dins de boscos frondosos, i arribem al bonic paratge de Santa Margarida de Vallors. Ja només ens queda pujar uns quilòmetres més entremig de les alzines sureres fins entrar de nou a Sant Hilari.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Sant Hilari Sacalm (La Selva)
  • Distància: 25,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 635 metres
  • Temps: 3:10 hores
  • Dificultat: IBP=58
  • Sensació de dificultat: Fàcil Cal fer a peu els últims metres fins al cim
  • Cartografia: Pedals d'en Serrallonga Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Sant Hilari Sacalm 00:00 00:00 0,0
Castell de Villavecchia 00:40 00:40 6,0
Mare de Déu del Pedró 00:25 01:05 9,8
Roques del Rei 00:30 01:35 12,5
Santa Margarida de Vallors 00:40 02:15 16,9
Sant Hilari Sacalm 01:00 03:15 25,5

Crònica

Iniciem la jornada dominical a Sant Hilari Sacalm, concretament a l'àmplia àrea d'autocaravanes situada als afores de la població (direcció Osor i Anglès), al peu de la carretera amb mil-i-un revolts ben concorreguda pels ciclistes sobretot els caps de setmana. El pla per avui és fer una ruta curta i fàcil, ja que el dia anterior ja havíem fet una ruta més llarga per les Guilleries, concretament fins al punt més alt: Sant Miquel de Solterra. Més o menys seguirem una ruta indicada pensada per fer en bicicleta i que anomenen Les ermites, però amb algunes petites variants per allargar-la una mica i afegir-li punts d'interès.

Sortim l'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i jo mateix des de la zona esportiva de Sant Hilari, i sense entrar al nucli urbà ens enfilem cap al polígon industrial Mas Garriga situat al nord de la població. Després de la forta pujada del polígon, deixem el vial que continua pujant cap a la urbanització de Can Sastre i prenem la pista que planeja cap a la dreta. Voregem una zona de bosc i més endavant comencem a pujar suaument per una zona oberta. Avancem per una pista principal, ampla i còmoda, primer en direcció nord, i més endavant tombant cap a llevant. És la pista que ens portaria cap a la gran masia del Subirà. Creuem una zona de plantació d'avets, i anem pujant en general, tot i que en algun punt baixem lleugerament fins a un fons de rasa per tornar a remuntar tot seguit.

Arribats al pla del Vernet seguim per la pista principal que gira cap a l'esquerra, i en descartem una a la dreta per on tornarem més tard. Emprenem una pujada més decidida cap als plans de Fogueres, on trobarem el trencant per pujar cap al castell de Villavechia. Deixem doncs per uns moments la pista principal i girem a l'esquerra per pujar cap a la torre que ja s'insinua des de baix la zona de camps. En menys d'un quilòmetre ens situem a l'entrada del bonic edifici del segle XIX. El castell o torre de Villavecchia és un palauet senyorial a l'estil dels chateau francesos dissenyat per Enric Sagnier Villavecchia, un dels arquitectes preferits de la burgesia catalana de la segona meitat del segle XIX. L'il·lustre arquitecte, a part de molts edificis públics, privats i religiosos, va projectar obres arquitectòniques notables com el Palau de Justícia de Barcelona, el gran edifici de la Duana del Port de Barcelona o l'església del Sagrat Cor del Tibidabo. Fem una volta al voltant del bonic castell de Villavecchia, deshabitat però en bon estat de conservació, i tornem tot seguit a la pista principal.

Seguim pujant per la pista principal, passem pel clot de la font dels Abeuradors enmig d'una bonica fageda i ens enfilem fins al punt més alt de la ruta dalt d'una petita carena. Quan emprenem el tombant cap al vessant oest i comencem a baixar, abandonem la pista principal que ens portaria cap a la masia del Sobirà i girem a la dreta. Creuem el collet de la Fusta i passem per sota la masia de Campdelarit just abans d'arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró. Fem una breu parada per contemplat aquesta bonica ermita de reduïdes dimensions, i seguim endavant per la pista principal que tot seguit fa un gir sobtat a la dreta i s'encara cap al sud. Baixem suaument per la baga dels Republicans fins una cruïlla de pistes on deixem la principal i marxem a la dreta per una de secundària. Voregem una tanca i arribam a la casa de Plansalou. Darrere la casa comença el fort descens per una pista abandonada, gairebé un camí trial·ler que conflueix en una altra pista. Girem a l'esquerra i seguim baixant fins arribar als plans de can Cigala.

Damunt dels plans d'aixeca un notable promontori al cap d'amunt del qual hi ha el mirador natural de les Roques del Rei. Creuem el pla, passem al peu de la casa abandonada i avancem fins on comença un caminet no apte per a les bicicletes. Les deixem on comença el camí i pugem caminant 10 minuts fins al cap d'amunt. Les Roques del Rei és un petit promontori de roca granítica i modesta alçada (852 m.) situat al vessant sud de les Guilleries. A diferència de la resta de turonets de la zona arrodonits coberts per massa boscosa, aquest és de roca i es trenca abruptament cap al sud amb una bona timba. Precisament a les verticals parets del vessant sud hi ha algunes vies d'escalada de certa dificultat. A la punta de les roques hi ha una gran creu plantada el 1901 en honor del bisbe Salvi Huix. Extensa panoràmica sobre els boscos de les Guilleries, el Montseny i fins i tot un bon tros de la Costa Brava sud.

Desfem el tram a peu i reculem també amb la bicicleta l'últim tram de baixada, que ara pujant és força dur, tant pel pendent com pel camí pedregós. Pugem fins al collet dels Republicans, on ja entronquem amb una pista més principal que inicia un descens fort i rapidíssim de 3 quilòmetres fins a la bonica església de Santa Margarida de Vallors. Fem una breu pausa per contemplar aquest bell paratge, amb l'ermita i el seu campanar quadrat i l'àrea recreativa al seu voltant. Darrere l'església contemplem les Roques del Rei d'on n'hem sortit fa una estona. Aquest punt és gairebé el més baix de la ruta. Només baixem uns metres més fins al fons d'una rasa, i tot seguit ja emprenem la pujada definitiva.

Hem de superar encara uns 300 metres de desnivell, ja que ens hem enfonsat molt, però pedalem per dins d'uns boscos tan extraordinaris que la pujada es fa molt suau. Avancem per pistes secundàries amb terra ferm de sauló, i a l'ombra d'alzines i grans pins que cobreixen aquest sector sud de les Guilleries. Passem per la masia de Montalt i seguim pujant fins a retrobar la pista principal per on havíem passat d'anada. Ja només queda desfer el camí conegut, tot i que seguint el camí marcat anem a voltar per la urbanització de cal Sastre. Retornem a Sant Hilari i abans deixar les bicicletes juguem una estona al bike park situat a la zona esportiva. Tancarem la jornada amb un bon dinar a la Taverna del Subirà, un restaurant rural situat en plenes Guilleries al qual s'arriba per pista forestal des de Sant Hilari. Una bona jornada d'esport, cultura i gastronomia.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari