Serra de Castelltallat

Tracem una ruta amb fort regust medieval amb castells, esglésies romàniques i masies fortificades. Sortim de Súria i resseguim uns metres el Cardener fins a trobar un dels seus afluents, la riera de Coaner. Comencem a remuntar el curs fluvial per la seva marcada vall, tancada i obaga en molts punts. Assolim el bonic nucli de Coaner, amb la característica torre de l'antic castell i l'església de Sant Julià, de planta basilical. Seguim cap a l'oest i passem per davant del nucli també medieval de Claret de Cavallers. Poc més endavant ens desviem uns metres per visitar Sant Martí de Bertrans. Prop del nucli de Prades comencem a pujar més decidits fins a l'espectacular castell de Boixadors, bona talaia de la Catalunya Central. Iniciem el retorn sempre carenejant la serra de Castelltallat. Fem una breu pausa al nucli de Castelltallat, i seguim diversos quilòmetres per asfalt fins que prenem una pista que en una forta i contundent baixada ens retorna a Súria.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Súria (Bages)
  • Distància: 53,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.310 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Dificultat: IBP=79
  • Sensació de dificultat: Fàcil Ruta per pistes còmodes
  • Cartografia: Serra de Castelltallat Mont Editorial (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Súria 00:00 00:00 0,0
Coaner 00:35 00:35 6,2
Claret dels Cavallers 00:55 01:30 14,9
Sant Martí de Bertrans 00:30 02:00 20,3
Prades (afores) 00:40 02:40 24,6
Castell de Boixadors 00:30 03:10 29,7
Pausa 00:35 03:45
Castelltallat 00:50 04:35 28,3
Súria 00:55 05:30 53,0

Crònica

A vegades la motivació per anar a un lloc concret neix de la forma més estranya. Moltes vegades la inspiració ve de la lectura d'algun llibre de muntanya, d'una imatge vista a internet, una ressenya o una recomanació d'algun amic. En aquesta ocasió, va ser ben diferent. Fa uns mesos, tornant d'un cap de setmana pels Pirineus, mentre circulàvem per l'Eix Transversal, a l'alçada de Sant Pere Sallavinera em vaig fixar en un castell molt notori situat dalt d'un turó força destacat. El castell fa més de 1.000 anys que hi és, però no m'hi havia fixat mai. Uns dies després, vaig estar mirant mapes i vaig deduir que era el castell de Boixadors. Vaig buscar informació per fer alguna ruta a la zona, i vaig veure que hi havia moltes possibilitats, tant de la banda de l'Anoia com del Bages. També em vaig fixar que el castell estava situat a l'extrem oest de la serra de Castelltallat, i em va semblar una bona idea recórrer aquesta petita serra interior de cap a cap.

La idea d'avui és ben simple: sortirem de Súria i anirem a buscar la riera de Coaner. L'anirem remuntant direcció oest, i al final acabarem de pujar al castell de Boixadors. Un cop allà anirem tornant tot recorrent la serra de Castelltallat per dalt, resseguint la carena. La ruta té un interès principalment cultural, ja que passarem per diferents indrets amb un llarg bagatge històric, sobretot de l'època medieval. L'interès esportiu és més limitat, ja que la ruta transita bàsicament per pistes bones i pendents moderats (tret d'algun pujador curt però intens). La nostra ruta d'avui coincideix parcialment amb una de les rutes publicades al llibre El Bages en BTT, de Josep M. Ferrer i Alòs i Josep Ll. Jurado i Devant, Editorial Cossetània. Concretament la ruta que anomenen Raconades medievals, tot i que l'itinerari que proposen és més curt, sense arribar al castell de Boixadors. Farem doncs una bona ruta per una petita serra enmig de l'altiplà central, gaudint dels aires medievals en diferents indrets, la tranquil·litat de la vall de Coaner i les bones vistes des de les alçades de la serra de Castelltallat.

Sortim amb la Sílvia des de Súria un diumenge a mig matí, quan el sol ja comença a escalfar aquesta zona freda al peu del Cardener. Des del centre de la població comencem a circular paral·lels al riu i sortim del nucli tot acompanyant el riu en el gran meandre que revolta el turó de Salipota. Al cap de poc més de 2 quilòmetres de sortir deixem la carretera enmig d'una pujada i girem a l'esquerra. Voltegem el polígon industrial de Cal Jover, creuem el Cardener per un pont al costat d'una gran resclosa, i pugem suaument cap al nucli rural de la Riera. Deixem l'asfalt i comencem a pedalar per una pista obaga i humida que aviat troba la riera de Coaner. La seguirem durant molts quilòmetres, i la creuarem a gual diverses vegades. Afortunadament els nombrosos passos de la riera són plans i gairebé tots encimentats. A més a més normalment no baixa gaire aigua, així que creuar-la no és cap problema.

La pista puja suaument al costat del petit curs fluvial i es va entaforant en una vall força tancada. Alguns trams són força obacs, i encara estan humits de les pluges dels darrers dies. Al cap d'uns 5 quilòmetres de sortir, tant la pista com la riera dibuixen una mitja lluna molt marcada. Tot seguit la pista puja fort i s'enfila fins al nucli de Coaner, del qual despunta una alta i esvelta torre. Arribem a Coaner i fem una volta pel petit nucli. La torre és sens dubte l'element més destacat d'aquest petit nucli medieval, i és l'únic element que es conserva de l'antic castell de Coaner. La torre té més de 16 metres d'alçada i uns 7 de diàmetre, i se sustenta sobre uns grans talussos que es van restaurar fa uns anys. El castell apareix referenciat fa gairebé 1.000 anys, i resulta força sorprenent trobar una construcció d'aquesta envergadura enmig d'una vall força tancada i no dalt d'un turó amb més visibilitat. Això fa pensar que el pas per la vall era important en l'alta edat mitjana. A part de la gran torre també destaca la bonica església de Sant Julià, de planta basilical, amb tres naus i tres absis., També té un esvelt campanar de 2 pisos i diversos elements decoratius d'estil llombard. Al voltant també hi ha algunes cases antigues reconstruïdes per ús residencial. Un lloc ben bonic.

Passat Coaner seguim remuntant la riera que porta el seu nom durant una bona estona, amb una pujada suau però constant per una bona pista. Ens sorprèn que van passant els quilòmetres i no trobem ningú enlloc, ni ciclista, ni cotxe,... Anem circulant a ritme tranquil gaudint de la tranquil·litat al peu de la riera que porta ben poca aigua. La tornem a creuar diverses vegades en un tram força llarg i relativament monòton, ja que anem transitant per dins d'una vall amb poques vistes i amb pocs elements d'interès. Passem per diverses cases de pagès i granges, com Gobianes o el Semís. Passada aquesta última ens separem de la riera i anem pujant cap a la banda dreta (riba hidrològica esquerra), on després d'una forta pujada confluïm amb una pista més bona i la seguim sempre en direcció oest. Planegem ràpidament per aquesta pista còmoda i mica en mica la vall es va obrint, sempre a recer de la serra de Castelltallat que anem vorejant per sota del seu vessant nord.

Passem vora la masia de Fontfreda i ja per terreny més obert ens acostem al nucli de Claret dels Cavallers, tot i que el deixarem uns metres a la dreta ja que la pista no hi passa. El contemplarem des de l'altre cantó de la rasa. Es tracta d'un petit nucli medieval a la vora de l'antic castell, del qual avui només en queda alguna paret. És curiós observa la disposició compacta de les cases, totes arreplegades en disposició defensiva, pràcticament fortificades. En un extrem del petit nucli hi ha l'església romànica de Sant Pere. El nucli presenta un bon estat de conservació, i és un petit poblet molt estètic a la part alta i oberta de la vall de Coaner. A partir d'aquí deixarem definitivament la riera de Coaner, i començarem a resseguir un dels seus afluents, la Rasa, sempre en trajectòria cap a l'oest.

Seguim avançant diversos quilómetres per pista bona i ràpida gràcies al pendent suau i progressiu. Ens desviem escassos 100 metres de la ruta per visitar Sant Martí de Bertrans, una ermita romànica petita però molt bonica. Hem deixat definitivament la vall de Coaner, i estem en un terreny molt més obert i planer, entremig de grans camps que a la primavera i a l'estiu deuen estar plens de cereals. En aquesta època tot just comença a despuntar un tímid verd. Poc després de l'ermita arribem a una gran masia, Cal Prat Barrina, on ens reben uns gossos cridaners però inofensius i simpàtics. Passada la masia cometem un petit error, bé més que un error una decisió sobre la ruta que vista a posteriori corregiria. Des de la masia marxa cap a l'oest una pista asfaltada. Per evitar l'asfalt i seguint alguns tracks que havíem recollit, girem a l'esquerra i comencem a pujar per pistes secundàries i força dretes en direcció a la serra de Castelltallat. Aquestes pistes són ciclables perfectament, però amb alguna pujada forta i sobretot un terreny més incòmode. A la pràctica no afegeixen cap interès a la ruta, i en canvi fem més volta. Posats a fer ara, retallaria aquest tram simplement recorrent un quilòmetre per asfalt.

En tot cas enllacem diverses pistes secundàries, alguna de més mal ciclar, sobretot per la humitat dels últims dies que fa que les rodes s'enganxin molt per aquestes pistes toves i poc trepitjades. Aquesta volta poc productiva ens fa pujar i tot seguit baixar fins als afores del petit nucli de Prades (on hauríem arribat per asfalt en pocs minuts). Sense arribar al nucli seguim per una pista que comença a pujar més fort en direcció inequívoca a la serra del Pal, una de les últimes estribacions per ponent de la serra mare de Castelltallat. Aquesta pista puja fins a contornejar el vessant nord de la serra, i tot seguit continua pel vessant sud girant 90º. És a dir, hem anat pujant la serra fins a trobar el punt que permet creuar i seguir per l'altra banda. Després d'una bona pujada ara baixem fort fins al coll d'en Trilla.

Sabem que no podem estar gaire lluny del castell de Boixadors, i frissem per veure'l. Des de la plana de l'Anoia es veu de quilòmetres lluny, i ara que hi som tan a prop, encara no arribem a albirar-lo. Després del coll comencem a pujar, i de lluny ja s'endevina la torre dalt d'un turó que tenim just davant. Encara haurem de pedalar una estona més, i sobretot tornar a fer una bona pujada fins arribar a la base del turó on hi ha el castell. Desemboquem en una pista més bona que ens acaba de pujar fins al turó que domina la contrada, sobre el qual es va bastir el nucli fortificat fa més de 1.000 anys. Els últims metres de la pista, en forta pujada, estan tancats als vehicles, però es pot pujar en bicicleta fins a les mateixes portes del castell i l'església de Sant Pere. També hi ha un bonic mirador des del qual es pot contemplar bona part de la Catalunya Central.

El castell de Boixadors és una fortalesa de considerables dimensions, de la qual destaca una bonica torre cilíndrica que ermergeix del punt més alt i s'enfila 15 metres. El castell fou restaurat per la Diputació de Barcelona, i es pot visitar el primer diumenge de cada mes. Està situat al límit oest de la serra de Castelltallat, just al punt en què aquesta remet i dóna pas a la gran plana de la Segarra i l'Anoia. Des del turó del castell, situat a 848 metres d'alçada es pot contemplar una extensa zona de la plana central, dominada per la parcel·lació dels camps de cereals i petits nuclis al voltant. Entremig de la plana sobresurt Montserrat i més enllà el Montseny. Al nord s'arriben a veure les muntanyes pirinenques, ben innivades. Davant del castell hi ha un mirador habilitat que permet contemplar l'extensa plana. Al peu del mirador hi trobem l'església de Sant Pere, romànica de planta quadrada i campanar d'espadanya orientat a migdia, mentre que la porta lateral s'orienta a llevant. Darrere l'església hi ha les dependències del castell, del qual es conserva la torre i algunes dependències, com la destacada sala noble amb un gran arc ogival. Una escala metàl·lica permet pujar fins la part alta del castell on hi ha un mirador fantàstic. Al vessant nord del castell està encerclat per la muralla. Tot el conjunt és molt bonic i harmònic, més encara per la seva situació dalt d'aquest turó d'amplíssimes panoràmiques.

Fem una pausa al castell per menjar-nos el dinar que portem a la motxilla, arrecerats a la porta de l'església, que amb la seva orientació ens protegeix del vent fred del nord. En acabat tornem a enfilar-nos a les bicicletes i desfem l'últim tram. Sota el turó del castell prenem la pista a la dreta per on havíem pujat, i al primer trencant tornem a tombar a la dreta tot iniciant una forta baixada. Baixem per una pista secundària obaga i força enfangada fins al peu d'una rasa que anem seguint fins a les envistes de Can Cardona. Aquí creuem el rierol i remuntem uns metres de forta pujada fins a trobar el vial d'accés a la masia. Deixem la casa enrere i continuem per la pista que traça una llarga diagonal ascendent per aquest sector més occidental de la serra de Castelltallat. Anem pujant per la solana de Goberna fins a Can Genís, on guanyem definitivament la carena principal de la serra. La pista esdevé asfaltada i la seguim fins al trencant del nucli de Castelltallat. Girem a la dreta, baixem lleugerament i tot seguit pugem fort aproximadament el quilòmetre que separa el trencant del cap d'amunt del petit nucli.

El llogarret que dóna nom a tota la serra és ben reduït, bàsicament l'església de Sant Miquel amb una gran rectoria uns metres per sota, l'observatori astronòmic i les restes de l'antic castell, així com alguna casa de turisme rural a la part baixa del turó. Més avall, a peu de carretera hi ha el restaurant el Casal. Els últims metres de pujada són drets, i ens enfilen a la part més alta, on hi ha la característica cúpula blanca de l'observatori astronòmic. Uns metres per sota hi ha l'església de Sant Miquel, del segle XV, d'estil neoclàssic, amb una nau rectangular de considerables dimensions i un campanar quadrat que s'aixeca sobre el turó de 880 metres. Després de voltar el recinte, tornem enrere fins al trencant i continuem cap a la dreta. Farem uns quants quilòmetres ràpids sobre asfalt seguint la carena. En diversos punts oberts podem contemplar la blancor dels cims dels Pirineus amb la gran plana central entremig.

Avancem per asfalt 4 o 5 quilòmetres en lleuger descens fins que la carretera fa un gir a la dreta i comença a baixar més fort cap al sud. Enmig del revolt prenem una pista que marxa de dret, amb un pujador curt i fort que trenca la dinàmica descendent. Seguim baixant suaument per una pista de terra en bones condicions fins a trobar el punt d'inflexió entre la serra de la Sala i la de Costafreda, ambdues estribacions laterals de la principal de Castelltallat. A partir d'aquí la pista gira a l'esquerra i inicia un descens fortíssim i directe cap a Súria, que veiem just sota els nostres peus. Un últim tram de descens vertiginós ens acosta a les portes de la vila minera d'on havíem sortit unes hores abans. Així posem punt i final a una ruta força llarga, 53 km, i amb notable desnivell fruit de pujades i baixades constants. Una ruta rodarora i pistera, amb alguns trams un pèl monòtons, però amb un gran interès cultural per la visita a diversos nuclis medievals, com Coaner, Claret dels Cavallers, el castell de Boixadors i Castelltallat.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari