Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
  • Distància: 35,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 750 metres
  • Temps: 02:45 hores
  • Dificultat: IBP=50
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Guingueta d'Ix 00:00 00:00 0
Vilallobent 00:15 00:15 4,2
Refugi de Vilallobent 01:00 01:15 14,0
Puig de les Forques 00:25 01:40 17,0
El Vilar d'Urtx 00:45 02:25 26,6
Les Pereres 00:10 02:35 30,8
La Guingueta d'Ix 00:10 02:45 35,5

Crònica

Fem una cosa ben poc habitual: repetir dos dies seguits una mateixa ruta. Som a la Cerdanya i hem pensat una ruta fàcil amb bicicleta, ja que el dissabte al matí es presenta inestable. De fet el dia era molt núvol i vam sortir temptant la sort. La fortuna va estar del nostre costat, i tant sols ens vam remullar mínimament amb alguns plugims, tot i que en algun moment vam pensar que quedaríem com ànecs. El diumenge vaig sortir sol, i tenia poca estona, per tant vaig optar per repetir la ruta, amb un dia molt més estable que em va permetre gaudir més del paisatge. El primer dia, com que el temps era molt insegur, no vam acabar de pujar fins al vèrtex, i vam seguir la pista creuant el Pla de les Forques. El diumenge des del pla vaig pujar pel mig dels prats fins al punt més alt on hi ha el vèrtex geodèsic del Puig de les Forques. Els horaris són de la ruta del diumenge, en què pel fet d'anar sol sempre es va més ràpid.

Es tracta d'una ruta fàcil sempre per pistes, algunes més principals i d'altres secundàries o en desús. Hi ha algun petit tram de caminet, i l'accés final al petit cim es fa entremig dels prats, força planers i sense dificultat. Sortim doncs dissabte amb la Sílvia des de la Guingueta d'Ix per la carretera d'Oseja, just fins abans del primer revolt, on marxem a la dreta per una pista de terra. La pista creua una zona agrícola des d'on contemplem Puigcerdà a l'altra banda dels camps i del riu Segre. La pista arriba fins a Age, creuem el petit poble, i seguim per asfalt fins a Vilallobent, un altre petit poblet ceretà al límit de la frontera francesa. A Vilallobent girem a l'esquerra, creuen el nucli i marxem per una pista mig abandonada que arriba fins al riu de Vilallobent i s'acaba. Aquest és el punt que marca la frontera amb l'estat francès. A l'altra banda del riuet continua un camí que més endavant passa al peu d'un càmping i es fa més ample. Passat el càmping el camí desemboca en una pista, fem un gir de 90º a la dreta i comencem a pujar.

Trobem una pista ampla i bona i amb un pendent moderat que s'enfila direcció sud. Després d'un primer pujador prenem un trencant a la dreta que avança per una pista secundària tancada al trànsit, gairebé un camí. També podríem seguir per la pista principal, ja que més endavant conflueixen, però és més divertida la secundària, i a més a més, un tros amunt ens ofereix una bona visió de la plana ceretana que anem deixant sota els nostres peus. Pugem el tros de pista secundària que fa dos revolts molt marcats, i tot seguit conflueix de nou a la principal. Seguim pujant per aquesta pista ampla i còmoda, entre un bosc de pins. Avancem per territori francès i poc més amunt deixem a l'esquerra el mas Tartàs. La pista fa un parell de revolts i arribem a una cruïlla important. Descartem la pista que marxa de dret i prenem la que gira cap a la dreta i continua pujant. Un parell de revolts més en pujada constant i arribem a l'altiplà del Roc del Quer (1.633 m.)

Des del Roc del Quer veiem davant nostre la Tosa i el Puigllançada, dissabte sota uns núvols espessos i amenaçadors que ens fan plantejar si girar cua, però arrisquem, i diumenge sota un sol lluent i un aire molt agradable. Passat el Roc del Quer la pujada més dura ja s'acaba, i tant sols ens quedaran alguns pujadors curts. Planegem i fins i tot baixem una mica fins a trobar el torrent de Vilallobent, que marca la frontera administrativa. La pista fa un parell de revolts més abans d'arribar al refugi de Vilallobent, un petit edifici sota la pista i sobre uns prats inclinats, al voltant del qual hi ha una petita àrea recreativa. La pista continua de pla passat el refugi, i després d'un revolt trobem una cruïlla en una zona plana, el diumenge col·lapsada per una concentració de vaques que vaig haver de vorejar per no interrompre la seva pacífica manifestació. Girem a la dreta, avancem per una recta força llarga i després d'una petita baixada arribem a una gran esplanada on hi ha una confluència de pistes. La de la dreta ens baixaria de dret a Queixans i la de l'esquerra ens portaria a la carretera de la Collada. No n'agafem cap d'aquestes.

Som al Pla de les Forques, i al costat de la cruïlla hi ha una gran bassa artificial. Com dèiem descartem les pistes que marxen a la dreta i a l'esquerra. El dissabte seguim de dret per la pista que avança planejant en direcció sud fins al refugi del Pla de les Forques. El diumenge, amb un dia més agradable, abandono la pista i giro a la dreta per enfilar per un indici de camí entremig dels prats. El caminet puja fins uns prats superiors. Vull arribar fins al Puig de les Forques, on sé que hi ha un vèrtex geodèsic. Però el cim és poc definit, més aviat és una gran zona de pastures alçades, amb alguns arbres dispersos, i costa endevinar quin és el punt més alt. Primer marxo una mica a la dreta fins un gran prat, però ja veig amb el GPS que vaig errat. Rectifico la trajectòria i marxo cap a l'oest en direcció cap a un prat més gran i inclinat, on intueixo que al cap d'amunt hi haurà el vèrtex, però que no es veu des de baix per culpa dels arbres. Traço doncs una trajectòria pel mig dels prats, esquivant les grans tifes de les moltes vaques que hi pasturen, i arribant a la part superior esquivo per la dreta un ramat molt gran. Efectivament a la vora dels arbres, on sembla que és el punt més alt, hi ha el vèrtex geodèsic que marca els 1.706 m. del Puig de les Forques.

No es pot parlar pròpiament de cim, ja que més aviat és un gran prat alçat, al cap d'amunt del qual i mig dissimulat pels escassos arbres, hi ha el vèrtex. Una mica més ensota hi ha una antiga barraca, possiblement de pastors, ara mig ensorrada i utilitzada per les marmotes com a refugi. També al mateix cim s'hi veuen uns forats com si fossin trinxeres, però no he aconseguit cap informació al respecte. Estic enmig d'un prat molt gran, amb vistes cap a la Tosa i poca cosa més, ja que el cim és tan ample i arrodonit, que només permet veure la continuació dels prats i els boscos propers. Creuo de nou el prat però ara traçant una línia recta cap a l'est, més per sota d'on he arribat. Sense problemes vaig pedalant pels prats esquivant i intentant no molestar el bestiar, i al final de l'esplanada començo a baixar per un caminet, possiblement també del bestiar, que en pocs metres em porta directe al refugi del Pla de les Foques. Hi ha un petit edifici rectangular de pedra sota la pista, i al peu de la pleta de Queixans, una zona de prats inclinats immensos. Més avall hi ha unes quantes taules i bancs. És una àrea recreativa ben agradable.

El dissabte havíem arribat al refugi del Pla de les Forques directament des de la pista, sense pujar al Puig de les Forques, ja que precisament en aquesta zona el cel era tan fosc que semblava que la tempesta seria imminent. Però es va desplaçar més al nord, i ens en vam escapar pels pèls. Diumenge, molt més plàcid, des del refugi segueixo la pista que va planejant i en lleuger descens en direcció cap a la Tosa i el Puigllançada, que veiem al davant en tot moment. Sota el Tossal Rodó trobem una cruïlla i girem a la dreta. Comença un tram de pujada amb uns últims metres força durs fins al coll de la Bassa. Però després d'una pujada (que dissabte fem ràpid sota l'amenaça de tempesta), sempre ve una baixada, i ens deixem caure còmodament fins al corral de la Coma d'Urtx, un petit edifici que pot fer les funcions de refugi lliure. La pista ara planeja entremig d'un bosc d'alta muntanya, i pocs metres més endavant arribem al Pla dels Cóms, una gran esplanada també farcida de vaques i cavalls, i amb una bona vista: al nord la plana ceretana i al sud el Puigllançada i la Tosa que es poden contemplar a poca distància.

Passat el Pla dels Cóms la pista baixa lleugerament en un tram especialment bonic en què contemplem de cara, i molt a prop, el Puigllançada i la Tosa. Un ramat de cavalls creua davant meu, i m'aturo per deixar-los passar i contemplar la seva bellesa. Estem per damunt de la carretera de la Collada de Toses, que es veu força metres ensota. La pista creua aquesta zona ampla i arrodonida de pastures, i després d'aquesta baixada encarada a la Tosa, toca una curta però intensa pujada fins al Camp Xic (1.704 m.), el punt més alt del serrat de les Llançanes que tot seguit començarem a baixar. Fa estona que anàvem planejant per la zona alta, pujant i baixant lleugerament, però sempre alçats entremig dels prats alpins. Ara comença el descens.

La pista comença a baixar fort, sempre seguint la carena arrodonida. Aviat deixem les pastures d'alçada i entrem dins d'una zona boscosa on perdem alçada ràpidament, el dissabte sota un plugim fi, i diumenge sota un sol de justícia. La pista fa diversos girs amples per adaptar-se a la orografia del terreny, però sempre seguint l'ampla línia carenera en direcció sud-oest. Anem girant cap a la dreta (nord), encarant-nos cap a la vall. Precisament al tram final tenim una vista àmplia del pla de la Cerdanya i la riba del Segre. Més avall, després d'un tram molt dret, la pista conflueix amb la N-152 (carretera de la Collada de Toses). Simplement la creuem i baixem per un camí a l'altra banda de l'asfalt que ens porta a la part superior del nucli del Vilar d'Urtx.

Baixem cap a la part baixa de la població i seguim per asfalt cap a la dreta per la carretera local que ens porta fins a Urtx. Creuem el nucli d'Urtx, i passada l'església girem a l'esquerra per prendre una carretera també local fins a Queixans. Creuem transversalment Queixans i sortim cap a l'est per una carretera secundària que ens porta a les Pereres. Aquí girem a l'esquerra i encara sobre asfalt baixem fins a trobar el riu Segre. El creuem per un pont i tot seguit creuem el llarg pla d'Arenes, ja a les envistes de Puigcerdà. Avancem a l'esquerra del riu (riba hidrogràfica dreta), passem primer al costat d'una granja i després al peu del camp de golf de Sant Marc, així com el nucli de turisme rural. Poc més endavant deixem a l'esquerra l'ermita que dóna nom a la contrada. Uns metres més endavant ja entrem al polígon industrial de Puigcerdà, des d'on acabem d'arribar a la Guingueta pel carrer que avança per sota i paral·lel a la carretera.

És una ruta molt fàcil i agradable per fer amb bicicleta, ja que ens enfilem fins una zona molt bonica de prats alpins amb una pujada moderada que es deixa fer molt bé en tot moment. Bàsicament la ruta és una llarga pujada, una zona superior força planera entremig de les pastures, i una baixada forta. La zona superior és molt agradable, entremig de grans prats verds i fins a tres petits refugis. Bones vistes del Puigllançada i la Tosa, i més endavant, baixant, de la plana ceretana que tenim als nostres peus mentre negociem un descens fàcil però molt pendent.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari