Torreta de Cadí (2.562 m.)

Ens enfilem al cap d'amunt del cim més occidental del Cadí per una pista llarga, pedregosa i de pendent constant que surt des d'Adraén i ens deixa als peus del cim, on acabem d'arribar caminant. Des del poblet baixem per la carretera fins a crear el riu de Bona i tot seguit prenem la pista pedregosa que comença a pujar per l'obaga dibuixant fortes llaçades. La pujada és dura i constant, sense treva, però el paisatge d'alta muntanya i l'ombra dels arbres fa més fàcil el pedaleig. A partir dels 2.000 metres desapareix la vegetació i avancem per terreny obert. Passem al costat del Prat Major, una pastura d'alçada, i la pista segueix sobrevolant la vall de la Vansa, amb vistes cap al Pedraforca. Un últim tram encara més dret ens porta fins al final de la pista, ja a la carena del Cadí, a 2.355 m. Aquí ja cal deixar la bicicleta i caminar poc més de mitja hora fins a coronar el cim, on podem gaudir de les espectacular parets retallades de la cara nord del Cadí. Descens pel mateix camí fins a la collada del Pelat, on prenem una pista que baixa molt dreta fins a trobar la solitària vall de Sant Salvador que desfem fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Adraén La Vansa i Fórnols (Alt Urgell)
  • Distància: 33,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.330 metres
  • Temps: 5:00 hores
  • Dificultat: IBP=109
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pujada dura i continuada per pista pedregosa
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Adraén 00:00 00:00 0
Prat Major 01:40 01:40 10,8
Final pista 00:45 02:25 15,2
Torreta de Cadí 00:35 03:00 17,2
Pausa 00:20 03:20
Final pista 00:30 03:50 19,0
Collada del Pelat 00:40 04:30 26,8
Pla de Sant Salvador 00:10 04:40 28,2
Adraén 00:20 05:00 33,0

Crònica

Avui torno a sortir sol amb la bicicleta mentre la Sílvia acaba l'última etapa de la ruta Cavalls del Vent en companyia de la Cristina i l'Eva. Elles tenen l'última etapa que les portarà a creuar el sector més oriental del Cadí, creuant el Pas dels Gosolans i pujant el Comabona, el primer cim oriental de la serra. Jo em mouré just a l'altra punta, al sector més occidental. La ruta d'avui no té gran secret, ja que és una pujada llarguíssima i amb un pendent dur i constant fins on s'acaba la pista, en plena carena del Cadí. La pista és oberta al trànsit rodat (cal vehicle tot terreny) fins a la collada del Pelat, i després està tancada per una barrera. Cal tenir en compte que tot el recorregut està inclòs dins dels dominis del Parc Natural Cadí Moixeró.

Em dirigeixo primer fins a Adraén, un poble que està lluny de tot arreu. Pertany al municipi de La Vansa i Fórnols, que engloba una gran extensió de territori amb petits nuclis de població. La via més fàcil per accedir-hi és la carretera LV-4008, que surt de la Seu d'Urgell. És una carretera plena de revolts i ben poc transitada. Tot i això el paisatge és molt bonic, un extens bosc de mitja muntanya amb la presència sempre del Cadí a la llunyania. Aparco a Adraén, gairebé sota la bonica església romànica de Sant Martí. Preparo els estris i començo pedalant en baixada fins a la carretera per on he vingut. Segueixo a la dreta avall fins al pont que creua el riu de Bona. Mig quilòmetre en pujada per la carretera després del pont trobo el trencant a l'esquerra que inicia la pista cap al Cadí.

Giro a l'esquerra i continuo pujant ara per una pista que en tot moment té un pendent sostingut. En cap cas hi ha pujades extremes ni extenuants, però tampoc no hi ha cap zona de descans. Sempre puja, i el pendent és considerable. El terreny és bo però pedregós. No és una pista dolenta però tampoc és còmoda, i sempre cal parar atenció. Els primers quilòmetres de la pista es fan pel vessant nord de la serra del Boixader, i el traçat fa diverses llaçades llargues per guanyar desnivell enmig de l'obaga d'Adraén. En diversos punts, entremig dels arbres, puc anar contemplant el poble del qual he sortit cada cop des de més alçada. Després de 4 revolts molt marcats la pista traça una llarga diagonal ascendent cap a l'est fins a la collada del Pelat, on hi ha la barrera que impedeix el pas de vehicles.

Passada la collada del Pelat em fixo en un trencant que marxa a l'esquerra i que és el que hauré de prendre de tornada per no repetir camí. El tram que continua fins a dalt serà comú tant de pujada com de baixada. La pista a partir de la collada del Pelat és una mica més dolenta, ja que no hi passen cotxes, només els autoritzats. Després d'una bona pujada la pista traça un parell de revolts de 180º i arriba a una font i uns abeuradors pel bestiar. Ara la pista gira a ponent i segueix pujant fort fins al Prat Major, al límit dels 2.000 metres. El Prat Major és una gran pastura d'alçada en forma de turó arrodonit, i suspès sobre la vall de la Vansa. És un prat molt bonic i ara a la primavera intensament verd. El bestiar encara no ha pujat a les pastures més altes, i es manté inalterable. A partir del Prat Major la vegetació desapareix i començo a pedalar per uns grans vessants erms que es desprenen de la carena del Cadí que ja tinc ben a prop.

La pista torna a dibuixar uns grans zig-zags per guanyar alçada. Aquest tram després del Prat Major és molt més panoràmic, ja que no hi ha vegetació, i a més la pista evoluciona a gran alçada, més de 1.000 metres per sobre de les valls de Josa i la Vansa amb uns pendents vertiginosos. Després de 5 revolts consecutius en forma de zeta la pista ara ja es dirigeix cap a l'est en una diagonal perfecta que permet una gran visió del Pedraforca i el Cadinell. Segueixo pujant per la pista sota els vessants de la Fesa, i finalment arribo a un petit collet a la mateixa carena del Cadí on la pista s'acaba. S'acaba en un petit replà a 2.355 metres d'alçada, on a l'estiu s'hi porta bestiar a pasturar. A partir d'aquí surt un caminet en direcció est que segueix cap a la part alta del Cadí. Intento pedalar uns metres, però el terreny és pedregós i irregular, i finalment decideixo amagar la bicicleta darrere d'un dels pocs pins que poblen aquesta zona pelada i començar a caminar.

Com que sabia que l'últim tram s'havia de fer caminant, he portat un calçat lleuger més còmode que no les sabates de cales. Amago doncs la bicicleta, em canvio el calçat i segueixo el caminet amunt. Cal superar uns 200 metres de desnivell i una distància d'uns 2 quilòmetres. El caminet, ben fresat, faldeja el cap de la Collada Verda, un turó allargat i arrodonit, i arriba fins al portell de Cadí. Tenim davant el Prat Sobirà, una gran coma poc inclinada que baix directament del cim de la Torreta i baixa cap al Clot de Cadí. El camí traça una diagonal per la gran coma i va a buscar un petit grau ja en terreny pedregós sota mateix del cim. Una petita canaleta de 10 o 15 metres permet enfilar-se al pla summital, i des d'aquí tan sols caminar uns metres fins al punt més alt, on un vèrtex geodèsic ubicat al fil de la carena assenyala els 2.562 metres del cim de la Torreta del Cadí.

Com tots els cims del Cadí, les vistes des de la Torreta són excepcionals. L'impacte visual de les parets verticals i retallades, amb uns colors grocs i vermellosos és extraordinari. A sota l'extensíssima vall del Segre que durant els mil·lenis ha dibuixat la gran plana de la Cerdanya. Al vessant sud, el Cadí en canvi és molt més suau i progressiu. S'albira el Pedraforca, en una perspectiva inusual. Coincideixo amb dues parelles d'excursionistes al cim, i xerrem uns minuts. Contemplo el paisatge i faig algunes fotografies abans d'emprendre el camí de baixada per la mateixa ruta. De nou sobre la bicicleta ja només queda tirar avall deixant que la gravetat faci tota la feina. Això sí, cal estar atent als frens, i deixar que la suspensió treballi per esmorteir el sotragueig de la pista pedregosa.

Un bon tros avall coincideixo amb un grup de ciclistes que vénen des de la Seu d'Urgell, i entre el gran quilometratge que porten i la calor de migdia, es veuen cansats, però motivats a seguir endavant i assolir el cim. Ens saludem uns instants i seguim les nostres respectives rutes, ells amunt i jo avall. La baixada és fàcil, però llarga i amb un pendent considerable sobre terreny rocós. El sotragueig és constant i els braços acaben cansats tot i les suspensions. Arribo a la tanca i la creuo, i just uns metres més endavant trobo a la dreta la pista secundària que seguiré per arrodonir una mica més la volta i tornar per una ruta diferent. A l'inici d'aquesta pista hi ha un pal indicador de camins i senyals de PR. Aquests senyals cal seguir-los només uns metres, ja que de seguida es desvien cap un camí no ciclable. La pista secundària que segueixo porta fins a la collada del Pelat, una esplanada herbada entremig d'una zona boscosa.

Passada la collada del Pelat la pista secundària que segueixo (no apta per a la circulació de vehicles, possiblement una antiga pista de desbrossar), inicia un descens molt fort. Durant uns minuts la baixada és fortíssima, i cal parar atenció a controlar la trajectòria. Aquesta pista precària aviat esdevé camí, però és transitable sense problemes. Creua el barranc de Ginebreda i segueix baixant fort entremig d'un bosc espès fins al pla de Sant Salvador, on hi ha una nova esplanada i una cruïlla de camins. Giro a l'esquerra i inicio el descens per la vall de Sant Salvador que ja no deixaré fins al punt de sortida. És una vall solitària i plàcida, on la presència humana pretèrita ha deixat algun rastre, com el cortal de Porta, una antiga masia ara ensorrada que deixaré al costat, i també l'ermita de Sant Salvador que dóna nom a la vall, també ensorrada, i que queda una mica allunyada de la trajectòria.

La pista de la vall de Sant Salvador és molt agradable, sempre en baixada però moderada. És una pista secundària on no sembla passar-hi gaire ningú. És una vall enclotada amb un torrent que baixa per la part fonda. Desfaig tota la vall, aproximadament 4 quilòmetres molt agradables i rodadors. Finalment la pista desemboca a la carretera menys d'un quilòmetre abans d'Adraén. De seguida arribo de nou al poble i tanco una bonica ruta que m'ha portat fins a coronar el cim més occidental del Cadí, gaudint de bones vistes cap a les escarpades parets, la plana ceretana al fons i el Pedraforca que despunta al vessant sud. Un itinerari fàcil però exigent físicament, molt agraït paisatgísticament, i amb la tornada per la plàcida i desconeguda vall de Sant Salvador.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Bon dia!
    Enhorabona per la pàgina, esta molt xula!
    Una pregunta, quina camara feu servir? Estic buscant alguna cosa de calitat per no pendre la reflex a la muntanya i veig que feu molt bones fotos!

    Gracies!
    Salut i Muntanya!

    Hola Pau,

    la majoria de les fotos estan fetes amb una Olympus EM-5 Mk-II. És una càmera del sistema Micro4/3 que permet una bona relació entre la mida/pes i la qualitat de les imatges. Evidentment també en funció de les òptiques utilitzades.

    Com que aquest és un tema recurrent i una pregunta que ens fan molt sovint, miraré d'escriure una entrada específica del material fotogràfic que fem servir.

    Salut,
    Marc

    Hola Marc,

    Et segueixo des de fa uns anys i em fa gràcia veure que ens movem pels mateixos indrets. A l'any 1996 també vaig pujar en BTT des d'Adraén, però em vaig quedar al Cap de la Fesa (publicat a la revista BIKE) i també he pujat un parell de vegades a Penyes Altes des d'Urús (i altres coincidències que no cal anar citant).
    En tot cas, sàpigues que cada setmana espero veure on has anat!
    Salutacions,
    Joan M. Vives

    Hola Joan M.,

    gràcies per seguir-nos. De fet crec que hi ha alguns itineraris que són clàssics, sobretot en BTT, i és fàcil que els repetim. Hi ha molts estils d'anar en bicicleta: competició, descensos tècnics, travessa, recorreguts d'aventura,... A nosaltres ens agraden sobretot els itineraris muntanyencs i principalment rodadors. És el que anomenem cicloexcursionisme.

    Si fem excursions tan coincidents, algun dia haurem de coincidir de debò i fer-ne alguna plegats.

    Salut,
    Marc

    Afegeix un nou comentari