Rocallarga, cingles de Rupit i el Far

Tracem una llarga i bonica ruta en bicicleta per l'altiplà de Collsacabra que ens portarà a recórrer alguns dels miradors més interessants sobre les grans cingleres. Sortim des de Rupit, un poble de postal, i pugem fort per pistes i camins fins a l'extraodinari mirador natural de Rocallarga, un gran bloc de roca suspès al buit que ofereix una gran perspectiva sobre els cingles. Baixem cap a l'Avenc i el camí trial·ler de Rajols fins a trobar la pista que ens porta al llavi del cingle per sobre del Salt de Sallent. Seguim pedalant cap a l'est sempre a tocar del precipici, resseguint els cingles de Pujolràs, de la Casadevall i del Far. Fem una breu pausa a la punta del Far, i seguim cap a l'interior fins al coll de Condreu, les Roques Encantades i en santuari de la Salut. Anem tornant pel pla dels Alemanys i el coll de Pruit, on prenem el GR i baixem per un camí estret i divertit que ens porta primer a Pruit i tot seguit a Rupit.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Rupit (Osona)
  • Distància: 46,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.255 metres
  • Temps: 7:30 hores
  • Dificultat: IBP=104
  • Sensació de dificultat: Mitjana Trams exigents. Algun corriol de ciclabilitat difícil
  • Cartografia: Collsacabra - Vall de Sau Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Rupit 00:00 00:00 0
El Perer 00:35 00:35 3,2
Rocallarga 00:40 01:15 6,7
L'Avenc 00:20 01:35 7,6
Rajols 00:20 01:55 10,4
Salt de Sallent 01:05 03:00 19,5
Pausa 00:25 03:25
El Far 01:35 05:00 28,7
Pausa 00:30 05:30
Coll de Condreu 00:15 05:45 33,1
Roques Encantades 00:15 06:00 35,4
Santuari de la Salut 00:25 06:25 37,5
Coll de Pruit 00:25 06:50 40,6
Pruit 00:25 07:15 43,6
Rupit 00:15 07:30 46,0

Crònica

Quedem amb l'Ariadna i l'Albert a Rupit per compartir una ruta en bicicleta per alguns dels miradors més destacats de les cingleres de Collsacabra (o Cabrerès). La comarca natural de Collsacabra (situada a la intersecció d'Osona, la Garrotxa i la Selva) és un conjunt orogràfic molt destacat, amb grans cingleres i altiplans formats pels materials sedimentaris fortament erosionats pel riu Ter. Hi ha diversos sectors tots ells molt interessants: Cabrera-Aiats, Tavertet-Balà o Rupit-el Far. Avui ens centrarem en aquesta última zona, la més occidental, delimitada dels cingles de l'Avenc (prop de Tavertet) per l'est, i la punta del Far, a l'oest, un gran morral que termeneja amb la vall del riu Brugent, a les Planes d'Hostoles (Garrotxa).

Sortirem des de Rupit, un dels pobles més destacats de la zona, molt bonic i turístic. El nucli de caire medieval s'allarga sota el petit penyasegat del castell de Rupit, i al peu de la riera del mateix nom que meandreja i s'engorja al seu pas pel poble. És molt recomanable recórrer a peu els seus carrers estrets, empedrats i costeruts. A l'entrada de Rupit hi ha un aparcament de pagament on començarem la ruta.

Sortim per asfalt per la carretera com si volguéssim sortir del poble. Però al cap de 300 metres aproximadament trobem un pont a l'esquerra i deixem la carretera. Creuem el pont i comencem a pujar fort fins un replà on hi ha un mirador que ens ofereix una bonica vista zenital del poble. Prop del mirador la pista continua per sobre del mas del Soler. Avancem per una pista còmoda entre camps de cereals, amb bones vistes cap al nord (dreta), on contemplem els cingles d'Aiats, i també enfront, on despunten els cingles de Tavertet. Pugem suaument i deixem a l'esquerra la masia del Felips, prop d'on abandonarem la bona pista i prendrem un caminet a la dreta que baixa fins al torrent i el creua. Avançarem seguint els senyals del les rutes BTT per un camí estret però ciclable que puja suaument paral·lel al torrent de la Bassa, i el creua en diverses ocasions. Més endavant trobem una nova pista que ens condueix fins al Perer.

Passem al costat del mas del Perer i les seves pastures, plenes de bestiar que campa plàcidament. Al Perer ens incorporem a una bona pista a la dreta, però de seguida la deixem i en prenem una altra a l'esquerra que comença a pujar fort. Anem seguint més o menys una de les rutes BTT indicades, però després del trencant la deixem, ja que la ruta ens faria pujar per un camí no ciclable, i preferim fer una mica més de volta però pedalar. Pujarem per una pista costeruda que remunta la baga del Perer. La pista és encimentada en molts trams, i té algun pujador molt dur, sobretot l'últim, que ens enfila fins el petit nucli de Rajols.

A la gran masia de Rajols hi tornarem a passar de tornada. Ara només ens hem de fixar en una cruïlla de pistes i camins just a l'entrada del nucli, al final de la forta pujada. Descartem totes les pistes principals i en prenem una de secundària que marxa lleugerament a la dreta i s'enfila molt fort. És una pista pràcticament en desús, només utilitzada per tasques ramaderes. Creuem una tanca i comencem a pujar molt fort. La pujada és intensa i sostinguda, i enfila de dret la baga de Rajols fins al collet del mateix nom. Cal mesurar les forces i traçar bé els pujadors més drets si volem fer tota la pujada sobre la bicicleta, cosa que és ben factible amb cert esforç.

Arribats al collet de Rajols la pujada es trenca bruscament i ens situem dalt d'una ampla carena herbada pràcticament plana. És un altiplà estret i allargat molt bonic, amb l'herba intensament verda gràcies a la incipient primavera. M'avanço uns metres per poder fer alguna fotografia a la resta del grup observant el llarg altiplà i el Pedraforca i el Cadí que treuen el nas a l'horitzó. Farem ben bé un quilòmetre per sobre d'aquest altiplà herbat, assaborint la comoditat de pedalar de pla després d'una intensa pujada, i gaudint també del paisatge des de les alçades. Transitant per l'altiplà allargat trepitgem el puig de Cortils, i tot seguit arribem a Rocallarga (1.187 m.), el punt més alt de la ruta d'avui i un dels miradors més impressionants de Collsacabra.

Algú ha dit que Rocallarga és el Preikestolen català, aquell gran penyasegat suspès sobre el fiord, conegut també com el Púlpit, a Noruega. Salvant totes les distàncies, el nostre penyasegat no té ni la verticalitat ni el fiord a sota, però també és molt espectacular. Una gran llosa de roca sobresurt de la cinglera i queda suspesa al buit sobre el pla Boixer. És un petit esperó de roca totalment pla, però que sobresurt del cingle i queda suspès al buit. La seva considerable alçada l'hi confereix una extraordinària visió sobre la contrada. Gairebé a la punta hi ha un vèrtex geodèsic. Fem una pausa per observar l'extens paisatge visible des d'aquí i fer algunes fotografies. Ens fixem sobretot en les cingleres de l'est, cap on ens dirigirem. S'albira la llarguíssima línia dels cingles de Rupit, i més enllà el gran morral del Far, cap on volem anar, i que des d'aquí es veu llunyíssim.

Per baixar de Rocallarga podríem girar cua, però provem el descens per davant, pel caminet que baixa fort cap al puig de la Creu, i segueix avall fins al nucli rural de l'Avenc. El caminet baixa molt fort, però és ciclable. En pocs minuts arribem a l'Avenc, un petit nucli de turisme rural de luxe situat en un bonic planell sobre mateix del cingle. Sota l'Avenc trobem una bona pista que va resseguint la cinglera. La prenem i avancem cap a l'est. Creuem el tram més septentrional dels cingles de l'Avenc, circulant sempre per dalt, per la pista que avança prop del precipici, i tot seguit creuem el Pla Boixer, una zona oberta de pastures situades just a sota de Rocallarga, des d'on l'havíem observat uns minuts abans. Creuem em planell, en lleugera pujada i tornem a arribar a la masia de Rajols.

Prenem la pista per on havíem pujat (aquella que pujava molt fort, i que ara inicia una forta baixada). La seguim només uns metres i de seguida girem a la dreta i prenem una pista secundària que rodeja per sota les granges de Rajols. El camí està indicat ja que és el GR-2. Passat Rajols baixem fort en un indici de pista que de seguida esdevé camí. Amb prou habilitat el caminet és del tot ciclable, i de fet l'Albert així ens ho demostra. Els que som menys hàbils posarem el peu a terra en alguns punts, però en general és un camí molt agradable, fàcil i divertit, amb algun passet més trial·ler. Si seguíssim el camí tornaríem a Rupit, i de fet ens hi acostem força. Però abans d'acabar-hi d'arribar trobem una cruïlla de camins i marxem a la dreta. Planegem uns minuts pel Pla de la Palomera, i mica en mica comencem a baixar per una pista molt secundària que s'enfonsa cap a la base de cingle del Pla Boixer. És a dir, allò que fa uns minuts ho recorríem per dalt del cingle, ara ho fem per la seva base.

Baixem fort i molta estona per sota de les parets del cingle. Fins i tot ens mirem el mapa i el GPS per assegurar que no ens enfonsem més del compte. Anem bé, i seguim baixant encara més fins a trobar una pista encimentada que baixa des de Rupit fins al pantà de Sau. Hi desemboquem prop de les cases del Pendís. Prenem la pista a l'esquerra i encara baixem una mica més fins a creuar el torrent de Bonegre. Després pugem uns minuts fins a sota mateix de Sant Joan de Fàbregues, on no acabem d'arribar. Arribem a l'esplanada que hi ha uns metres per sota d'aquest petit nucli, just on neix la pista que ens portarà cap al Salt de Sallent. És el lloc on habitualment aparca la gent que vol visitar el popular saltant d'aigua.

Prenem la pista que baixa cap al salt de Sallent, i abans d'arribar-hi fem una breu aturada per contemplar-lo de lluny. Seguim baixant tot seguit fins a creuar el rierol, just al punt on l'aigua del torrent dels Esclops es desploma més de 100 metres en vertical per les parets del cingle. Avancem uns metres fins al mirador habilitat, on observem aquesta bonica cascada, tot i que avui cau amb un nivell d'aigua moderat. És un lloc molt freqüentat gràcies a l'espectacularitat del salt i dels cingles que l'envolten, així com la facilitat d'accés. Des d'aquí també es pot observar els cingles de l'Agullola de Rupit, que vam escalar fa uns anys. Com que és l'hora de dinar i el lloc és molt agradable, fem una pausa i mengem.

Sense donar temps a que la digestió ens faci agafar mandra, tornem sobre els pedals i comencem ara a recórrer el llarg camí que ressegueix la cinglera molt a prop del seu llavi. El primer tram fins al torrent del Grauet encara puja força, però per bona pista. Avancem sota del castell de la Bastida, un petit penyasegat que sobresurt i esdevé un bonic mirador. Quan arribem al torrent del Grauet s'acaba la pista i hem de prendre un caminet a l'altre cantó. Fem un tram poc ciclable, i hem d'empènyer la bicicleta uns metres fins als plans del Castellet, on de nou podem tornar a pedalar. Avancem per una zona de pastures sota el turó de Castellet i les cases del mateix nom.

Retrobem una pista més còmoda en passar per sota de can Miquel i el nucli de la Casadavall. Pedalem còmodament per una pista fàcil i agradable, enmig d'un terreny pla de pastures que de sobte queda bruscament retallat per la cinglera. És molt bonic i curiós el contrast entre els plans per on circulem i la verticalitat dels cingles que tenim just al costat. Ens anem acostant mica en mica a la cinglera del Far, que s'allargassa com un gran braç estirat. Avancem còmodament i ràpida per sobre dels cingles de la Casadavall gràcies a la pista bona i pràcticament plana. La pista ens porta fins al nucli de l'Om de Vallissana, però no hem d'acabar d'arribar-hi. Quan som a les envistes del nucli rural, sense acabar-hi d'arribar, deixem la pista principal i prenem un camí mig desdibuixat a la dreta.

Creuem doncs un petit torrent i girem a la dreta per creuar el gran Pla de l'Om. El camí és desdibuixat perquè cal creuar aquest gran pla, una extensa zona de pastures sense referències. Pedalem amb certa dificultat pel ròssec sobre l'herba, però mica en mica creuem l'extens pla de l'Om, de més d'un quilòmetre. Al final dels prats ens tornem a acostar a la cinglera i trobem un caminet que supera el grau de Cabrafiga i continua just al fil de la cinglera. Aquest tram de camí és poc ciclable, ja que és estret, amb força vegetació i amb trams exposats al buit. Per tant empenyem les bicicletes durant uns minuts. El lloc és molt bonic, i mirant enrere podem contemplar la llarga cinglera que hem anat recorrent. Tot i haver d'empènyer no és gens feixuc, ja que en general és pla i l'entorn és espectacular. Ens anem anem acostant a la punta del Far.

Anem resseguint el caminet del cingle del Far, però descartem l'últim tram, que sembla més complicat. Girem a l'esquerra i per una zona plana però força emboscada anem a trobar la carretera d'accés. Possiblement hauria estat tant o més fàcil continuar pel camí, ja que el tram fins a la carretera tampoc no és ciclable. En tot cas un cop a la carretera asfaltada la seguim a la dreta un quilòmetre més, en lleugera pujada, i arribem al santuari del Far. Som a la proa del gran vaixell que representa el cingle del Far, la punta d'una cinglera quilomètrica que hem anat recorrent des de la zona de Rupit. Al Far hi ha un petit nucli, amb un santuari, un gran restaurant, una zona de pícnic i un mirador que permet contemplar la zona d'on venim, malgrat que la boirina i el sol de cara limiten la visió.

Fem una pausa al Far, i descansem uns minuts per recuperar forces. Tornem enrere per la carretera asfaltada, i l'anem seguint en baixada fins al coll de Malla. Allà tornem a pujar suaument fins al coll de Condreu, límit entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. A la cruïlla prenem la carretera de l'esquerra, direcció Osona, però la seguim molt pocs metres. Aviat girem a la dreta i prenem una pista que comença planejant i tot seguit puja enmig de la bonica fageda d'Armadans. La pujada és agradable perquè la pista és bona i la fageda molt bonica, tot i estar despullada després del període hivernal. La pista voreja l'espectacular masia d'Armadans i segueix pujant encara uns metres més. Just abans d'arribar a dalt d'un altiplà trobem una cruïlla que ens indica les Roques Encantades, i ens hi dirigim.

Ens desviem només uns metres de la ruta i baixem fins a les Roques Encantades. Es tracta d'un conjunt de grans roques calcàries arrodonides per l'erosió que formen un conjunt especialment estètic. La seva ubicació enmig d'un espès bosc de faig, l'entorn obac i el verd de la molsa l'hi confereixen un aspecte misteriós que ha generat antigues llegendes de bruixes i follets. Després de visitar aquest curiós racó tornem a enfilar-nos a l'altiplà i seguim la ruta prevista. Planegem uns minuts per la pista que recorre l'ampla carena fins al collet de l'Aire. En aquest punt, quan la pista començaria a baixar, la deixem i en prenem una de secundària a la dreta que en pocs metres ens deixa al collet de l'Arç. Aquí trobem un indicador de camins. Tot i que haurem de tornar a aquest punt, ens desviem uns minuts a la dreta i baixem fins a la Salut.

La Salut és un indret alçat i panoràmic sobre les Planes d'Hostoles i la vall del riu Brugent, ja a la Garrotxa. Hi ha un santuari, amb edificis anexos, un restaurant i una fantàstica terrassa panoràmica. Com que ja comença a fer-se tard no ens entretenim. Retornem al collet de l'Arç i seguim la pista que avança pel Pla dels Alemanys, baixa cap al pla de l'Estany Xic, l'Estany del Coll i finalment el nucli rural del Coll. Tot aquest tram és ràpid, sempre en tendència a baixar i per pistes de bon ciclar. Al nucli del coll confluïm amb una pista més principal, i la seguim a l'esquerra en una pujada breu fins al coll de Pruit. Creuem el coll i baixem només uns metres. De seguida girem a la dreta i prenem una pista secundària. Seguim el GR-2.

La pista és ràpida i baixa fort fins al collet de Renyins. Passat el collet deixem la pista però seguim el GR. Hem de pujar un breu tram no ciclable empenyent la bicicleta, però valdrà la pena, ja que tot seguit comença un corriol molt agradable i de bon ciclar que baixa cap al sud seguint sempre la línia de la carena. És un camí divertit, fàcil però amb algun petit ensurt ja sigui en forma de pujador fort o algun petit salt. Passem la creu del Pedró i de tot seguit arribem al nucli de Pruit. El sol, mig enterbolit pels núvols alts que han anat creixent, ja van tocant retirada, i accelerem la marxa per no arribar de fosc. Des de Pruit no seguirem la carretera, sinó que continuem pel GR. De nou baixem per un camí generalment fàcil, però amb algun passet més trial·ler. El camí acaba confluint en una pista de servei d'una zona de cultius, i tot seguit acaba desembocant a la carretera d'accés a Rupit. Deixem lliscar les bicicletes costa avall per la carretera durant un quilòmetre més fins a Rupit.

Amb gairebé 46 quilòmetres tanquem aquesta bonica ruta amb origen i final a Rupit. Ha estat una ruta molt bonica que ens ha portat fins a alguns dels indrets més espectaculars i representatius de Collsacabra. Ens hem centrat sobretot en contemplar les llargues cingleres que separen els altiplans superiors amb les parts més baixes erosionades pel pas del riu Ter al llarg dels mil·lenis. Des de Rupit hem pujat primer fins a Rocallarga, un espectacular mirador de roca suspès al buit. A continuació hem resseguit durant molts quilòmetres el fil de la cinglera fins a la punta del Far, i hem anat tornant més per l'interior passant per indrets tan bonics com les Roques Encantades, la Salut o Pruit. Una ruta llarga i dura, amb trams exigents de fortes pujades i alguns trams breus poc ciclables però necessaris per unir la ruta. Una ruta d'amplis horitzons per les cingleres de Collsacabra.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari