Via ferrada de la Cala del Molí

Tornem a recórrer una de les vies ferrades més espectaculars d'arreu, amb un recorregut intricat per uns aguts farallons arran de mar. Sortim de Sant Feliu de Guíxols i passegem pel port de pescadors fins a la cala Jonca i poc més endavant la cala del Molí, situada sota una urbanització. Ens equipem i baixem arran de mar on comença la ruta equipada. L'itinerari laberíntic comença amb flanqueig per una punta a escassos centímetres de l'aigua. Creuem dos ponts i voltegem la roca per l'altre cantó. Passem l'acrobàtic pas de la Prenyada, i revoltem per la roca un entrant del mar. Un mur vertical ens deixa a l'inici d'un llarg pont tibetà a l'altra banda del qual comença el segon sector. Aquesta segona part és més atlètica i exigent, amb diversos passos extraplomats més aeris. Evolucionem per un llarg mur a considerable alçada penjat sobre el mar que requereix força de braços. Voltem per l'altre cantó fins al final de la via. Una activitat emocionant i espectacular tocant la roca arran de mar.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via ferrada
  • Lloc de sortida: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
  • Distància: 3,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 130 metres
  • Temps: 3:35 hores
  • Dificultat: B / K3 / PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Trams breus extraplomats
  • Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Sant Feliu de Guíxols 00:00 00:00 0
Inici via ferrada 00:40 00:40 1,1
Final via ferrada 02:25 03:05 2,2
Inici 00:30 03:35 3,3

Crònica

Fa gairebé dos anys ja vam gaudir de la bonica ferrada de la Cala del Molí, però la veritat és que no fa gens de mandra tornar-hi ja que és una activitat divertida i emocionant que es desenvolupa en un marc incomparable. Els situem en una zona de penyasegats, agulles i farallons al nord de Sant Feliu de Guíxols, en una zona escarpada de la Costa Brava. Avui, en companyia de la Montse i l'Àngel, tornem a enfilar-nos a les roques que sembla que surin sobre el mar. El recorregut ha estat recentment modificat, i la segona part de la ferrada és ara més dura i circula a més alçada, de manera que ens ofereix una panoràmica encara més espectacular.

La via ferrada de la Cala del Molí va ser oberta fa més de 10 anys per l'Albert Gironès, conegut equipador de ferrades i vies d'escalada al Baix Empordà. Va estar uns anys tancada per problemes de manteniment, i el mateix equipador va aconseguir reequipar-la amb material adequat a la seva ubicació. Actualment és una atracció turística de primer ordre per Sant Feliu, i ens deien que en un diumenge normal fora de temporada d'estiu poden recórrer-la unes 300 persones. Precisament la gran afluència de gent resta una mica d'encant, i els afortuntats que puguin realitzar-la en dies laborables gaudiran molt més de l'experiència. En funció de l'aglomeració que trobem i les conseqüents cues, la durada de l'activitat es pot allargar força, tal com ens va passar.

Així doncs ens dirigim a Sant Feliu de Guíxols en un diumenge al matí amb el cel força cobert pels núvols. Deixem el cotxe en un aparcament a prop de la platja, i caminem per la zona del port dels pescadors. Prenem el camí de Ronda i passem per la minúscula i rocosa cala Jonca, on unes escales ens enfilen a la urbanització del Puig de les Forques. Seguim el camí de Ronda alçats sobre el mar fins al mirador de les Triadores, on ens aturem i ens equipem. La via ferrada comença uns metres més ensota. Deixem el camí de ronda i prenem en sender que baixa cap a l'inici de la via ferrada. Triguem uns 40 minuts entre l'aproximació tot passejant i col·locar-nos l'equipament. Tot i que anem força d'hora no som pas els primers, i ja hi ha diversos grups davant nostre. Caldrà tenir paciència.

La ferrada comença baixant per un tram de roques per on cal anar desgrimpant. Ja hi ha cable de vida per més seguretat. Uns metres més avall, gairebé a peu d'aigua, comença la ferrada pròpiament dita. Tenim davant nostre una màniga de roca, un faralló allargat que anirem flanquejant per la dreta. Aviat trobem un pas lleugerament acrobàtic quan cal contornejar un sortint de la roca. Baixem uns metres fins gairebé tocar l'aigua i trobem un petit pont de fusta. El petit pont porta fins una punta de roca, i just acabar el pont en comença un altre, aquest tibetà, que ens torna al faralló principal. La ruta segueix voltejant tota la màniga rocosa fins al final, on girem i tornem per l'altre cantó, sempre en un recorregut pràcticament horitzontal i a poca distància del mar.

Seguim flanquejant per l'altre cantó d'aquest braç de roca, i encara baixem una mica més fins gairebé tocar l'aigua. Els passos en general són fàcils, i l'equipament és de primera, amb esglaons i passamans molt ben situats. Trobem aviat un dels passos més complicats d'aquest primer tram: el pas de la Prenyada. Es tracta d'un pas horitzonal per una roca que fa panxa, de manera que cal fer una certa contorsió del cos, amb els peus avaçats, el cul sortit i els braços també avançats per agafar-se al passamà. No és un pas difícil però sí curiós i incòmode per la posició del cos. Tot seguit pugem uns metres més fàcils i creuem un pont nepalès que uneix dues agulles del llarg braç de roca. Arribem al punt on aquesta màniga rocosa s'uneix de nou a la costa, pràcticament al mateix punt on havíem començat, ja que simplement hem fet una volta en rodó al faralló allargat.

Arribem a una zona fàcil al fons de la cala del Molí que unirà el primer tram de la via amb el segon. Fem aquest tram fàcil de transició a la part més fonda de la cala i molt a prop de l'aigua. Aviat trobem una diferència important respecte l'altra ocasió que vam fer la ferrada. Abans hi havia un pont a poca distància de l'aigua que creuava a la paret de l'altre cantó iniciant la segona part. Ara en canvi trobem un mur vertical d'una vintena de metres que s'enfila fins un altre pont, però molt més alçat que el que hi havia fa un temps. Algú explica que van modificar el recorregut per seguretat, sobretot per possibles desprendiments, ja que tota la zona és una gran cinglera de roca arran de mar.

Així doncs enfilem el mur vertical que s'aixeca uns 20 o 30 metres sobre el mar. Al cap d'amunt trobem el pont més espectacular de la ruta, un pont tibetà d'uns 20 metres que penja sobre la cala. Tant a l'inici com al final del pont hi ha escapatòries que permeten fer només la primera part i deixar la segona. Creuem el pont i seguim enllà. Estem ara força alçats sobre l'aigua, i tenim una bonica perspectiva del primer tram que ja hem acabat. Una munió de formiguetes van seguint l'itinerari. És un bon lloc per fer fotos de la ruta, tot i estar penjats a força alçada.

La segona part de la via ferrada comença amb un flanqueig molt aeri per una altra màniga de roca, aquesta de força més envergadura, molt més llarga i també força més alta. En primer lloc avancem de pla uns pocs metres i de seguida fem un descens curt però totalment vertical ajudats per una cadena. Tot seguit tenim per davant un tram horitzontal molt bonic, en què veiem tota la línia de la roca que haurem de resseguir. Aquesta part és fàcil però exigent, ja que pràcticament tot aquest recorregut és extraplomat i obliga a fer força de braços. És molt útil una tercera baga per descansar, especialment en cas que haguem d'esperar el grup de davant, vulguem reposar o fer fotografies. Entremig hem de fer algun pas atlètic.

Finalment s'ha decidit a sortir el sol, i fa un dia tan agradable que tot i estar a les portes del desembre acabarem la via en màniga curta. Avancem per la gran paret del segon sector fent un llarg flanqueig, sempre ajudats pels esglaons i els passamans. És un tram molt espectacular, ja que estem totalment penjats sobre el mar, a considerable altura, i amb els esculls d'en Blanc ben a prop que ofereixen un paisatge marí bonic i salvatge. Avancem de flanc i en lleugera pujada esbufegant ja que aquest tram requereix un considerable esforç, i tot i no ser gaire complicat sí que és força més exigent que el primer tram.

Acabem d'arribar fins a la punta del braç de roca i la contornegem. A l'altre cantó trobem un petit pont nepalès que ens acaba de portar fins un segon sortint de la punta. La punta del faralló és un mirador natural molt bonic cap al mar i cap als Secallins de Terra i els Secallins de Fora, uns petits illots que emergeixen de l'aigua a pocs metres d'on estem situats. Voltegem la punta i tornem a fer un flanqueig pel cantó del darrere del braç de roca, ara a l'ombra, ja que està encarat a llevant. Aquest tram és horitzontal i més fàcil, i avancem més ràpidament. Aquests rocs sembla que agraden molt a les gavines, que reposen a les parts més altes i en els diferents replans, pràcticament impassibles al nostre pas. Flanquegem uns metres i acabem de pujar un petit esperó que ens condueix al final de la via.

De nou hem tornat a gaudir d'una activitat aventurera i divertida arran de mar. És una via ferrada singular, diferent de qualsevol altra ja que permet realitzar una activitat típicament de muntanya arran de mar, i això és molt poc habitual. Ens movem en un paisatge marí saltvatge i característic d'aquest sector de la Costa Brava, molt a prop d'on aquest tram de litoral va adoptar aquest nom. És una via enginyosa, ja que aprofita els diferents farallons i sortints de roca per fer traçar un itinerari bàsicament horitzontal. Diversió garantida i un paisatge natural de primera categoria. Ara bé, armeu-vos de paciència, ja que és un lloc tan especial que té molta requesta.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari