Midi d'Ossau (2.884 m.)

Tornem a pujar una de les muntanyes més clàssiques dels Pirineus, visible des de pràcticament qualsevol punt de la serralada amb la seva característica forma bicèfala. Ens reunim un bon grapat d'amics i des de sota el Portalet ens enfilem cap al refugi de Pombie i cap a la base de la roca. Comencem a grimpar per un seguit de canaletes i xemeneies que ens fan guanyar alçada en un terreny vertical i abrupte. Cal anar superant diversos trams de II amb passos fàcils però aeris, en una grimpada llarga i força continuada. A la part superior les dificultats s'acaben i coronem el cim principal. Baixem pel mateix camí, amb dos ràpels a les últimes canaletes més verticals.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Cabana de l'Araille Portalet d'Aneu, frontera hispano-frances
  • Distància: 14,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.285 metres
  • Temps: 10:10 hores
  • Dificultat: F+ Grimpades de II
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Diversos trams de grimpada (II). Descens amb ràpel
  • Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Cabana de l'Araille 00:00 00:00 0
Refugi de Pombie 01:10 01:10 3,8
Coll de Suzon 00:35 01:45 5,5
Pausa 00:15 02:00
Cim del Midi d'Ossau 02:40 04:40 7,0
Pausa 00:50 05:30
Refugi de Pombie 03:15 08:45 10,3
Inici 01:25 10:10 14,0

Crònica

Feia anys que ja havíem pujat aquesta muntanya, però en aquesta ocasió ens reunim una bona colla d'amics alguns dels quals no hi havien estat mai i els feia il·lusió conèixer-la. És un dels cims més imprescindibles dels Pirineus, i considero que és un dels més bonics. És un antic volcà del qual queden només les parts més sòlides de l'antiga xemeneia, mentre que la resta de materials més tous es van anar erosionant. Aquesta peculiar característica l'hi confereix una gran personalitat pròpia molt marcada. És una muntanya molt diferenciada i prominent respecte als cims del voltant, la majoria dels quals són més arrodonits i erosionats. En canvi el Midi d'Ossau és tremendament escarpat per totes les seves cares.

Qualsevol de les rutes per pujar-hi té alguna dificultat, i no hi ha cap ruta de només caminar. En tot cas nosaltres avui farem la més fàcil i clàssica que puja fins al refugi, faldeja per la base, i s'enfila des del coll de Suzon connectant diverses canaletes i trams més oberts fins a coronar el cim. Sortim en un dissabte càlid de final d'estiu. Aparquem al vessant francès del Portalet, concretament a l'aparcament de la Cabana de l'Araille, on surten diverses rutes per la zona, i coneixem bé de l'època hivernal. Avui fem un grup molt maco amb ganes de passar un gran dia de muntanya. Som el Jacint, el Pep, la Lucía, el Dani, la Pilar, el Pep, la Sílvia i jo mateix.

Creuem la carretera i baixem cap al torrent que recull les aigües de la immensa coma del Portalet. El creuem per un pont i prenem un camí ben evident que comença a tendir cap a la dreta i s'enfila suaument per una zona de pastures. Passem al costat d'una cabana de pastors amb la pleta plena d'ovelles neguitoses per sortir. Nosaltres prenem el camí que va pujant i fa diverses zetes per guanyar un desnivell cada cop més fort. Triguem aproximadament una hora en guanyar el collet que separa la coma del Portalet de la coma de Pombie. Des del coll ja tenim una preciosa vista del Midi d'Ossau, amb la característica bretxa que separa el pic inferior del principal. Ara el camí baixa lleugerament, i en 10 minuts arribem al refugi de Pombie.

Passem al costat del refugi guardat i del petit estanyol que hi ha entre aquest i la mateixa base de la muntanya. Sense aturar-nos seguim endavant i iniciem un flanqueig pràcticament de pla per sota de l'espectacular paret est. El camí és molt fresat i evident, i passa per una zona de blocs despresos de la mateixa muntanya. Al final el camí puja progressivament fins a guanyar el coll de Suzon, després d'haver flanquejat per sota tota la cara est. Fem una petita pausa al coll, i contemplem la muntanya que ens disposem a pujar. Sembla molt dret per tot arreu, però estem ben motivats per començar a grimpar. Al coll girem fort a l'esquerra i pugem per una careneta herbada que ens porta en una estona fins al peu de la roca.

Ens posem el casc per precaució i comencem de seguida a grimpar. Tot just començar ja entrem a la primera canaleta que traça una línia obliqua cap a l'esquerra. Aquesta primera grimpada comença fàcil però entremig té un pas a l'esquerra notablement incòmode. Antigament hi havia hagut diversos claus, coneguts a la zona com a clavijas, però actualment només en queda una. Cal sortir d'un tram encaixat de la canal fent un pas sobre un gran bloc amb poques preses per les mans. Cadascú a la seva manera, amb estils més o menys ortodoxes, anem superant aquest pas. Tot seguit la canaleta gira a la dreta i segueix pujant de forma més fàcil.

Pugem un tram obert mig caminant i mig grimpant, i de seguida trobem la segona de les canals, que marxa a l'esquerra del nostre pas. Aquesta segona canal és més llarga i vertical, i mirada de sota imposa. Però un cop comencem a grimpar veiem que té molt bones preses per mans i peus. La canaleta té uns 15 o 20 metres, i es pot afrontar per la part més estreta, avançant encaixat o per oposició, o encara més fàcil per la dreta, grimpant per un mur molt fisurat. És una grimpada fàcil però aèria, ja que de seguida guanyem alçada en vertical. Passat aquest tram bonic i distret seguim amunt per terreny més obert.

La tercera canaleta és més difusa, i no podem parlar estríctament de canaleta, sinó d'un conjunt de petites xemeneies. És més fàcil, però també molt més llarga i discontínua que les anteriors. Tendeix lleugerament a l'esquerra, i va fent un zig-zag buscant les debilitats d'aquest vessant pedregós i considerablement vertical. Anem combinant breus grimpades amb trams caminant, i poc a poc anem guanyant alçada, sempre fixant-nos en les fites que assenyalen el pas més fàcil. Després d'una canaleta curta que traça una diagonal ascendent a l'esquerra, arribem fins un mirador natural on hi ha una característica creu de ferro. Aquí s'acaben les principals dificultats.

A partir de la creu el camí és més fàcil, però encara queda una bona estona per coronar. El tram que ve tot seguit es fa més llarg, ja que no és tan divertit com la grimpada prèvia. Anem pujant fort per terreny pedregós, amb alguns trams relliscosos. Mica en mica el pendent remet, i arribem a la punta d'un petit esperó des del qual es veu ja el cim. Pugem més fins a l'avantcim, des del qual només ens separa una bretxa i una minigrimpada del cim principal. Baixem els 3 o 4 metres de la bretxa i acabem de fer una grimpada molt fàcil que ens condueix directament als 2.884 metres del cim principal del Midi d'Ossau

Dit també en occità Mieidia d'Aussau, som dalt d'un dels cims més rellevants i prominents dels Pirineus, que es diferencia i molt dels seus veïns. La seva extrema verticalitat, el color fosc de la roca i la forma bicèfala l'hi donen una personalitat molt marcada. Celebrem l'ascensió tots plegats, contents i satisfets. Contemplem les bones vistes cap al sector occidental dels Pirineus, i juguem a endevinar els cims principals. També aprofitem per dinar ja que el dia és molt agradable. Tot seguit comencem el descens.

Baixem pel mateix camí, creuem la bretxa i seguim les fites per desfer el tram superior, pedregós però que es pot fer caminant. Tendim una mica més a l'esquerra de per on hem pujat, ja que hi ha diversos caminets tots ells fitats. Al cap d'una estona arribem a la creu, on ja haurem de començar a desgrimpar. Sense grans dificultats anem desfent les petites xemeneies i els diversos passos amb l'ajuda de les mans. Passem també el pas on hi havien algunes clavijas i seguim avall mig caminant i mig desgrimpant pel que pujant en dèiem tercera canaleta, que en realitat és una successió de xemeneies i passos més oberts. Algun tram es pot rapel·lar ja que hi ha instal·lació, però no és necessari.

Baixem cap a la canaleta central, la que és més dreta i sí que ens obliga a rapel·lar per evitar una desgrimpada factible però delicada. Aquí ens adonem que hem comès un error important. Si volem fer el ràpel des de la instal·lació superior necessitaríem una corda de 60 metres, i només en portem una de 30 refiats que els ràpels eren curts. Aquest és un error típic de confiança i no llegir detalladament les ressenyes abans de sortir. Afortunadament no és un gran problema, i en comptes de rapel·lar des de la instal·lació superior desgrimpem fins a la part encaixonada de la canaleta, on hi ha una segona instal·lació. Muntem el ràpel aquí i baixem amb la corda els 15 metres més verticals. Aquest tràmit sempre és lent, ja que hem d'equipar-nos, muntar la instal·lació i baixar els 8 de colla.

Un cop a baix de la segona canaleta baixem mig caminant mig desgrimpant uns metres més fins a trobar la primera, en aquest cas l'última per a nosaltres. Aquest segon ràpel ens deixa pràcticament a la base de la roca, on ja s'acaben les dificultats. Pleguem el material i baixem caminant còmodament fins al coll de Suzon, i des d'allà més planejant fins al refugi on fem una breu pausa. Sortim del refugi i pugem uns metres fins al coll, on canviem de vessant i tornem a baixar més fort fins als plans del Portalet. Arribem al punt d'inici després de 10 hores de ruta, immensament satisfets per haver assolit un cim tan bonic i emblemàtic i d'haver compartit l'experiència amb una bona colla d'amics entusiastes de la muntanya.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari