Via Verda de la Terra Alta

  • Estació d'Arnes-Lledó

  • Pont de la Curra

  • Pedalant sota l'Agulla de Bot

  • Pedalant vora l'Ebre

  • Un dels 42 túnels que creuarem

  • Pedalant de pla entre la trinxera abans del túnel

  • Camps de vinyes davant les Roques de Benet

  • Viaducte de l'antic tren sobre el riu Algars

El recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán és ara una agradable via verda que recorre les comarques de Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Avui pedalarem per un dels trams més interessants d'aquest recorregut, amb sortida a Arnes, al límit entre Catalunya i Aragó. Marxem cap a l'est, sempre en suau baixada passant per les nombroses estacions abandonades al peu dels pobles, i creuant més de 40 túnels i alguns bonics viaductes. Passarem al peu de poblacions com Lledó, Horta de Sant Joan o Bot, i també per indrets emblemàtics com el balneari de Fontcalda, encaixat entre cingleres i torrents plens de tolls d'aigua verda que conviden al bany. Tot baixant trobem l'Ebre i l'acompanyem un tros avall, fins a Xerta, on fem parada per dinar i tornem pedalant, ara però costa amunt.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya / Cicloturisme
  • Lloc de sortida: Antiga estació Arnes-Lledó Arnes (Terra Alta)
  • Distància: 75,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 450 metres
  • Temps: 6:55 hores
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Terra Alta Mapes Comarcals. ICC (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Estació Arnes-Lledó 00:00 00:00 0,0
Bot 00:55 00:55 14,2
Fontcalda (prop) 00:20 01:15 19,3
Xerta 01:15 02:30 37,1
Pausa 01:25 03:55
Inici 03:00 06:55 75,8

Crònica

Després de dedicar dos dies a fer la Volta als Ports en bicicleta tenim les forces mermades, i per això decidim fer una activitat més tranquil·la i relaxada. Seguirem sobre la bicicleta, però avui recorrerem la Via Verda de la Terra Alta, la part central del recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán que unia Alcanyís i Tortosa. Enmig d'una zona muntanyosa i complexa, la ruta s'obre pas mitjançant un complex entramat de túnels i viaductes que fan l'itinerari d'allò més distret. Més endavant, quan trobem l'Ebre, el paisatge canvia, deixem la muntanya i avancem per la ribera del riu.

De fet l'antic ferrocarril de la Val de Zafán havia d'unir La Puebla de Híjar, a Terol, amb el port de Sant Carles de la Ràpita. Es va projectar a mitjans del segle XIX amb finalitats militars, per crear una segona línia defensiva vora l'Ebre en cas d'una invasió pel nord. Es va construir un primer tram des de la Puebla de Híjar fins a Alcanyís, a finals del segle XIX, i més tard es va construir el tram més complex fins a Tortosa. El tram final fins a Sant Carles de la Ràpita no es va arribar a construir mai, tot i que es van realitzar obres d'aplanament del terreny. El ferrocarril va tenir una vida útil molt curta, poc més de 30 anys, i mai no va ser rentable, ja que unia zones amb poca població i activitat econòmica. Sí que va tenir importància durant la Guerra Civil en el marc de la Batalla de l'Ebre.

De nou amb l'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i jo mateix ens calcem els mallots i ens situem a l'antiga estació del ferrocarril d'Arnes-Lledó, situada enmig del no-res, lluny tant d'un poble com de l'altre. Contemplem aquí el gran viaducte sobre el riu Algars. A sota bonics tolls amb una zona de bany que a l'estiu concentra molts banyistes. L'estació està en estat de ruïna, i no s'ha fet cap obra de manteniment ni conservació. Marxem pedalant de pla, sempre amb lleugera baixada. La via està ben condicionada, asfaltada en la majoria dels trams. Comenem recorrent una llarga recta fins a les envistes d'Horta de Sant Joan, que sobresurt un quilòmetre o dos enllà. Passem l'antiga estació d'aquesta població, més ben conservada, si més no consolidada.

Avancem ràpid, a bon ritme, ja que el recorregut és pràcticament planer, amb tendència avall, i el terra és molt bo. El principal fre a la velocitat és el gran nombre de persones que en un cap de setmana llarg de primavera com el que estem gaudint, amb bon temps, també aprofiten per recórrer d'aquesta via adaptada. De fet la via verda és un gran atractiu turístic de la zona, i moltes famílies i grups d'amics vénen a gaudir-la. Això ha permès crear diversos negocis relacionats, sobretot amb l'hosteleria i el turisme rural. Molts establiments o empreses d'aventura faciliten el lloguer de bicicletes i recullen els seus clients en algun dels pobles més avall, de manera que només hagin de pedalar en baixada. També trobem diversos grups d'estrangers pedalant.

Passem diversos túnels de mida petita i mitjana, la majoria d'ells amb un sistema d'il·luminació amb leds que detecten la presència. Abans d'arribar a Bot passem per sobre del magnífic Pont de la Curra, i poc més endavant el no menys espectacular Pont de l'Arc, ambdós grans viaductes construïts amb una successió de petits arcs sobreposats. Els dos ponts no són rectes, sinó que tracen una semicircumferència. Són molt bonics, i val la pena observar des d'un lateral aquestes bonicques obres d'enginyeria civil. Tot seguit passem per Bot, un dels pocs pobles que té l'antiga estació al costat mateix. La resta tenen l'estació lluny, fins i tot quilòmetres enllà, ja que l'orografia de la zona és complicada, i el tren havia de seguir la ruta més planera.

Entrem tot seguit a una de les zones més interessants de la ruta, ja que el paisatge es torna més muntanyós. Deixem a la dreta la serra de Bot, amb la bonica Agulla de Bot a la punta, que vam escalar fa un temps, i entrem a la riba del riu Canaletes, que s'engorja entre grans parets. Des d'alguns ponts observem els diversos tolls d'aigua que conviden al bany. Seguim creuant diversos túnels, ja que l'orografia és complicada i arribem a Fontcalda. El balneari i el santuari ens queden uns metres per sota de la ruta. No hi baixem ja que ho coneixíem d'altres ocasions, i seguim enllà. A Fontcalda hi ha una font d'aigües medicinals que havien estat aprofitades per un balneari. Actualment hi ha una església d'estil neoclàssic, un restaurant i un bar, així com una àmplia zona de lleure amb taules i bancs. Per sota el riu Canaletes forma diversos tolls molt concorregut com a zona de bany a l'estiu.

El riu Canaletes s'obre pas entre la serra de Pàndols i el massís dels Ports, i forma bonics engorjats. Paral·lelament el recorregut de l'antic tren també s'obre pas seguint el curs fluvial. Imagino que devia ser molt complicada la construcció d'aquesta infraestructura, i també puc imaginar els patiments dels treballadors que la van construir, així com els presoners republicans que van haver de patir la penitència d'acabar l'obra.

Un tros més avall, a l'entrada d'un túnel, l'Ariadna i l'Albert ens abandonen, ja que han de tornar d'hora. Nosaltres seguim avall, gaudint d'un dia plàcid de cicloturisme i més ara que anem cara avall. La tornada ja seran figues d'un altre paner. Anem avançant cap a l'est, seguint el riu Canaletes, tot i que en alguns punts la ruta se'n desvia. Passem algun túnel força llarg, de més de 700 metres. Ja hem perdut el compte, però són molts, de diversa longitud, la majoria il·luminats, tot i que alguns no acaba de funcionar bé el sistema.

Acompanyem el riu Canaletes fins que aquest aboca les seves aigües a l'Ebre. Aquí el paisatge ja canvia, anem deixant les muntanyes enrere i entren en una zona més planera de ribera. Avancem vora les aigües de l'Ebre, que baixa d'ample a ample, cabalós i enèrgic. Fa goig de veure'l així. Passem vora l'assut de Xerta i entrem a la població per l'antiga estació del tren, ara reconvertida en centre d'interpretació. Aquest era el nostre destí d'avui. Entrem al centre de la població i baixem fins a l'Ebre, on hi ha un grup de pescadors. Busquem una plaça al centre del poble on dinem còmodament en una terrassa a l'ombra dels plantaners. Ens hi estem una bona estona, gaudint del dinar i la bona temperatura.

Abans que ens entri la mandra tornem a enfilar-nos a la bicicleta, conscients que ens queda la part més dura. Fins ara sempre havíem estat baixant, però ara tocarà remuntar. El desnivell és suau i progressiu, ja que haurem de fer poc menys de 500 metres en aproximadament 37 quilòmetres. Per motivar-nos decidim comptar els túnels, i si no vam descomptar-nos entre Xerta i Arnes ens en van sortir 42. Pugem suaument però sense encantar-nos. La pujada és més lenta que la baixada, tot i que ara no trobem tanta gent. Desfem tot el tram ja conegut, l'Ebre, el riu Canaletes, Fontcalda, els túnels, Bot, els ponts i al cap de 3 hores de pedalar des de Xerta tornem al punt d'inici ben satisfets d'una ruta fàcil, tranquil·la i molt agradable.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari