Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

  • Avancem per la coma del riu Maure cap al Tarbesó

  • Terreny obert i fàcil

  • Foquejant per la gran coma del riu Maure

  • Ens enfilem a l'aresta nord-est

  • La Sílvia arribant al cim

  • Baixant la pala summital

  • Vessant sud del cim, des de la Comella de l'Ós

  • Diumenge pugem fins la base del pic de la Mina

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Estació d'esquí de Mijanes (Donasà, Arieja, França)
  • Distància: 10,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 835 metres
  • Temps: 4:40 hores
  • Dificultat: S2 / BE/ F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pales sota el cim més dretes
  • Cartografia: Axat/Querigut/Gorges de l'Aude Institut national de l’information géographique et forestière (IGN) (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Estació d'esquí de Mijanes 00:00 0:00 0
Refugi de l'Orri 00:40 00:40 1,7
Cim del Tarbesó 01:50 02:30 4,9
Pausa 00:25 02:55
Inici 01:45 04:40 10,5

Crònica

Avui formem un grup ben eixerit de 8 persones amb la intenció de passar un matí ben divertit esquiant per sobre de l'escassa neu que enguany cobreix les nostres muntanyes. Som un grup heterogeni, en què alguns no ens coneixem, però això no serà obstacle per divertir-nos tots plegats. Tampoc la diferència de nivells és un gran obstacle, tot i que els que en saben més o estan més valents van tenir molta paciència, i els que en sabem menys vam esforçar-nos-hi.

Triem com a objectiu un cim fàcil al límit entre les muntanyes de l'Arieja i la plana de l'Aude, concretament a la comarca del Donasà. Fa gairebé tres anys ja havíem pujat amb esquís al Tarbesó, aquella ocasió amb més neu. Avui seguirem més o menys el mateix itinerari, remuntant l'ampla coma del riu Maure, però a la capçalera, un cop sota els pendents summitals, tendirem més cap a la dreta, i atenyerem el cim per l'aresta nord. En canvi baixarem pels lloms del sud-est fins a la Comella de l'Ós, per on l'altra vegada havíem pujat.

Fem camí cap a Mijanes creuant l'Alta Cerdanya i el Capcir, passant per la bonica localitat de Queragut, capital del Donasà. Ens reagrupem a l'aparcament de la petita estació d'esquí municipal de Mijanes, preparem el material i comencem a foquejar pel costat de les pistes en un dia radiant, amb un temperatura molt suau i un sol agradable. De fet aquestes temperatures tan suaus no ajuden gens a la conservació de la neu. Fins el dia anterior la neu recent s'havia conservat bé per les baixes temperatures, però una pujada sobtada de la nit anterior acompanyat d'un petit front ha transformat tot el panorama, i on hi havia neu pols ara hi ha neu rentada i encrostada en molts punts.

Som una bona colla: l'Ariadna, l'Albert, la Iolanda, el Jordi, l'Anna, el Marc, la Sílvia i jo mateix, formant un esquadró armat amb esquís, bastons i pells de foca. Sortim per la dreta de les pistes de l'estació, i aviat les deixem per desviar-nos cap a la dreta i entrar a l'ampla coma del riu Maure. Creuem una zona de pastures ben plana, coberta de neu, des de la qual ja es veu el nostre objectiu a l'horitzó. Avancem en direcció oest sud-oest i en pocs minuts arribem a la cabana de l'Orri, un petit refugi de pastors. Passada la cabana seguim pels plans fins que la coma es va tancant.

Quan el riuet s'estreny comencem a pujar buscant el millor pas per una de les canals per on s'escola l'aigua que baixa de la zona summital. Tendim cap a l'esquerra seguint algunes traces preexistents, i amb algun pas més dret i forçat guanyem aquests primers pendents en un terreny més tancat amb vegetació. Més amunt el terreny s'aplana, s'obre i la vegetació s'esclareix fins a desaparèixer del tot. Avancem per aquest terreny obert gaudint del dia i de la conversa amb els companys de ruta mentre anem foquejant a ritme suau. A mesura que ens acostem als pendents més forts de la zona summital, anem tendint cap a la dreta.

Tracem una llarga diagonal ascendent i diverses llaçades pels forts pendents que ens portaran fins a la cresta de Monegou. Busquem el punt menys dret i evitem les cornises que sempre es formen en aquest vessant, tot i que enguany són petites ja que hi ha poca neu. Aquest tram és curt però el pendent és fort, i esbufeguem uns minuts fins a coronar la carena que s'aboca cap a la zona de les pistes d'esquí d'Ascon-Palleres. De fet el coll de Palleres, mític port de muntanya hors catégorie del Tour de França, ens queda enrere, just al fons de la carena on acabem d'enfilar-nos.

Seguim amunt la carena una estona més, amb poca neu per efecte del vent. Esquivant pedres i amb penes i treballs coronem el cim amb els esquís als peus. Reposem una estona contemplant l'ampli paisatge que ens envolta des d'aquest excepcional mirador tot i la modesta alçada del cim, 2.364 metres. Destaca la visió cap a la zona del Roc Blanc i el pic de Baixollada cap a l'est, i el Carlit i el Peric cap al sud. A sota dels nostres peus, ben nevats, l'estany Negre i el més proper de les Rabassoles. Fem foto de cim on gairebé costa encabir tanta gent al plànol, i ens preparem pel descens.

Encarem els primers metres del descens per la pala del vessant est de la muntanya, amb uns primers metres força drets sobre neu mig encrostada. Llavors anem tendint més a la dreta cap al llom sud-est, i baixem per neu més transformada, fàcil i menys pendent cap al coll de la Comella de l'Ós. Ens reagrupem, ja que a la baixada és on es nota més la diferència de nivells, i seguim baixant per la coma. Més avall ens desviem més a l'esquerra per anar a buscar una canal més ampla, fent algun flanqueig que ens eviti perdre alçada i haver de remar. No valia la pena, i hauria estat més fàcil anar resseguint sempre la coma principal, ja que al final acabem baixant per una de les canals de la dreta, estreta, tancada i incòmoda per la vegetació.

Sortim de nou a l'àmplia plana on trobem el refugi de l'Orri, i planegem fins a creuar el petit pont que ens torna a l'estació i al punt d'origen. Tanquem així una ruta fàcil, distreta i enmig d'un paisatge molt agradable del Donasà, conegut pels seus frondosos boscos com el Quebec de l'Arieja. I ho hem gaudit de la millor manera com es pot accedir a la muntanya: acompanyats d'una bona colla d'amics.

Diumenge quasi la Mina

Vista la manca de neu i com que teníem poc temps, diumenge el matí decidim assegurar el tret i fer el clàssic dels clàssics, pujar al pic de la Mina. De fet no acabarem d'arribar al cim ja que el tram superior estava tan pelat que vam decidir no fer malbé les soles dels esquís i començar el descens poc més amunt d'on acaben les instal·lacions de l'estació d'esquí, al punt on la neu començava a justejar.

Sortim també una bona colla: l'Ariadna, l'Albert, la Carol, el Ferran, la Pilar, el Josep, la Sílvia i jo mateix. Voregem les pistes per la dreta i anem guanyant metres suaument. El dia és esplèndid, assolellat, lluminós i sense vent. Només hi faltaria la neu. Un cop arribats al gran plató que hi ha per sobre de les pistes d'esquí, veient que més amunt la neu escassejava i no era esquiable, decidim treure pells i emprendre la baixada després duns 600 metres de desnivell. Baixada fàcil, plàcida i agradable fins al peu de l'estació, envoltats d'una gran peregrinació de gent amb esquís i raquetes.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari