Forat del Sant Ou

  • Capçalera del Forat del Sant Ou

  • Pou inicial, de 31 metres, vist des de sota

  • Acabant el pou inicial

  • Sala intermitja, en fort pendent i una gran arcada

  • Tram central, mirant enrere

  • La Maria instal·lant el segon pou

  • El segon pou és també vertical, però més estret

  • Segon pou mirat des de dalt

  • Comencem a remuntar el segon pou

  • El pou té diversos fraccionaments

  • La Susana remuntant el primer pou

  • Observant el pou des de baix

  • Últim tram del gran pou inicial

Descendim a les entranyes de la serra de Montgrony enfonsant-nos en un espectacular avenc format per dos pous enllaçats. Explorat per primera vegada el 1901 per Font i Sagué amb gran expectació, aquest avenc té un primer pou vertical, cilíndric, d'amples dimensions i 31 metres de profunditat. Tot seguit s'obre una immensa sala amb fort pendent, una gran arcada i una notable cúpula. Al fons davalla el segon pou, més estret, també vertical i més concrecionat que baixa fins als 67 metres de profunditat total.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia
  • Lloc de sortida: Refugi de les Planelles Gombrèn (Ripollès)
  • Distància: 1,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 100 metres
  • Temps: 6:30 hores
  • Dificultat: 4
  • Sensació de dificultat: Mitjana Dos pous verticals, amb algun pas entretingut
  • Cartografia: Montgrony - Fonts del Llobregat Editorial Alpina (1:25.000)

Dades de la cavitat

  • Coordenades: 42.269541ºN, 2.090845ºE (WGS 84)
  • Tipus: Avenc
  • Recorregut: 95 m.
  • Desnivell: -67
  • Tipus de roca: Calcari

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Refugi de les Planelles 00:00 00:00 0,0
Forat del Sant Ou 00:20 00:20 0,6
Preparació, descens i ascens de l'avenc 05:50 06:10
Inici 00:20 06:30 1,2

Crònica

Amb la Maria, la Susana i la Sílvia marxem cap a Gombrèn, al Ripollès, amb la idea de baixar a l'abisme d'un dels avencs més coneguts i populars de les nostres contrades. Un indret ple de misticisme, llegendes i mites fruit de l'imaginari popular. A part del propi interès estètic, geològic i esportiu, és un indret amb una forta càrrega històrica tant per les rondalles centenàries al voltant del famós forat, com també per la no menys llegendària exploració que va fer el pare de l'espeleologia moderna catalana, mossèn Norbert Font i Sagué l'any 1901, i que més avall resumim.

Les coves, i especialment els avencs, pel seu caràcter inaccessible, la foscor i la direcció cap al fons de la terra, la imaginació popular hi ubica el mal encarnat en el dimoni i tota mena de diables. La majoria de grans avencs tenen la seva pròpia llegenda, especialment si són prop de nuclis habitats. En aquesta zona, a més a més, el comte Arnau també forma part de l'imagari col·lectiu, amb la seva conducta frívola i irreverent. Llavors és fàcil lligar els dos fenòmens en una mateixa història. Així narra la llegenda que el forat del Sant Ou comunicava amb les coves de Ribes de Freser, per on el cavaller entrava i sortia a voluntat. També comunicava amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, on el nostre personatge feia visites luxurioses a les monges.

Nosaltres farem una visita molt més mundana, però plena d'emoció i aventura, ja que estem poc bregats als abismes subterranis i la seva tècnica. Per arribar-hi prenem la carretera que puja al santuari de Montgrony, i pocs metres abans d'arribar-hi, sota la mateixa cinglera, deixem la carretera i prenem una pista a l'esquerra durant 200 metres aproximadament. Arribem al peu del tronat refugi de les Planelles i aparquem. La nit anterior ha caigut una mica de neu i tota la rodalia està enfarinada.

Agafem els estris i enmig d'un fred considerable, accentuat per l'ombra d'aquesta zona obaga, creuem el riuet i pugem fins a trobar un indicador uns metres més amunt. Seguim un bon camí que enfila pels pendents obacs. El fort pendent tot just atenua lleugerament el fred. Caminem durant aproximadament 20 minuts resseguint per sota la cinglera, fins que trobem un pal indicador que ens assenyala la desviació per arribar al forat. Girem a la dreta i pugem uns metres més fins a trobar les baranes de fusta que protegeixen d'una caiguda accidental al forat.

El forat està situat molt a prop de la cinglera, de manera que cal anar amb compte de no caure dins del forat ni tampoc caure cinglera avall, especialment amb la neu relliscosa. Ens posem les granotes i tot l'equip d'espeleologia. La preparació del material, vestir-nos i organitzar el material ens ocupa una bona estona, i la sensació de fred s'accentua. És un lloc ideal per venir-hi a l'estiu, ja que és frescal, però en un dia fred d'hivern com el d'avui no és el més recomanable. La Maria és qui té més experiència en la progressió vertical subterrània, i és qui muntarà tota la instal·lació, val a dir-ho, amb molt bon criteri, eficàcia i seguretat.

Després de muntar la capçalera del pou amb una doble placa, la Maria comença a baixar i munta dues reinstal·lacions força al principi, ja que després de la segona, la corda baixa a plom fins al fons de l'espectacular pou. Anem baixant la resta, lentament i amb la prudència que aconsella la falta d'experiència. El canvi de corda a les reinstal·lacions no acaba sent tan complicat com ens pensàvem, tot i que ens falta pràctica i agilitat. La baixada del pou és espectacular i emocionant. Estem dins d'un gran cilindre de considerables dimensions, d'uns 5 o 6 metres de diàmetre i de notable profunditat, ja que no es veu el fons. A mesura que vas baixant i la llum zenital es va diluint, els ulls s'acostumen a la penombra i vas copsant les majestuoses dimensions d'aquest gran forat.

Aquest primer pou no té gran dificultat, i bona part del descens és aeri, tot i que amb els peus pots arribar a tocar la paret. És molt bonic, ja que és circular, cilíndric, amb les parets ben polides per l'antiga circulació hídrica. Arribem al fons del pou, de 31 metres de profunditat engrescats per l'experiència adrenalínica. Mirant amunt el pou és espectacular, recte, uniforme, gairebé tallat a ganivet. Al fons s'obre una cambra de grans dimensions i un fort pendent descendent. Davant nostre tenim una arcada immensa que dóna pas a la sala en pendent, al final de la qual trobarem la capçalera del segon i últim pou. A sobre d'aquesta gran sala una immensa cúpula que s'aixeca des de la base gairebé una vintena de metres.

Ens acostem tots plegats al fons de la gran sala on hi ha un altre forat més petit entre grans blocs encastats. La Maria de nou torna a instal·lar el pou. Per arribar a la vertical cal muntar un petit passamà, i de nou amb encert i perícia, la Maria munta la instal·lació que ens permetrà rapel·lar. El segon pou és més curt, de 24 metres. És més estret i irregular, i caldrà muntar diverses reinstal·lacions per evitar el fregament de la corda. Tornem a baixar ordenadament, fixant-nos en les parets decorades amb formacions discretes.

Un cop a baix hi ha poc a veure, ja que tal com s'acaba el pou s'acaba l'avenc. Només un petit forat sembla voler continuar, però queda mort. Un cop reunits tots a baix, toca tornar a pujar, fet que ens farà entrar en calor. La temperatura en aquest avenc és realment freda. Puja primer la Sílvia i després la Susana, i jo els faig fotos des de sota, intentant jugar una mica amb els flaixos. Després em toca pujar a mi i la Maria és l'última, ja que també té la responsabilitat de desinstal·lar tot el sistema d'ancoratges i corda. Realment avui és qui més ha treballat.

Pugem aquest segon pou, amb lentitud per la falta de costum i pràctica en la progressió vertical amb els ginys d'espeleologia. Un cop sortim del pou i del passamà, pugem caminant el fort pendent de la gran sala, plena de detritus com pedres o troncs llençats des de l'exterior durant els anys, i arribem al fons de l'espectacular pou d'entrada, on ja veiem la llum de la superfície. De nou el cerimonial d'ascens, amb un primer tram molt llarg i sense fraccionaments, que ens fa cansar de valent. Ja arribant al final del pou, dos fraccionaments propers ens acaben de portar a l'exterior.

L'experiència ha estat fantàstica, descobrint les profunditats calcàries del Ripollès, amb un avenc fàcil, molt bonic estèticament i una llarga història. La falta d'experiència en les tècniques d'espeleologia les hem compensat amb entusiasme i prudència, i com sempre els consells dels qui en saben més.

No em puc estar de reproduir un resum de l'experiència del precursor de l'espeleologia a casa nostra, mossèn Norbert Font i Sagué, culte, científic i avançat al seu temps, que el 1901 va organitzar una expedició per baixar al fons d'aquest forat, fent callar les veus supersticioses que auguraven grans mals catastròfics si es baixava cap aquesta porta de l'infern. Va trigar més d'un any a relatar l'experiència, per buscar perspectiva i eliminar l'excés d'entusiasme. La narració va ser publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº 97, febrer de 1903, i el recomano vívament, ja que la seva lectura és d'allò més divertit. Aquí va una part del relat:

[...] vaig tenir ocasió de visitar les encontrades de Montgrony [...] Jo tenia ganes de fer l'exploració desseguida, arrastrat del meu entusiasme, y sense consultar l'opinió de ningú, perquè no creya que, pera enfonsar-me alguns metres sota terra, degués ocasionar cap pertorbació en el cel ni en la terra [...]

A l'esbombar-se per les fondalades de Gombreny la nova de que hi havia intenció de baixar al Forat, resucitaren com per encant totes les tradicions, llegendes y supersticions [...] y la bola de neu cresqué y s'exagerà, y se remembraren les calamitats passades, per causa del Forat, les bruixes, mals esperits y pedregades que n'havien sortit [...] Ma primera idea fou baixar a l'avench, a pesar de tot, pera demostrar an aquella senzilla gent lo infundat de les seves supersticions; però, gracies als consells del capellà de Montgrony, Mossèn Vendrell, vaig determinar esperar una temporada més, fins que'ls blats estiguessin segats, no fos cas ,fue, si per casualitat queya una pedregada després de ma exploració, no sols contribuís a refermar les supersticioses creencias, sinó que'l qui rebés la pedregada, si no del cel, de la terra, fos jo. [...]

Per les veus que corrien suposarem que l'anada a Sant-Hou revestiria les proporcions d'un verdader aplech, com realment succeí [...]

Els qui m'hagin vist fer els preparatius pera la baixada a algun avench, com en el present cas, els haurà estranyat, séns dubte, el séns fi de detalls ab que'm fixo y les precaucions tant minucioses que prench, fins al punt que's poden pensar que hi baixo dominat per una por terrible, quan no es aixís, perquè l'imprudencia o l'imprevisió no es valor [...]

Les escenes que aquella nit presenciàrem en el santuari de Montgrony nos borraran may més de nostra imaginació. El rosari, el sopar, el concert, ¡quines notes més simpàtiques nos oferiren. [...] L'esperit de Fe y de Patria bategava en tots aquells cors y ho omplenava tot [...] ¿Era cert que a l'endemà, devia baixar al Forat y ab estoica fredor descobrir y desfer els seus misteris, fent malver la seva poesia y desmentint les llegendes que havien escalfat l'imaginació de cent y cent generacions! Era una bona obra la que anava a realisar? [...]

Y arribà l'endemà, dia 6 d'Agost. Desde bon matí tot era moviment en el santuari. Com si encara fossim pochs, de tot arreu anaven arribant colles y més colles que feya feredat: allò era realment un aplech. [...] Cap a les vuit del matí, després d'haver dit missa y pres un lleuger esmorzar, perquè no es convenient menjar gaire abans d'entrar en un avench o còva, marxàrem cap al Forat de Sant-Hou. [...]

Ja estava tot a punt; la generació allí aplegada, que havia anat seguint ab gran atenció tots els preparatius, estava muda, no sé si de respecte o de terror: semblava que estiguessin a missa; jo'm trech la sotana, me poso roba de treball, me cenyeixo bé'l cinturó, on hi penjo'l martell y el ganivet, bèch un trago de rom, qual botella'm penjo al coll; me poso'l capell de cuiro, me faig lligar de la manera acostumada, y, en nom del Pare, del Fill y del Sant Esperit, ja s'han acabat les bruixes del Forat de Sant-Hou!. [...] vaig dirigir una darrera mirada an aquella munió de caps que veya ja al meu dessobre y que'm miraven ab uns ulls d'engunia, d'esperverament o no sé de què. [...]

Al cap de poch un «Visca Catalunya!» entusiasta y potent ressonà per aquella gran cavitat: era que havia arribat a baix. El meu visca fou contestat pels de dalt ab un crit espontani, ple de joia: semblava que'ls hagués tret un pès de sobre. [...] als meus peus, roques y soques y brancatge y òssos, tot barrejat y confós; y al meu davant, en direcció al nordest, una arcada colossal, una gola negra imponent. [...]

Enllestit tot, nos disposàrem a baixar al segon avench. [...] Tot baixant vaig deturar-me a observar les roques que formaven la boca d'aquell avench, y realment feya feredat considerar com algunes roques aguantaven l'horrible pès d'aquella rampant superior formada per milers de carretades de pedres y soques. [...] No tenint res més que fer allí baix, pujàrem altra vegada a la caverna superior [...]

Durant aquestes llargues operacions, nos comunicaren que pels voltants de l'avench hi havia anat arribant una munió de gent, deyen que més de 300 persones. [...]

Allò era un espectacle suggestiu de debò, fins semblava macàbrich, per la grandiositat del lloch, les tenebres que l'envolquellaven, tant sols clapejades dels topos de llum de les espelmes, y les ombres capritxosament habillades dels que allí'ns trobavem. No hi ha pintor ni aparell fotogràfich capaç de reproduir ab tota sa majestuosa cruesa'l quadro aquell. [...] Jo'm cuidava de lligar-los bé a tots y de vigilar-los, en la seva ascensió, rient de debò al veure les penes d'algun d'ells quan l'escala de corda giravoltava o's gronxava dins l'abim. [...] A l'arribar a dalt els feyen una ovació. [...]

¿Es que ab la meva exploració els havia tret les bruixes del Forat de Sant-Hou? [...]

Es pot llegir el relat complet als dos enllaços següents:

Extrets del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

Topografia

Font: Espeleoindex.com

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges




Afegeix un nou comentari