Puigsacalm (1.514 m.)

  • Tram molt dret equipat amb cordes al Puig Tosell

  • Caminant sota grans faigs

  • Des de la carena veiem el Puigsacalm

  • El Canigó a l'horitzó

  • Ens enfilem al Puig dels Llops

  • Enrere, el Puigsacalm i el Puig dels Llops

  • Plana d'en Bas

  • Baixant pel camí dels Ganxos

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Collada de Bracons Vidrà (Osona)
  • Distància: 9,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 565 metres
  • Temps: 3:40 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Fàcil Trams equipats amb cordes per pujar, i esglaons per baixar
  • Cartografia: Puigsacalm Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Collada de Bracons 00:00 0:00 0
Tosell Gros 00:40 00:40 1,2
Puigsacalm 00:40 01:20 3,1
Puig dels Llops 00:20 01:40 4,0
Puig Corneli 00:40 02:20 5,4
Canal dels Ganxos 00:10 02:30 5,6
Joanetes 01:10 03:40 9,7

Crònica

Tornem a practicar el nomadisme climatològic, és a dir, busquem una ruta allà on faci bon temps. A Berga plovisqueja, i la pertorbació poc activa sembla que ve de ponent. Per tant decidim marxar cap a llevant, concretament a la Garrotxa, i encara més específicament al Puigsacalm. Evitarem la pluja, però no el vent, que és fortíssim. De camí cap a la Garrotxa per la carretera dels túnels de Bracons, truquem als nostres amics de Joanetes, la Pilar i el Josep, que accepten gustosos la proposta d'acompanyar-nos. Així doncs serem 6 de colla, amb la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix.

Ens trobem a Joanetes, i com que els nostres amfitrions tenen poc temps decidim sortir des de la collada de Bracons, al límit entre Osona i la Garrotxa. De fet anem sense una idea fixa, simplement caminar una estona per la muntanya i gaudir de la conversa i l'aire lliure. Amb un vent fort i fred sortim de la collada i ens fiquem dins del bosc amb l'esperança d'arrecerar-nos. Seguim només uns metres el camí habitual del Puisacalm que flanqueja pel vessant nord, i prenem el camí que ressegueix la carena. El camí és dret, molt dret. Trobem tres o quatre trams equipats amb cordes i cadenes que permeten superar uns pendents inhumans.

Ben abrigats tot i els esbufecs, pugem sense descans pel bonic camí carener, que busca sempre el punt més alt. Passem la roca del Corb i després d'un tram especialment dur el Tosell Petit. Pocs metres més endavant, però molt drets, coronem el Tosell Gros (1.462 m.), encara dins de la comarca d'Osona, concretament al municipi de Vidrà. Bones vistes des del cim, especialment cap a l'est, on hi ha la serra de Llancers. Una senyera i un petit pessebre presideixen el cim, on ens fem una foto de grup de record.

Ara baixem fort per l'altre vessant fins la collada Fonda, i anem resseguint la carena entremig de bonics planells oberts, trams de fageda, ben pelada ara a l'hivern, i la cinglera que sempre ens queda a la dreta. Creuem una zona oberta de pastures amb bones vistes cap al Canigó que dibuixa la seva silueta lleugerament emblanquinada cap a l'horitzó. Passem a la vora d'alguns faigs de grans dimensions, amb les seves branques recargolades, i tot el fullatge que entapissa el terra.

Ens aboquem a algun petit sortint de la carena per observar el Puigsacalm, que es dibuixa davant nostre amb les seves parets espadades sobre la plana d'en Bas. Avancem de pla en un tram plàcid i molt agradable que fomenta la conversa. El cel està força tapat, amb un sol atemorit que només treu el nas de tant en tant, i el vent fort de ponent que no dóna descans. Gaudim mentrestant de la fageda, el traç amable i el fullatge inert mogut pel vent. Ens anem apropant al punt més alt de la serra, i tornem a enfilar uns metres per paisatge obert fins a coronar els 1.514 metres del Puigsacalm, el cim més destacat de la baixa Garrotxa.

De fet arribem al cim amb penes i treballs, i amb prou feines podem aguantar-nos drets. Les ràfegues són tan fortes que no ens podem estar drets al cim, i ens parapetem darrere la caixa de formigó del vèrtex geodèsic, que ens serveix de recer per uns moments. L'aire és gèlid, i de seguida reprenem la marxa i continuem caminant per la carena, baixant de nou al voltant de bonics faigs. Baixem una mica i el vent amaina. Contemplem el Canigó que tenim just enfront, a l'horitzó. També destaca el Basegoda, amb el seu característic cim punxegut.

Seguim la carena fins trobar una llengua que se'n separa i s'eleva. És el Puig dels Llops (1.486 m.), i ens hi enfilem malgrat la forta oposició del vent. Arribem a dalt gairebé a quatre grapes, ja que és impossible sostenir-se dempeus. Cal vigilar que una ventada no ens empenyi cinglera avall, ja que el tram superior és aeri. Recordo que fa uns anys vam pujar aquest cim escalant l'Esperó dels Llops, una via que havien obert els nostres amics de Joanetes, tot i que en aquella època ni els coneixíem.

Mirant enrere des del Puig dels Llops, veiem tota la cinglera i el cim del Puigsacalm, d'on venim. Tornem a la carena i la seguim baixant fort per un tram obac fins al coll de Joanetes, on retrobem alguna ullada de sol. Descartem el camí dels ganxos vells i tornem a pujar per un caminet ben definit, ara amb el sol que finalment s'ha decidit a sortir. Acabem de pujar fins al quart i últim cim, el Puig Corneli (1.355 m.), que és un cim amable i arrodonit situat sobre els plans inclinats i idíl·lics de Santa Magdalena del Mont. És un bon lloc per continuar contemplant les extraordinàries vistes cap al Pirineu oriental i els camps ben apariats de la plana d'en Bas.

Passem les antenes i un curiós estel de Nadal de grans dimensions sota mateix del cim. Passem una tanca de bestiar i trobem el caminet de la canal dels Ganxos o canal Fosca. El camí baixa molt fort, i trobem diferent tipus de ferramenta que ens ajudarà a devallar. Primerament trobem un tram amb un passamà de ferro, i més avall un parell de trams amb escales tipus via ferrada. Fins i tot un petit pont metàl·lic, ja que tot aquest tram és molt dret. De fet ja hi havíem estat i no recordava que fos tan dret, però ho havíem fet de pujada, i la percepció canvia. Sense dificultat, però parant atenció, anem baixant aquests passos semiverticals fins que el pendent disminueix i el camí ja esdevé normal.

Baixem fins un punt d'inflexió de la careneta secundària per on hem baixat, el Puig del Soi. El camí més habitual continua per la carena, però com que el vent és molt fort, el Josep i la Pilar ens suggereixen baixar per un camí més a l'esquerra, que baixa per dins del bosc, per tant més arecerat. Va ser una bona idea, i acabem d'arribar al bonic poblet de Joanetes desfent un camí còmode. Tanquem així una ruta que excepcionalment no és circular, sinó que després pujarem amb un altre cotxe a recuperar els vehicles a la collada de Bracons. Hem fet 565 metres de desnivell positiu, i més de 1.000 de negatius, ja que hem recorregut tota la carena del Puigsacalm des de Bracons fins a Joanetes, gaudint d'un extraordinari paisatge entremig de la fageda.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari