Canal Foradada

  • Vilada i les Roques del Castell, des de la Canal Foradada

  • Trobem la Foradada, un túnel natural en fort pendent

  • Bon lloc per fer escalada de bloc

  • Projecte d'estalactita

  • El túnel natural creua la cinglera i s'aboca al buit

  • Vista des de l'interior

  • Sortim i seguim fins al cap d'amunt de la carena

  • El Mergançol, ramal est del pantà de la Baells

  • Baixem per l'interior de l'espessa canal

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
  • Lloc de sortida: Pont del Climent Vilada (Berguedà)
  • Distància: 4,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 270 metres
  • Temps: 2:57 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Sense camí
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Dades de la cavitat

  • Coordenades: 42.125637ºN, 1.933139ºE (WGS 84)
  • Tipus: Túnel
  • Recorregut: 20-25 metres
  • Desnivell: -3 / -4 metres
  • Tipus de roca: Conglomerat

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pont del Climent 00:00 0:00 0
La Foradada 00:55 00:55 1,5
Visita la Foradada 00:35 01:30
Cim de la canal Foradada 00:15 01:45 1,6
Torrent Fred 00:40 02:25 2,5
Inici 00:32 02:57 4,0

Crònica

Tenim un matí curt i el dediquem a una petita investigació sobre el territori d'interès exclusivament local. Amb l'amic Capis havíem comentat alguna vegada el nom d'una petita canal situada al vessant nord del Picancel, enfront mateix de Vilada. Si s'anomena canal Foradada deu ser possiblement perquè hi ha un forat, i amb l'afició que compartim per l'espeleologia de proximitat decidim investigar-ho. Parlant amb alguns veïns del poble, sobretot gent gran i algun pastor, l'hi expliquen que hi ha un forat que travessa tota la cinglera. Dit així, la cosa sembla interessant, i les investigacions prossegueixen. Algun veí explicava que pel forat de la canal es llençaven els arbres tallats cap a l'altre cantó de la cinglera. I amb algun veí discutien si el forat era prou fons per deixar passar la llum o no. Hi havia opinions de tota mena.

Ni el Catàleg Espeleològic de Catalunya ni les altres fonts habituals d'informació sobre el subsòl no parlen de cap tipus de cavitat en aquesta zona, de manera que el cuquet de trobar-la encara és més intens. Quedem doncs el matí de dissabte amb el Capis i ens dirigim cap al Pont del Climent, passat Vilada en direcció a Borredà, punt habitual de moltes sortides cap a les canals de Sant Miquel. Afortunadament tant el mapa de l'editorial Alpina com el de l'Institut Cartogràfic de Catalunya sí que mencionen la Canal Foradada, de manera que podrem restringir l'àmbit geogràfic de la recerca.

Comencem a caminar i creuem el Pont del Climent. De seguida trobem una bifurcació de camins a l'altre cantó del pont. Descartem la pista que marxa direcció est cap a Borredà i també el camí que marxa cap al sud i s'enfila cap al Salga Aguda, on precisament havíem estat la setmana anterior. Prenem doncs el camí de la dreta (oest) que ens portaria cap al Serrat del Migdia. Planegem sobre la riera de Mergançol encarats a ponent, fins que trobem el primer barranc i entrem sempre seguint el camí, encarats ara cap al sud. Pocs metres més endavant el camí ben fresat que ens portaria al serrat del Migdia baixa al torrent i el travessa. Just abans de creuar el torrent abandonem la comoditat del camí i comencem la recerca.

Seguim al peu del torrent del Coll del Tell, sense camí, enmig de vegetació espessa però que ens permet avançar fàcilment. Resseguim el rierol només uns metres, fins arribar a una basseta encofornada que no ens deixa seguir. Just en aquest punt creuem el rierol i trobem un indici d'antic sender que s'enfila pel marge contrari. El camí, que cal intuir, fa un parell de girs sobtats per guanyar alçada sobre el torrent. Seguim aquest indici de sender fins que trobem una línia de cinglera conglomerada que s'aixeca a la nostra dreta. Som a la Canal Foradada.

Ens ha costat menys del que pensàvem arribar fins aquí, ja que hem encertat el pas fàcilment. De fet hi ha ajudat força que el Capis ja hi havia estat alguna altra vegada investigant. La Canal Foradada és una de les innumerables canals que formen el complexíssim entramat de les Canals de Sant Miquel. Tot aquest vessant nord del Picancel està format per cingleres, esperons, espadats i promontoris. Es tracta de plegaments de roca conglomerada que entremig formen profundes canals amb un un clima molt humit i una vegetació molt espessa. Les canals principals s'orienten en sentit nord-sud, i les secundàries, tributàries de les primeres, d'est a oest o viceversa. La canal Foradada s'orienta d'oest a est.

Un cop a la canal hem de començar a remuntar-la. La canal està tancada a la nostra esquerra (sud) per un gran espadat de roca que la separa de la canal Ampla. A la dreta (nord) hi tenim una carena arrodonida de conglomerat que es desploma molts metres avall. Entremig un espai boscós força pendent. Comencem a enfilar-nos per la carena nord, ja que és l'espai més avinent i on és més fàcil progressar. Un tros amunt el Capis s'endinsa més al fons de la canal i jo continuo per la roca, amb alguna petita grimpada sense cap dificultat. Quan portàvem ja més de tres quartes parts de la canal remuntada, mirant prop del precipici veig una esquerda que trenca la muralla rocallosa. M'hi apropo i sí, hem localitzat el forat que buscàvem.

Aviso el Capis que era només uns metres per sota, a la part fonda de la canal, il·lusionat que el túnel pogués ser més llarg. Ens reunim a la boca de la cavitat que efectivament creua la cinglera, però a la seva part més estreta. Es tracta d'un túnel natural, provocat possiblement pel desgast de la roca i la circulació d'aigua. És un forat d'uns 20 o 25 metres d'ample (no portàvem cap estri de mesura), i amb una amplada variable d'entre 5 i 10 metres. El sostre és baix, aproximadament d'1 metre a la part superior, i aproximadament mig metre a la part inferior. El túnel té un fort pendent descendent, i baixem amb compte per no relliscar. A l'altre cantó hi ha la cinglera, però precisament en aquest punt hi ha un petit grupet d'arbres i sotabosc pràcticament suspesa al buit, però que protegeixen la boca nord de la cavitat.

La cavitat no té cap interès des del punt de vista espeleològic, ni tampoc estètic, més enllà de la curiositat d'un túnel natural de roca en aquest sector de conglomerat. A l'interior hi ha alguna petita concreció molt poc destacada, sobretot als costats. Un petit caminet al lateral de la cinglera permet accedir a la boca nord sense creuar el túnel, per un pas que sembla utilitzat per les cabres i els porcs senglars i que aprofita aquest petit bosquet suspès a la cinglera. Ens estem una bona estona observant la cavitat, creuant-la amunt i avall i fixant-nos en els detalls. El Capis fins i tot prova de fer uns passos de bloc escalant gairebé en horitzontal.

Estem satisfets de la troballa, no tant per l'interès que pugui tenir ni pel fet de descobrir res de nou, ja que molts viladans ja coneixien o almenys havien sentit parlar de l'indret. Però és com trobar un petit tresor a partir d'un mapa molt precari, un repte. La intuïció ens ha portat a localitzar fàcilment aquest petit racó oblidat del Picancel. Després de fer unes quantes fotografies deixem la cavitat i ens tornem a enfilar dalt la cinglera, que s'aixeca uns 20 o 30 metres per sobre del forat, i seguim enfilant-nos fins al cap d'amunt de la canal, on hi ha un petit cimet indefinit però que ens ofereix una bona vista cap als plans de Vilada, el Sobrepuny i la cua del pantà de la Baells.

Des del cap d'amunt de la canal anem a buscar la fondalada i baixem entre la vegetació. Tot i estar en una zona de vegetació espessa, ens movem amb relativa facilitat, i fins i tot s'intueix un rastre de camí, possiblement creat pels animals salvatges. Baixem una bona estona emboscats entre pins, boixos i molses, i al cap d'avall arribem a la confluència dels torrents Fred i del coll del Tell. Els torrent s'encaixona formant uns petits gorgs molt bonics, però que fan impossible el pas. Reculem uns metres i ens tornem a enfilar per sobre del torrent i sortim precisament al punt on havíem començat a enfilar la canal.

Desfem el petit tram de caminet difús que passa per sobre dels gorgs i tornem a sortir al camí principal, que desfem amb pocs minuts fins al lloc d'inici. Tanquem així en menys de 3 hores una ruta de baix interès, però que ens picava la curiositat, i que aprofitem per deixar explicada i retratada. Un petit raconet enmig de les profundes Canals de Sant Miquel només conegut per alguns vells pastors, treballadors del bosc o caçadors, i ara també per uns excursionistes tafaners.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari