És habitual quan s'acosten les festes nadalenques que els grups excursionistes portin un pessebre al cap d'amunt d'algun cim representatiu de la seva àrea. El Centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig, (CquiE) ja fa molts anys que porta el pessebre al cim de la Serra d'Ensija, el Cap Llitzet, més conegut com a Gallina Pelada (2.317 m.)
Moltes altres ocasions la neu és la gran protagonista d'aquesta tradicional excursió, i la fàcil ascensió a Ensija es converteix en una constant lluita per obrir-se pas. En canvi, quan hi ha neu, la tornada és molt divertida, especialment el tram més vertical de la canal. Aquest any no ha estat el cas, i pràcticament no s'ha vist neu. Només una lleugera empolsinada que no ha arribat ni a emblanquinar la serra. Aquest any sembla que la neu es fa pregar, i alguns gairebé la somiem.
Abans de les 8 del matí un grup d'aproximadament una vintena de persones surten des del Coll de la Creu de Fumanya pel camí tradicional del vessant sud que enfila directament, tot passant per la canal, fins a un petit collet al peu d'un dels cims de la Serra d'Ensija, la Creu de Ferro (2.294 m.) Des d'aquí es planeja fins al refugi on és tradició esmorzar. Un altre grupet va sortir des de la Pleta de la Vila (Saldes) i va enfilar pel vessant nord de la Serra.
Finalment qui escriu aquestes notes i el Toni vam pujar encara per un altre dels camins que enfilen la Serra, potser un dels més durs, però també més bonics: el que puja pel costat de la roca gran de Ferrús, l'Estret, el vertical tram d'ascens per les Llosanques, la cresta de Roques Blanques i directament el cim de la Gallina Pelada. Com que no vam ser tan matiners com la resta, vam arribar al cim, vam trobar-hi el pessebre, però el grup ja havia girat cua. Els vam veure a la llunyania, seguint la carena oest de la Serra d'Ensija. Vam anar a encalçar-los i els vam trobar a mitja baixada de la Costa de l'Areny. El camí de la Costa de l'Areny és un altre dels camins de la Serra, un camí força dret, més precari i menys conegut que els altres, però també és un dels més directes. És poc recomanable quan hi ha molta neu, però enguany el camí era ben net.
El camí que vam seguir és molt bonic, ja que des de Roques Blanques (2.299 m.), i passant pel cim de la Gallina Pelada vam seguir tota la cresta oest de la Serra d'Ensija, amb precioses vistes cap als Rasos de Peguera, el Port del Compte i la Serra del Verd. La cresta d'Ensija és molt bonica, ja que cap al nord-est es contempla tot l'altiplà d'Ensija, i cap al sud-oest queda radicalment trencat per les verticals parets i costes del Ferrús. Seguint la carena de nord a sud arribem fins al peu del cim més meridional de la Serra d'Ensija, el Pla de les Tores (2.272 m.) Abans de pujar l'últim turó del cim, marxa un evident camí cap a la dreta tot planejant, i just quan tomba, comença a baixar fortament fins enllaçar amb una pista que seguim a l'esquerra i ens torna a portar fins al Coll de la Creu de Fumanya.
La baixada és força dreta, i cal anar amb compte. És especialment dura pel Damià, president del Centre, ja que té un genoll lesionat. Acabem d'arribar tranquil·lament fins al Coll de la Creu de Fumanya on havíem deixat els cotxes. Actualment s'arriba per carretera asfaltada fins aquest punt, i encara continua uns quilòmetres més fins als peus dels Rasos de Peguera.
Esperem que el proper ascens a Ensija sigui amb esquís i puguem veure ben aviat el pessebre ben nevat.
Afegeix un nou comentari