Cova de les Encantades

  • Sortim de la Font de l'Home Mort

  • Sala de sostre baix

  • Galeries sobreposades

  • Explorant un tram molt concrecionat

  • Estudiant la complexa topografia

  • Bonica colada a la sala Bernades

  • Zona ampla i concrecionada

  • Desgrimpada delicada

  • Sortim a la gran sala inicial

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia
  • Lloc de sortida: Font de l'Home Mort Queralbs (Ripollès)
  • Distància: 1,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 240 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Dificultat: -
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Topografia complexa
  • Cartografia: Vall de Núria Editorial Alpina (1:25.000)

Dades de la cavitat

  • Coordenades: 42.360917ºN, 2.114200ºE (WGS 84)
  • Tipus: Cova
  • Recorregut: 865 (galeries superposades)
  • Desnivell: 37
  • Tipus de roca: Calcari i margues

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Font de l'Home Mort 00:00 00:00 0,0
Cova de les Encantades 00:30 00:30 1,0
Visita cova 03:30 04:00
Pausa 01:00 05:00
Retorn 00:20 05:20 2,0

Crònica

Ens reunim de nou tot un grup d'amics de la Secció d'Espeleologia del Club Esquí Berguedà per conèixer una notable cavitat a la part alta del Ripollès, concretament al vessant sud del Puigmal prop de la població de Queralbs. Ens trobem tots plegats a Ribes de Freser, al popular Bar Gusi, punt de trobada inevitable. Agafem els cotxes direcció Queralbs, però abans d'arribar-hi trenquem a l'esquerra per una pista encimentada molt pendent que enfila cap al petit nucli de Vilamanya. S'acaba el ciment però continua una pista forestal en bones condicions que s'allarga durant uns quants quilòmetres passant pel peu de la mina Saragossa i es mor a la Font de l'Home Mort, on hi ha un petit aparcament. Preparem els estris i comencem l'aproximació.

Creuem el torrent d'Estremera per un petit pont, i descartem el GR-11 que creua just en aquest punt. Pugem fins a la font de l'Home Mort, i per sobre prenem un camí que marxa a l'esquerra (nord-oest) seguint l'ampla coma. Després de creuar el segon torrent que baixa del vessant de la dreta, abandonem el camí i comencem a pujar costes amunt per un pendent d'herba molt dret. Unes roques que sobresurten dels prats inclinats ens serviran de guia per localitzar la boca de la cavitat, ja que està just a sobre. Una altra forma d'arribar-hi, més llarga però amb el pendent més suau, és seguir la coma principal fins a trobar un caminet transversal que arriba fins a la mateixa boca, fent una marcada V. En tot cas cal superar gairebé 250 metres de desnivell, ja sigui directament tal com ho vam fer marges amunt, o revoltant pel fons de la coma. Cal indicar que la localització de la cova no coincideix amb el mapa de l'Editorial Alpina, que la situa força més amunt.

Ens posem les granotes, els cascs i encenem els frontals abans d'entrar a la petita boca de reduïdes dimensions que a dins amaga una sala ampla i de sostre molt alt. Aquesta gran sala inicial baixa lleugerament i s'eixampla de seguida. Després de la suada tot pujant, agraïm la temperatura fresca de l'interior, constant per sota dels 10º. Tota la cova és molt humida, i diversos trams són fangosos. Només entrar contemplem la gran sala i ens dirigim cap al final. A l'esquerra hi ha una gran colada que pugem mig grimpant i de seguida trobem un pas estret. Creuem una galeria alta i estreta, en què hem de posar els peus a banda i banda en alguns trams. Desgrimpem al punt més baix i trobem un pas estret que ens porta cap una sala de sostre molt baix.

La sala de sotre baix té diversos gours i petites estalactites que es desprenen del sostre. Al final hi ha un pas molt estret entre formacions que permet baixar cap una altra galeria. Val a dir que tota la cova té un recorregut caòtic i complex. És difícil llegir i interpretar la topografia, ja que hi ha diversos nivells sobreposats, moltes connexions entre les diferents galeries i girs constants. Arribem a l'anomenada Galeria dels Enllaços, ja que hi ha diversos forats i galeries laterals que permeten accedir a les diferents zones de la cova.

Grimpem per damunt d'una colada força vertical però fàcil i ens entaforem en un pas ascendent molt estret que ens condueix fins una nova galeria meandriforme per on cal desgrimpar en diversos punts. Aquesta zona és molt bonica i amb diverses concrecions parietals. Estudiem la topografia i seguim endavant per una galeria caòtica entremig de colades a banda i banda. Grimpem de nou per una colada ampla de la base i que es va estrenyent fins un pas ínfim i relliscós on pugem per oposició. Arribem a la sala Bernades, una estança bonica de còmodes dimensions i amb una gran colada en la paret central d'un color clar, blanquinós. Reposem uns minuts a la gran sala, contemplant l'ampla colada de formes arrodonides.

Com que som un grup nombrós i alguns dels membres és la primera vegada que s'inicien en el món subterrani, tornem tots cap a la sortida, i una part del grup surt a l'exterior. La resta, encara amb ganes de conèixer més racons d'aquesta gran cova, decidim continuar i explorar un tram més de galeries. Tornem a entrar per la ruta principal seguint un conjunt de conductes que ja coneixíem de l'anada. A la zona de la galeria dels Enllaços, busquem un pas estret i pràcticament vertical entre formacions i després d'una curta gatera accedim a una nova galeria fangosa que ens permet avançar uns metres més.

Arribem a una sala més gran, amb un sostre molt alt i diversos blocs fruit de processos clàstics. Grimpem amunt entre blocs i accedim a una zona molt bonica plena de formacions. Endinsant-nos més profundament arribem a un punt en què la galeria s'estreny, però es fa més alta. Entremig de grans colades laterals ens enfilem grimpant per terreny relliscós i una mica delicat fins un pis superior, sempre entremig de boniques concrecions. Al cap d'amunt, un forat entremig d'estalactites i estalagmites ens permet continuar, amb una desgrimpada gairebé vertical, però fàcil gràcies a l'estretor i el pas en oposició. Contemplem mentrestant petites formacions excèntriques en algunes parts del sostre.

Arribem en un petit balcó des del qual s'intueix el pas cap a la sala Bernades, de forma que haurem fet una volta circular per arribar al mateix lloc que ja havíem visitat per un altre camí. Estem en una balconada per sobre de la sala, i tot i que es veu a prop per baixar cal fer una desgrimpada delicada. Hi ha diversos forats i escletxes, i busquem la que sembla més raonable. Amb una petita cordeta la baixada hauria estat relativament fàcil, però sense equipament hem de fer una desgrimpada molt delicada en terreny relliscós. Afortunadament portem dos bons enscaladors que ens ajuden als més maldestres.

Des de la Sala Bernades tornem pel camí que ja coneixíem i que ens porta en pocs minuts a la gran sala inicial, on retrobem la resta del grup. Som conscients que ens quedaven diversos trams per recórrer de la zona més profunda de la cova, sobretot la part final on hi ha el riu subterrani. Però avui no hem tingut temps per més, i haurem de seguir en una altra ocasió. Les sorpreses però encara no havien acabat, i a la sortida els magnífics amics espeleòlegs ens esperen amb un pastís per celebrar l'aniversari d'alguns dels membres d'edat més avançada...

Sortim a la superfície i guadim d'un sol i d'una temperatura magnífica sota el Puigmal. Abans de tornar a baixar al punt de sortida, compartim dinar i rialles tot discutint quins llocs ens quedàven per recórrer. La màgia de les activitats de muntanya és que són autogeneradores de noves il·lusions, i la descoberta d'aquesta bonica cova ens motiva i ens incita a tornar-hi per seguir investigant on són els límits de la cavitat, i potser també els nostres.



Topografia

Font: Espeleoindex.com

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Afegeix un nou comentari