Lloret de Mar - Tossa de Mar

  • Petits illots a la cala dels Frares

  • Túnel després de Lloret

  • Deixem Lloret de Mar enrere

  • Avancem el primer tram pel Camí de Ronda

  • Tram d'escales

  • Platja de sa Somera i caseta d'en Joncadella

  • Cala Morisca

  • Platja de Portopí

  • Trams amb forta pujada

  • Cap de Tossa

  • Vila vella de Tossa de Mar

Prenem el camí de ronda direcció nord des de Lloret, i passat un petit túnel ja ens sorprèn l'estètica cala dels Frares, amb petits esculls que emergeixen de l'aigua i trenquen l'onatge. Avancem un tram bonic a peu de costa, i més endavant un llarg tram molt avorrit entre urbanitzacions, lluny del mar. Retrobem el mar a la platja Canyelles, i el perdem de nou en haver de voltar la polèmica finca Joncadella. A la cala Morisca ja seguim la costa per un bonic camí salvatge al peu dels penya-segats, amb fortes pujades i baixades. Voltegem la gran cala Llorell i encarem un darrer tram abrupte fins al cap de Tossa. Tanquem la ruta amb una volta per l'interior de les muralles de la vila vella.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Lloret de Mar (La Selva)
  • Distància: 13,35 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 600 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: La Selva Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Lloret de Mar 00:00 00:00 0,0
Cala dels Frares 00:15 00:15 1,0
Urbanització La Tortuga 00:25 00:40 2,0
Platja de Canyelles 00:30 01:10 4,5
Cala Morisca 00:40 01:50 7,0
Platja de Llorell 00:30 02:20 8,1
Cala Moltó 00:30 02:50 9,5
Tossa de Mar 01:00 03:50 11,8
Volta al castell 00:30 04:20 13,3

Crònica

Molt de tant en tant canviem la muntanya per la platja, i busquem camins interessants que ens acostin els paisatges marítims als que som de secà. En aquest cas aprofitem l'avinantesa que volíem assistir a algunes conferències i projecions del certamen de fotografia de natura Montphoto que se celebrava aquests dies a Lloret i ho combinem amb una ruta pel tram de costa que uneix aquesta població selvatana amb Tossa de Mar. És un tram abrupte, amb penyasegats i petites cales entremig, algunes de difícil accés. Malauradament la sobreurbanització del litoral ha provocat efectes catastròfics en molts dels trams, eliminant l'espai natural i convertint-lo en una gran urbanització. Per tant la ruta d'avui és discontínua, amb alguns trams molt bonics i altres per oblidar (o no).

Dissabte a última hora de la tarda sortim de l'extrem nord de la platja de Lloret i fem una escapada ràpida fins a la cala dels Frares, situada a 10 minuts de la població. S'hi accedeix pel camí de ronda que creua un petit túnel sota un castell historicista. Avui encara es perceben els efectes d'una llevantada que ha malmès bona part de les platges d'aquest sector i malauradament també es va endur dues vides humanes precisament a Lloret. La mar està molt alterada, amb ones encara molt altes que fuetegen fort els esculls i illots característics d'aquesta bonica cala. Amb precaució i a distància prudencial contemplem les curioses formes d'aquesta caleta pedregosa a la posta d'un sol esquerdat.

El diumenge al matí comencem la ruta i repetirem aquest mateix tram fins a la cala dels Frares. Sortim des d'un aparcament situat a pocs minuts de l'extrem nord de la llarga platja de Lloret de Mar. Prenem el Camí de Ronda, indicat aquí amb el GR-92. Seguim cap al nord i creuem el petit túnel que ens deixa just sobre la cala dels Frares. Avui no hi baixem, ja que queda força avall i el camí és precari. Avui la mar ha encalmat notablement, i l'onatge és gairebé normal. Passat el pas subterrani trobem unes escales que s'enfilen endimoniadament cap una urbanització, per on continua el camí. Aviat tornem a baixar seguint un camí ben arranjat amb bones vistes cap al litoral. Si girem el cap enrere veiem una bonica vista de la cala dels Frares i el castell.

En molts trams el camí està ben preparat, amb una barana d'obra i un ferm regular. Aquest primer tram avança per uns penyasegats de poca alçada, amb cases disperses que no impedeixen el camí vora mar. Una estona més endavant trobem una tanca que prohibeix el pas per unes esllevisades de fa molt temps. Obviem la prohibició per no anar cap a les urbanitzacions i seguim endavant fins que trobem un tram més dret i una canal on hi havia hagut les esllevissades. Sense problemes pugem per unes escales força dretes que van a parar de nou a una urbanització, on cal tornar a saltar-se la tanca que impedeix el pas en sentit contrari. No som partidaris de saltar-nos aquestes prohibicions, però tampoc que es mantinguin durant molt temps camins tancats quan són perfectament aptes pel trànsit.

Les escales en zig-zag superen un fort pendent fins a la urbanització de la Tortuga. De moment anem seguint el GR-92 i entrem en un tram que és un despropòsit total. Durant una bona estona anem encadenant diversos carrers tots asfaltats, amb cases (algunes de luxe) per tot arreu. Imagino que el tram de costa és força accidentat i potser no hi ha cap camí apte, però el que estem seguint no té cap mena de gràcia, i de fet em començo a plantejar si té cap sentit el que estem fent. Durant més de mitja hora creuem urbanitzacions caminant sobre asfalt i lluny del mar. Creuem la immensa urbanitació del Turó de Canyelles, amb una gran densitat de vivendes. No ho coneixia i no m'agrada. Anem seguint el GR fins que la urbanització comença a baixar, i en un revolt ens cansem de l'asfalt i trobem un camí de terra que sembla que s'acosta més al mar. Abandonem el GR que continua per dins la urbanització i seguim el caminet de sauló. Comença a baixar fort fins a la platja de Canyelles.

El camí baixa entremig de cases amb vistes enlairades sobre al mar, moltes amb piscines suspeses al buit. Excessos urbanístics de tota mena. Baixem fins al port esportiu de Cala Canyelles. Creuem la platja i ens arribem fins a la Roca des Mig, un monòlit que separa la platja de Canyelles de la de sa Somera, molt bonica, i amb una construcció blanca tradicional al bell mig, la caseta d'en Joncadella. Al seu voltant diverses embarcacions petites. Però haurem de tornar enrere, ja que no hi ha camí per continuar, almenys que nosaltres coneguem. Entremig de les dues platges trobem la carretera que hi arriba i entrem uns metres fins a trobar una bifurcació que ens porta cap a la dreta en forta pujada. Comencem a rodejar la propietat de Can Joncadella.

Can Joncadella és un indret controvertit. Es tracta d'una gran finca amb una mansió al centre. La finca va ser comprada per un ric empresari del Kazakhstan emparentat amb l'exprimer ministre d'aquell país. Tot i les denúncies d'organitzacions ecologistes, es va permetre la construcció de diversos edificis a l'interior de la finca, malgrat estar la zona integrada dins de l'Espai d'Interès Natural Massís de Cadiretes - Ardenya. Addicionalment un acord entre el consistori de Lloret i la propietat va permetre tallar el GR-92 que creuava la finca, a canvi que la propietat reconstruís l'antic camí que planejava vora el cingle, més a prop del mar. La primera part del tracte es va complir, és a dir, es va tallar el camí del GR, però no la segona, de manera que la continuïtat del camí va quedar interrompuda. El cas escara està en litigi, amb dues arquitectes municipals imputades i acusacions contra l'ex-alcalde de Lloret, el controvertit i imputat per altres casos Xavier Crespo.

Més enllà de les conexions amb les màfies de l'est d'aquesta finca, el cert és que està tota voltada d'una tanca amb filferro espinós, i molts trams estan farcits de càmeres de seguretat que fan pensar més en una instal·lació militar que no pas en una residència d'estiu. En quant a la ruta, el fet d'haver de voltar per l'exterior la finca obliga a una llarga marrada que acaba amb una baixada forta per un camí estret i poc freqüentat fins a cala Morisca.

La cala Morisca és un petit paradís marítim apartat de tot arreu. És una cala tancada, envoltada de penyasegats, on el mar entra dins la terra formant un racó arrecerat i protegit dels embats de les ones. Un cop al cap d'avall d'aquesta solitària cala, hem de tornar a pujar el penyasegat de l'altre cantó. Uns senyals blancs ens indiquen el punt sobre unes roques per on haurem de pujar. Cal mig grimpar en alguns punts, sense dificultat, però utilitzant les mans. Tot seguit un camí molt costerut entre matolls s'enfila de nou als penyasegats que envolten la cala pel vessant nord.

Malgrat ser un camí poc freqüentat és fàcil de seguir, en part gràcies als senyals blancs. Entremig d'alzines sureres ben recargolades ens enfilem al morral del cap de Portopí, al cap d'amunt del qual canviem de direcció, ens encarem al nord i gaudim de les vistes de les platges de Portopí, que ens queden força metres per sota. La ruta d'avui és trencacames, i tot i moure'ns arran de mar farem força desnivell ja que constantment cal pujar i baixar. Ara baixem, i ho fem intensament fins arran de platja. Unes cadenes i fins i tot algun esglaó faciliten un descens brusc i pronunciat.

Ens situem a la sorra i creuem les dues platges de Portopí, allargades i estretes sota penyasegats molt verticals. Trobem un grup d'excursionistes esmorzant a la platja. També trobem un camí arranjat entre els dos trams de platja. Tornem a trepitjar la sorra i creuem la segona platja. Al final sembla que no hi hagi continuació, ja que un esperó de roca que entra dins de l'aigua barra el pas. Però per la nostra sorpresa l'esperó està foradat, i un petit túnel per on tot just passa una persona permet creuar a l'altre cantó. Pugem unes escales i trobem un altre túnel, aquest més gran i artificial per creuar per sota d'una zona amb edificacions.

Sortim per sobre de la platja de Llorell, més gran i ampla que les anteriors. La creuem també per la sorra, amb algun tram estret en què gairebé ens mullem els peus. Arribem fins al final, on hi ha unes diverses construccions i un centre de busseig. Trobem ara una mena de pista que planeja vora l'aigua fins al petit embarcador del Llevador. Tot seguit un caminet s'enfila de nou decidit cap al punt més alt d'un gran sortint que tanca pel nord tota la cala Llorell. Tornem a baixar de seguida cap a l'estretíssima cala Moltó, un entrant del mar que amb prou feines fa un parell de metres al punt més estret.

Passada la petita cala Moltó, el petit senderó que fa estona que seguim s'enfila de nou al penyasegat i ja avançarem alçats sobre el mar fins a les envistes de Tossa. Avancem per alguns trams equipats fins i tot amb esglaons de fusta, i amb alguns reposadors per alleugerir els pujadors. Contemplem un tram abrupte de costa, amb penyasegats que s'aboquen al mar, sense platges ni trams planers. Encara pujant i baixant diversos promontoris i irregularitats de la línia costanera ens anem apropant al cap de Tossa, que finalment contemplem des turonet dels Cards. Un camí ja ample i ben arranjat ens indica la proximitat d'un nucli important, i si bé durant la ruta fora de les urbanitzacions gairebé no havíem trobat ningú, aquí comencem a trobar gent passejant. Seguim el camí ben endreçat i fresat fins arribar a Tossa de Mar.

Uns metres abans d'arribar a la població, de lluny ja s'albiren les torres del castell. Un mirador natural en un sortint del penyasegat ens permet contemplar el Cap de Tossa, una península de terra que roba espai al mar. Entremig la muralla tanca una vila closa amb diversos edificis ben arrenglerats que conformen el nucli antic molt bonic. I per sota la platja del Codolar amb les seves aigües turqueses acaben de construir una postal gairebé perfecta. Tan sols el dia poc lluït, ennuvolat i sense sol trenquen la perfecció.

Baixem al peu de les muralles i entrem al recinte tancat. Entre la munió de turistes que sempre visiten Tossa, enfilem pel camí que puja fins a dalt el far, el punt més alt del cap. Fem una volta per la vila vella gaudint dels seus bonics edificis antics i ben conservats. Fem la volta a la muralla i finalment sortim per la porta principal que dóna al carrer major. Preguntem per l'estació d'autobusos i en pocs minuts la trobem, fora de la part vella. En aproximadament 20 minuts l'autobús ens torna a Lloret de Mar, on havíem començat la ruta unes hores abans.

La ruta entre Lloret i Tossa és discontínua. Té trams molt bonics, com la cala dels Frares, la cala Morisca i tot el caminet des d'aquesta última fins a Tossa. Però també hi ha trams per oblidar a dins de les urbanitzacions. Potser hi ha alguna alternativa, però en tot cas no la vam saber trobar. Les urbanitzacions de la Tortuga, Canyelles i la polèmica finca d'en Joncadella trenquen la bellesa del recorregut empastifant-lo d'asfalt per tot arreu. Igualment el GR és poc interessant. Només el vam seguir prop de Lloret, ja que més enllà avança per l'interior i per zones asfaltades malgrat que hi hagi bonics camins prop de la costa. Després de la cala Morisca vam optar per seguir un petit camí que va seguint el fil dels penyasegats, a costa de pujar i baixar constantment però sense perdre en cap moment la salabror.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari