Comabona (2.548 m.) i pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

  • Vessant nord del Comabona

  • Cavalls pasturant davant les parets del Cadí

  • Excursionistes seguint la carena

  • Esperó per on grimparem cap al cim

  • La gran proa entre la serra dels Cortils i la Serra Pedregosa

  • Vertiginoses parets del Cadí

  • Emprenent el camí de tornada des del cim

  • Cortal dels Cortils

  • Descens amb el Pedraforca enfront

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Coll de les Bassotes Saldes (Berguedà)
  • Distància: 16,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.280 metres
  • Temps: 7:05 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada aèria (evitable) per arribar al cim
  • Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Coll de les Bassotes 00:00 00:00 0,0
Serra Pedregosa 01:15 01:15 2,6
Pic Comabona 00:50 02:05 5,4
Pic d'Aguiló 00:15 02:20 6,1
Pas dels Gosolans 00:20 02:40 7,1
Pic Llobateres 00:15 02:55 8,0
Pas de la Roca Plana 00:30 03:25 8,9
Pic del Migdia 00:30 00:30 9,7
Pic de la Costa Cabirolera 00:45 04:40 11,2
Pausa 00:30 05:10
Cortal dels Cortils 00:50 06:00 13,4
Inici 01:05 07:05 16,1

Crònica

Em confeso cadinaire irreductible. Tinc una gran debilitat pel Cadí, i quan tinc una estona mai no em fa mandra fer-hi cap. La severitat d'aquest paratge d'alta muntaya i el més que comentat constrast entre els dos vessants, la seva doble personalitat, el fan molt atractiu. La força tel·lúrica de les seves parets i els suaus altiplans a la capçalera em tenen captivat. Hi hem fet excursions per baix, per dalt i fins i tot pel mig. Hem repetit diverses vegades alguns dels seus cims més emblemàtics, però cada cop que hi tornes et sorprèn algun detall.

Avui surto sol, i tinc la intenció de passar el dia sobre les parets que tan m'agrada admirar. El punt de partida és el coll de les Bassotes, al qual s'arriba des del mirador de Gresolet (Saldes) prenent la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. La pista només està oberta a l'estiu, i és apta per vehicles que no siguin gaire baixos. Després d'aparcar al peu dels grans prats que envolten el coll de les Bassotes, començo a caminar des del pal indicador que assenyala el PR-124 i la ruta Cavalls del Vent.

El primer tram de pujada per les pastures del Prat Toixonès és suau, i permet adreçar evitant les marrades de l'antiga pista. Més amunt el pendent s'incrementa, i podem seguir adreçant traçant una evident línia recta cap al nord, per camins prou fresats. La pujada s'allarga una bona estona fins al Prat Llong, una ampla esplanada on s'acaba l'antiga pista ramadera. Des d'aquí tenim una bona vista de la Costa Cabirolera cap a l'esquerra. Un cop al prat tendim cap a la dreta, creuant-lo per la seva part més baixa. Comencem a remuntar la serra Pedregosa traçant una llarga diagonal que suavitza la pujada fins als 2.400 metres aproximadament, punt en què el camí creua la carena d'aquesta serra secundària i segueix avançant pel vessant nord, per sobre de la gran coma dels Cortils.

El camí planeja i fins i tot baixa una mica fins al Clot Palomar, a les envistes del Pas dels Gosolans, que ens queda a l'esquerra. Just quan el camí fa un marcat revolt per encarar-se cap al Pas dels Gosolans l'abandonem. Seguim recte i comencem a pujar per les pastures inclinades del turó de la Font Tordera. Unes oportunes fites tracen una línia recta en pujada constant fins a trobar el GR-150.1, el camí que creua el Moixeró i part del Cadí per dalt. Segueixo avançant pel GR fins al revolt sota el collet de Comabona. Aquí deixo de nou el camí fresat i enfilo uns pocs metres fins al coll, on ja s'obren al davant les vistes cap a l'espectacular paret nord del Comabona i la gran plana de la Cerdanya. Segueixo la carena uns metres més tot pujant fins a coronar els 2.548 metres del Comabona.

Des del cim hi ha una àmplia panoràmica que abarca la gran plana de la Cerdanya al nord amb les muntanyes pirinenques a l'horitzó. Cap al sud la silueta de la cara nord del Pedraforca. Crec que el Comabona és el cim que he pujat més vegades, tot i que no porto el compte. Fa un aire fresc que no convida a estar-s'hi gaire estona. Així doncs reprenc la marxa desfent l'últim tram que ja havia fet per la carena. De nou al collet de Comabona continuo resseguint pel fil de les parets del Cadí. La carena avança uns metres cap al nord, dibuixant un semicercle fins al petit pic d'Aguiló (2.487 m.), des d'on hi ha unes bones vistes cap al refugi que hi ha just a sota, al Prat d'Aguiló. Segueixo la carena, baixant suaument pel pedregar fins al Pas dels Gosolans, un dels colls clàssics que connecten els dos vessants de la serra, el berguedà i el ceretà.

Passat el pas dels Gosolans cal tornar a pujar, primer suaument, sempre pel fil de la carena. Estem ara en un sector del Cadí que forma una serra secundària, la serra dels Cortils. És un lloc peculiar, amb les parets que es desplomen cap a la Cerdanya a la dreta (nord), i un gran altiplà a l'esquerra (sud) que arriba fins a la serra Pedregosa. De lluny sembla la proa d'un immens vaixell. Com a curiositat afegida, tota aquesta zona delimitada per la serra dels Cortils i la serra Pedregosa és un enclavament del terme municipal de Bagà, tot i que es troba a considerable distància dels límits principals del municipi.

Atrapo un grup d'excursionistes que fan un tram de la carena i xerrem uns instants. Cal enfilar una mica per assolir el cim secundari de Llobateres (segons el mapa de l'Editorial Alpina) o pic del Cabirol (segons l'Institut Cartogràfic). Vaig progressant per un puja-baixa constant, amb petits promontoris que s'aixequen sobre les feréstegues parets del vessant nord. Una baixada més continuada em deixa al pas de la Roca Plana, un altre dels colls que permetien ancestralment la comunicació entre els dos vessants. De fet aquest pas està just a sobre del petit refugi de Cortils. Precisament fa poc temps vam fer una excursió per creuar el Pas de la Roca Plana des del vessant nord, amb una petita grimpada.

Si havia baixat força fins al pas de la Roca Plana, ara toca tornar a pujar connectant diversos promontoris, elevacions, puntes d'esperó o pics secundaris. Aquest tram que alguns mapes bategen com a serra Cabirolera és molt escarpat i irregular, un puja-baixa constant, accidentat i en algun tram aeri. Davant ja es dibuixa el bonic esperó del pic de la Costa Cabirolera, anomenat també roca Punxenta per la seva forma vista des del vessant nord. M'hi vaig acostant seguint sempre la carena i contemplant la bellesa de les parets, plenes de feixancs, unes franges més o menys horitzontals suspeses a mitja paret freqüentades pels isards. Entretant em fixo amb alguna bonica agulla que creix sobre les parets, i també el Prat de Cadí, una gran catifa verda entre els ufanosos boscos de la falda nord.

Sota mateix de l'esperó hi ha un petit replà des d'on es poden contemplar les agrestes parets arrugades i els petits circs que es formen per l'erosió d'aquestes. Un grup d'isards trenquen la sol·litud d'aquest indret, i salten de forma vertigionsa per un tram de paret gairebé vertical. El camí normal per pujar al cim és pel pas del Cabirol, una mica reculat de la carena. Però ja havia provat alguna altra vegada de grimpar directament per l'esperó. Simplement cal vorejar per l'esquerra una primera paret més vertical, i tot seguit atànyer pel mateix vèrtex. De lluny sembla més difícil del que realment és, ja que amb una breu grimpada fàcil (II), això sí, una mica aèria, s'arriba fàcilment al cim del pic de la Costa Cabirolera, de 2.604 metres, sostre de la comarca del Berguedà i de la província de Barcelona.

És l'hora de dinar, i m'entretinc una estona amb l'entrepà, la fruita i les espectaculars vistes sobre les parets del Cadí que continuen enllà encara més abruptes. En canvi, cap a l'est, la zona d'on vinc, es dibuixa la gran proa de vaixell de la coma dels Cortils. Al cap de mitja hora, sense ningú amb qui fer petar la xerrada, emprenc el camí de retorn. Ara sí baixo uns metres pel camí principal fins al pas del Cabirol. Una baixada molt forta per terreny relliscós amb pedretes em deixa sota del gran ventall de roca que dibuixa el cim. Segueixo de nou el GR en direcció est, uns metres per sota de la carena, baixant progressivament cap al fons de la coma dels Cortils.

Tot i que hi ha un camí que adreça i no cal arribar-hi obligatòriament, m'apropo fins al petit refugi del Cortal dels Cortils, una petita cabanya preciosa arrecerada entre dues faixes de roca. Hi trobo una parella de joves valencians que hi volen passar la nit. Em sobta que sense conèixer l'indret i només amb el mapa hagin vingut a parar en aquest racó, d'altra banda preciós. Uns metres més avall del petit refugi hi ha la font dels Cortils, amb uns generosos cóms pel bestiar. A partir d'aquí el camí torna a pujar uns metres força drets per remuntar de nou la serra Pedregosa a través del pas dels Cortils.

Dalt la serra Pedregosa ja només toca baixar i recuperar el camí de pujada, adreçant igualment les marrades de l'antiga pista. Amb la vista cap al Pedraforca, que em queda just davant, vaig baixant per terreny amable fins als amplis prats al voltant de les Bassotes, on havia començat unes 7 hores abans. És una ruta pràticament circular molt bonica i amb trams ben diferenciats: una pujada progressiva i per terreny suau al vessant sud, i de sobte el trencament brusc de les vertiginoses parets del Cadí. La segona part de la ruta recorre el fil de la carena, un terreny abrupte i amb grans vistes cap a la Cerdanya. Molt recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari